La ciutadania és més conscient dels perills d’internet i pren més prevencions per a protegir-se després de la digitalització postpandèmia. Aquesta és una de les conclusions a les quals arriba el nou informe de la firma especialitzada en ciberseguretat Kaspersky en el seu darrer estudi global, realitzat a partir d’entrevistes a més de 15.000 persones adultes de tot el món entre setembre i octubre de 2020. L’informe resultant revela que el 89% dels usuaris d’internet apliquen algun tipus de mesura contra els ciberatacs mentre naveguen per internet.

D’entre les opcions que es contemplen a l’estudi, la protecció de la xarxa wifi a través d’una contrasenya és l’acció més comuna per part de la població, atès que el 48% dels usuaris afirmen aplicar-la. Les dades publicades per Kaspersky confirmen que les operacions econòmiques es duen a terme amb especial cura, ja que la segona mesura més popular (43%) és la d’efectuar les transaccions financeres a través de dispositius de confiança i de xarxes segures. En tercer lloc es troben els ajustaments de privacitat de webs socials i navegadors d’internet, en què un 33% dels ciutadans els eleven a la màxima restricció.

La pandèmia també ha augmentat l’ús dels ordinadors personals, especialment en l’activitat laboral, ja que un 80% de les persones que treballen des de casa fan servir el seu propi equipament per al seu ofici, malgrat que el 51% afirma tenir un dispositiu cedit per l’empresa per fer teletreball. L’estudi també registra les mesures de seguretat que prenen els usuaris quan utilitzen ordinadors: el 87% duu a terme alguna acció preventiva, entre les quals les més habituals són fer còpies de seguretat de la informació (47%), protegir els fitxers i les carpetes amb contrasenyes (37%) i cobrir la webcam quan no s’estigui utilitzant (35%).

Tot i que les mesures de ciberseguretat són cada cop més comunes entre la població, no tothom és plenament conscient de l’escala a la qual s’efectuen els atacs informàtics. Kaspersky revela que un 45% dels usuaris d’internet no creu que siguin un objectiu potencial per als ciberdelinqüents, mentre que un 13% afirma conèixer suficientment bé els mètodes dels estafadors com per a evitar-los. Aquesta sensació de seguretat s’accentua en el fet que les descàrregues d’arxius a través de torrents en portals web que acostumen a estar infestats de malware segueixen sent una tendència: un 65% descarrega música, un 66% pel·lícules i sèries i un 61% software.

Les xarxes socials, els comptes en línia més atacats

L’estudi de la firma especialitzada en ciberseguretat també analitza a través de l’experiència dels usuaris quins són els comptes en línia que més atacs reben a internet i, en aquest sentit, les xarxes socials s’enduen el premi, ja que fins al 41% dels enquestats afirmen haver rebut algun intent de suplantació en alguna de les seves xarxes. Uns fets que succeeixen en un entorn en què la població té una mitjana de 8,6 comptes de xarxes socials per persona, d’acord amb el darrer informe global de Hootsuite. El segon tipus de compte en línia amb més intents de hacking són els correus electrònics, objectiu del 37% dels atacs, mentre que els monedes de criptomonedes acumulen fins al 31% de les ofensives dels cibercriminals.

Així mateix, Kaspersky també registra una preocupació creixent de la població respecte a l’ús que les grans companyies fan de les dades personals, i gairebé a dues terceres parts dels enquestats (62%) els inquieta que totes les seves activitats en línia quedin registrades per les webs o serveis que visitin. De fet, fins al 82% afirma haver experimentat comportaments sospitosos en alguna de les seves xarxes socials, un 64% al·lega haver patit una filtració d’informació personal i un 62% ha perdut diners. Aquest tipus de fuites han reduït la tolerància del públic cap als proveïdors de serveis en línia, fins al punt que un 63% deixaria d’utilitzar-lo en cas de conèixer que venen les seves dades a tercers, i la meitat l’abandonaria després d’una filtració de dades.