El món de les xarxes socials és un espai de constant canvi i fluctuació entre les tendències que aconsegueixen captar l’atenció del públic. I no parlem únicament de temàtiques i reptes virals, sinó de les funcionalitats, formats i reptes que les gestores d’aquestes plataformes han d’afrontar per sobreviure i mantenir la seva posició de poder a internet. El 2021 ha estat un any especialment convuls en l’entorn digital, amb una societat més digitalitzada després del confinament fort del 2020 que ha obert les portes a noves maneres de relacionar-se a distància.

Auge i caiguda de les sales de veu

Clubhouse va néixer a mitjan 2020, però va ser el febrer de 2021 quan l’aplicació d’iOS va experimentar un boom en el món virtual. La seva proposta de sales de veu interactives i exclusives, en què els participants requerien una invitació per poder participar, va ser percebut com una evolució dels podcasts. "Aparicions de personalitats rellevants com Elon Musk o Mark Zuckerberg han permès destacar una de les millors aportacions de Clubhouse: la sensació de proximitat", escrivia en un article de MetaData el coordinador acadèmic del MSc in Marketing de la UPF Barcelona School of Management, Alberto Lempira.

La fascinació pel format va dur a les principals xarxes socials a presentar alternatives integrades en les seves plataformes: Facebook va crear les Audio Live Rooms, Twitter va apostar pels Spaces i Spotify va comprar Locker Room per llançar Greenroom. Això no obstant, l’interès per Clubhouse va caure ràpidament, i malgrat que el juny va remuntar amb el llançament de la versió per Android, el mes d’octubre l’app ja no arribava ni al milió de descàrregues mensuals, d’acord amb les dades que Sensor Tower cedeix a El País.

Consolidació dels formats curts

La immediatesa i el consum ràpid són dues qualitats inherents a les xarxes socials que cada vegada condueixen de manera més clara el funcionament de les plataformes. Un dels exemples més clars el trobem en TikTok, que s’ha convertit en el domini d’internet més visitat del 2021, per davant de transatlàntics com Google, Facebook o Microsoft. En un entorn més local, l’aplicació xinesa s’ha convertit en la tercera xarxa social més popular entre els joves de 1r i 2n d’ESO a l’Estat espanyol, d’acord amb un estudi recent d’UNICEF España.

Novament, les xarxes més assentades han buscat reproduir aquesta tendència. Si ja fa anys que Instagram va llançar les stories davant l’èxit de Snapchat, aquest any passat hem vist com YouTube ha intentat evitar que Twitch segueixi menjant-se-li terreny amb el llançament de YouTube Shorts, una funcionalitat molt similar als populars Clips de la plataforma d’Amazon. Amb tot, aquestes estratègies no sempre funcionen com un s’espera, i el 2021 ha testimoniat el fi dels Fleets, els missatges efímers que Twitter va impulsar a finals de 2020. No ha estat un bon any per la xarxa de l’ocellet blau, que enguany ha vist com el seu fundador i conseller executiu, Jack Dorsey, abandonava la companyia.

Més atenció als influenciadors

Les xarxes socials són entorns plurals basats en l’intercanvi d’informació i opinió de multitud de persones, però determinats agents aconsegueixen guanyar pes a través de la seva manera de ser i de comunicar. Aquests influenciadors, molts d’ells assentats en el panorama digital, ja fa anys que han aconseguit convertir en la seva professió el que un dia va començar com una afició. Amb tot, aquests nous oficis presenten determinades mancances laborals i dependències cap a grans empreses, raó per la qual un grup de creadors de continguts espanyols han decidit crear una plataforma sindical amb el suport d’UGT per demanar igualtat de condicions i fer pressió conjunta a les multinacionals en determinades situacions.

Les subscripcions mensuals a creadors de continguts són un sistema que cada vegada adopten més xarxes socials

D’altra banda, les xarxes han seguit endavant amb la seva capitalització dels beneficis individuals dels influenciadors. La irrupció de les subscripcions mensuals a plataformes com OnlyFans o Twitch en els darrers anys ha demostrat el seu bon rendiment, i diverses companyies s’han sumat durant el 2021 a aquesta tendència. La més notòria ha estat Twitter, que va llançar el setembre els super follows, una funcionalitat habilitada per ara als Estats Units i el Canadà que permet als tuitaires de més de 10.000 seguidors habilitar un tipus de subscripció a través de la qual oferir continguts exclusius als seguidors que abonin una quota mensual.

Un any marcat per la ciberseguretat

Els atacs informàtics han estat més nombrosos i potents que mai durant el 2021, i a Catalunya ho hem viscut de primera pell amb casos com el de la Universitat Autònoma de Barcelona, Glovo, el Ministeri de Treball o el SEPE. De fet, un de cada quatre joves catalans ha estat víctima del frau cibernètic, d’acord amb un estudi de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, que situa el robatori de comptes de xarxes socials com una de les principals tècniques dels delinqüents digitals. Aquesta tendència també la confirma la firma especialitzada en ciberseguretat Kasperksy, que en un dels seus darrers informes confirma que les xarxes socials i els correus electrònics són els objectius més recurrents dels intents de hacking.

El metavers, la promesa del 2022

Facebook ha estat una de les plataformes que més titulars ha protagonitzat durant el 2021. El mes d’abril, la companyia confirmava el filtratge d’informació personal de més de 533 milions de persones; al maig, la nova política de dades de WhatsApp feia saltar totes les alarmes; al juny, la Unió Europea va iniciar una investigació a l’empresa per suposades pràctiques anticompetitives, i a l’octubre, els serveis de la multinacional van patir una caiguda global durant més de sis hores. Davant d’aquesta situació, el conglomerat liderat per Mark Zuckerberg va prendre la decisió de canviar el nom de l’empresa a Meta, un moviment que apuntava cap al nou model de negoci al qual vol centrar-se: el metavers.

El membre del comitè executiu del Cercle Tecnològic Jordi Gili es mostrà molt optimista amb l’expansió d’aquests mons virtuals en un article a MetaData, on considera que seran “la revolució més gran des de la invenció d'Internet”. Els metaversos no són un concepte nou, però l’anunci de Meta, acompanyat de 10.000 nous llocs de treball a Europa per desenvolupar la seva plataforma, ha revifat les esperances en aquests entorns cibernètics. La idea ha prosperat especialment entre els defensors més ferris de les tecnologies blockchain, i ha estat vist per alguns com una oportunitat per liderar un nou panorama, com és el cas del govern de Barbados, que ha decidit obrir la primera ambaixada virtual en un metavers.

A Catalunya també es veuen els mons immersius com un camí de futur, i la primera passa d’aquest trajecte l’ha feta el Centre Blockchain de Catalunya (CBCat) amb la creació de CatVers, un entorn que vol esdevenir “l'espai virtual de referència” per a la societat catalana. Aquest és també un moviment per evitar que la gestió del metavers “caigui en mans de les grans corporacions”, segons defensava el president del CBCat, Quirze Salomó, a la darrera edició del Congrés Democracy4All.