“Es tracta d’una indústria molt explosiva, que està fent el boom just ara i que està basada en una comunitat de creadors en què molts d’ells no estan professionalitzats”. Així ha definit el realitzador audiovisual Albert Lloreta, expert en cultura digital, l’ofici dels creadors de contingut a internet, una denominació que el mateix Lloreta admet que “més genèrica no pot ser”, però que denota que “no podem definir de manera més precisa un ecosistema tan gran”. D’aquesta manera ha introduït el realitzador la darrera taula rodona de la jornada inaugural de la Setmana del Talent Audiovisual organitzada pel Clúster Audiovisual de Catalunya, un debat centrat al voltant de les oportunitats i els perills d’aquest nou entorn digital.

I és que l’esclat que ha mencionat Lloreta se sustenta en dades: el 2021, el sector ha generat globalment un volum de negoci de 143 milions de dòlars, una xifra que duplica les dades de 2019. Això no obstant, dels 50 milions de creadors de continguts que es calcula que existeixen al món, només uns dos milions hi treballen professionalment, és a dir, s’hi dediquen a temps complet i és la seva principal font d’ingressos. “Quan estàs fent vídeos no tens la sensació d’estar fent una cosa molt sacrificada, però m’he adonat que no paro. En el moment en què em plantejo les vacances sí que m’adono que és una feina, però no ho és de la manera que ho tenia plantejat”, opina Pol Mallafré, director, muntador, guionista i actor conegut com a Mockudrames a YouTube i TikTok, plataformes on supera els 3.000 i 10.000 seguidors, respectivament.

Es calcula que a internet hi ha 50 milions de creadors de contingut, però només dos milions s'hi dediquen professionalment

En una situació similar es troba la periodista Paula Carreras, qui des del 2019 codirigeix el podcast Gent de Merda, que s’emet a Radio Primavera Sound. “A Gent de Merda preparem una entrevista, fem un guió, pensem temes… Són entrevistes diferents de les dels mitjans, però s’assembla molt a la meva feina a la ràdio”, ha comentat. Qui sí que ho té claríssim és la tiktoker Berta Aroca, que té més de 164.000 seguidors a la plataforma i col·labora amb diversos mitjans de comunicació. “Jo ho considero 100% la meva feina i ho crido als quatre vents. Sé que soc superafortunada que la meva feina sigui la meva passió, però el fet de no notar que fem un sobreesforç tan heavy no impedeix que sigui una feina”, ha assegurat.

Un ofici sense horari laboral

Sigui o no considerada com una feina tradicional, la veritat és que darrere de cada vídeo, publicació o programa hi ha moltes més hores de treball de les que es veuen en el producte final. “Fem mitja hora de programa a la setmana, i això és la punta de l’iceberg. Hi ha moltíssimes hores que no es veuen; molta feina de filtratge, de producció, de pensar idees…”, ha confessat la podcaster de Gent de Merda. I més enllà de tota la preparació que comporta, també s’ha de considerar la càrrega emocional que genera el monitoratge constant del rendiment de cada publicació. “Com que vius de les xarxes, has d’estar pendent de què s’ha posat de moda, de què és trending topic… Al final no diferencies el temps d’oci del temps de feina”, ha desvelat Aroca. “És inevitable no vincular-te emocionalment amb una cosa que has pensat tu i que és el teu nadó. Vols que funcioni des del fons de la teva ànima, i si no funciona fa mal”, ha afegit Carreras.

Carreras: “És inevitable no vincular-te emocionalment amb una cosa que has pensat tu i que és el teu nadó. Vols que funcioni des del fons de la teva ànima”

La incertesa davant del funcionament dels algoritmes de les xarxes socials és un altre dels problemes que afronten els creadors de contingut, una situació que s’accentua en el cas de TikTok. ”L’altre dia, a Solsona, vaig fer un vídeo abrigant-me, un vídeo de merda. 700.000 visites. Això em va desconcertar”, ha comentat Aroca, qui ha mencionat la torbació que li genera tractar d’esbrinar per què els seus vídeos funcionen millor o pitjor. Aquest desconeixement ve acompanyat necessàriament d’èpoques en què els continguts no arriben a les xifres que els seus creadors esperen, unes situacions que s’han de saber gestionar emocionalment. El remei que han trobat Carreras i les seves companyes per seguir endavant i no renunciar ha estat aferrar-se a la “idea original” del podcast: ”hi ha gent molt interessant que no té veu als mitjans tradicionals, i no podem parar de fer-ho veure a les persones que ens escolten”.

Al ritme accelerat de les xarxes i als intents de desxifrar el seu funcionament se’ls suma una altra dependència a agents externs, en aquest cas, econòmica. Segons recull Lloreta, el 77% dels creadors de contingut assegura que la publicitat és la seva principal via d’ingressos. “És una llàstima que els creadors hagin d’anar a marques i a buscar-se la vida a un altre lloc”, creu Mallafré, qui ha defensat que són les plataformes les que haurien de pagar als creadors. “Els únics que paguen són YouTube, però paguen molt poc. TikTok paga cèntims per milions de visites”, ha denunciat Aroca. Amb tot, Carreras també ha reconegut la importància que han tingut aquests mitjans per l’èxit del seu podcast: “Sense cap d’aquestes xarxes, Gent de Merda tampoc podria haver existit”.

Aroca: "Tik Tok paga cèntims per milions de visites”

Algunes d’aquestes situacions han estat denunciades recentment per la Red de Creadores de Contenido, una iniciativa sindical sorgida recentment amb el suport d’UGT que busca millorar les condicions laborals d’aquests professionals. Mallafré considera “importantíssim” l’auge de propostes d’aquest estil, ja que “mentre no parlem entre nosaltres, les grans marques i xarxes podran seguir robant-nos drets”. Lloreta li veu “molt de sentit” a l’associacionisme, atès que “la vida dels creadors depèn d’aquestes plataformes, i sí que hi ha una relació de poder i econòmica” entre ambdós actors. “Serà una guerra molt lenta, de la mateixa manera que ho és en altres economies com la dels riders, ja que són entorns on és molt difícil de regular, però també molt necessari”, preveu l’expert en cultura digital.

Fer continguts en català, repte o oportunitat?

Internet és un entorn altament polaritzat per llengües majoritàries com l’anglès o el castellà, i aquesta situació moltes vegades genera un dilema en les persones catalanes que volen començar a crear continguts a la xarxa: en quina llengua ho faig? I si una cosa tenen en comú els tres creadors del debat és que tots ells produeixen en català. Berta Aroca creu que “la gent s’hauria de treure del cap que el català no és una llengua vàlida per fer contingut a les xarxes”, i destaca el fet que “hi ha tantíssima falta d’oferta en català que s’ha d’aprofitar”. En la mateixa línia se situa Paula Carreras, qui ha apuntat que l’idioma era un element nuclear en la concepció de Gent de Merda: “Crèiem de manera activa i ferma que l’ecosistema mediàtic català necessitava més productes en català. És possible que sense aquesta idea ni tan sols ens hagués passat pel cap crear un podcast”.

Per la seva banda, Mallafré ha admès que cada vegada és més optimista: ”Abans hi havia una petita onada de creadors, però de cop i volta a TikTok n’hi ha molts i que mouen molta gent. Em dona esperances que les noves generacions veuen que es poden fer les coses en català”. Malgrat confessar que no té “gens de fe” en el paper de la Corporació Catalana de Mitjans (CCMA), el director i guionista ha reclamat que l’organisme públic inverteixi activament a promocionar aquests professionals digitals: “La Corpo tenia l’any passat sis milions d’euros per produir en català. No en pots invertir 200.000 euros en creadors de contingut? Ho fas al gener, i el setembre vinent tens 50 creadors fent dos vídeos al mes en català”.