La intel·ligència artificial (IA) acapara totes les mirades de l’edició enguany de l’Smart City Expo World Congress (SCEWC), l’esdeveniment de referència sobre ciutats i solucions urbanes intel·ligents que se celebra al recinte Fira Gran Via de Barcelona del 4 al 6 de novembre i que espera reunir més de 25.000 persones en els tres dies de congrés. Tot i que encara ara es poden veure dispositius que surten del comú, com gossos robots, vehicles autònoms o alguns simuladors com el de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC); el protagonisme d’enguany és per aquelles solucions que permeten als municipis gestionar de manera eficient els seus recursos, sempre en benefici de la població i del medi ambient.

L’eslògan de la present edició és The Time for Cities i Barcelona, com a amfitriona, mostra als assistents algunes de les solucions que ja són una realitat, com, per exemple, la instal·lació de sensors de volumetria en diferents parcs infantils de la ciutat que permeten recollir dades sobre els usos dels infants. Sense enregistrar imatges ni sons, agafen informacions que ajuden a saber el temps d’estada a la zona, les franges horàries més sol·licitades o identificar els usos dins l’àrea de joc. A més a més, aquests es combinen amb uns termobotons instal·lats, que obtenen la temperatura dels parcs. Fruit d’aquesta combinació, que ja s’està donant en alguns barris, el consistori vol adaptar els espais de joc perquè siguin de més qualitat, inclusius i adaptats a les necessitats reals dels infants i les famílies.

El robot Ona és un aparell pensat per al repartiment de mercaderies d’última milla, per a cobrir els trajectes curts dins de zones de gran densitat poblacional

De l’estand de la capital catalana, un dels aparells que més han cridat l’atenció ha estat el robot Ona, dins del projecte BotNet, liderat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Segons defineixen, aquest és un aparell pensat per al repartiment de mercaderies d’última milla, per a cobrir els trajectes curts dins de zones de gran densitat poblacional. Aquesta mena de repartiment suposa el 20% del trànsit i el 40% de les emissions derivades de la circulació de la ciutat i té com a objectiu reduir l’impacte mediambiental acústic del transport de mercaderies i millorar la mobilitat. No usa combustibles fòssils, ja que és totalment elèctric i actualment es troba en fase de proves.

‘Blockchain’ per una millor gestió d’actius energètics

Per normativa europea, els ciutadans tenen dret a participar activament del sistema energètic, i això els permet generar i vendre energia, oferir serveis de càrrega de vehicles elèctrics i participar en la flexibilitat del sistema. ZertiPower és una companyia gironina que es dedica a la gestió d’actius energètics, sobretot, per a usuaris domèstics i petites empreses, tot i que ja treballen també en polígons industrials. “Envoltem aquesta gestió amb una capa de tecnologia blockchain, que garanteix la governança i la propietat absoluta de les dades”, explica el director de negoci, Roger Damunt. “Gestionem bateries intel·ligents, tant les instal·lades en habitatges particulars com bateries col·lectives de comunitats energètiques, que ajusten la seva gestió segons la generació i el consum en temps real”, apunta, “amb aquest sistema aconseguim millores d’entre un 30% i 35% respecte a les comunitats energètiques estàndard”.

La plataforma proposa una creació i gestió d’aquestes comunitats energètiques, facilitant l’intercanvi d’energia entre iguals a través de la xarxa elèctrica, sense necessitat de generar energia bruta o contaminant i avançant cap a un model d’energia neta i distribuïda. “El nostre objectiu és aconseguir zero excedents i màxima eficiència en tota la gestió”, recalca Damunt. Ja s’aplica en diferents contextos i és compatible en entorns urbans. “En l'àmbit urbà, pot funcionar des d’un edifici amb una comunitat de veïns fins per a una agrupació de cases que decideix invertir conjuntament”, complementa, “de moment, en un entorn de proves tipus sandbox hem arribat a aconseguir uns 30.000 intercanvis mensuals d’energia entre diferents usuaris i, en el moment en què la normativa permeti compartir l’energia directament de persona a persona, la nostra tecnologia ja estarà llesta per aplicar-se immediatament”.

L’ecosistema de ‘start-ups’ de ciència i tecnologia

En el marc de l’Smart City Expo World Congress se celebra el Barcelona Deep Tech Summit, que posa el focus en l’ecosistema de les empreses emergents i se centra en la transferència de ciència i tecnologia. Més d’una seixantena de start-ups donen a conèixer durant els dies de la fira els seus projectes deep tech o tecnologia profunda. Vinculat a la connexió de les ciutats, una de les solucions de control intel·ligent basada en bessons digitals és SAE-DTwinNets, de MobilityDataNets, una empresa emergent sortida de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Es tracta d’una eina que permet fer visualitzacions de diversos aspectes de la xarxa de transport públic, integrant les dades dels operadors, de l’administració i també dels usuaris, per exemple, a través de les xarxes socials.

 “El conjunt de tota la informació recopilada ens permet visualitzar en temps real i també en retrospectiva l’estat complet de la xarxa”, comenta el científic de dades i cofundador de la companyia, Arol Garcia. En aquest cas, la tecnologia està desenvolupada de forma plena pel servei de Rodalies de Catalunya, però es pot adaptar a qualsevol altre operador ferroviari. La plataforma permet veure l’estat de la xarxa en qualsevol moment del dia, retrocedir en el temps i, fins i tot, consultar dies anteriors. A més, genera automàticament alertes quan detecta incidències, com una aturada més llarga del que seria habitual o una freqüència de pas molt baixa en alguna estació. “El sistema reporta en temps real diverses mètriques de qualitat del servei, com el nombre de trens en funcionament o la puntualitat mitjana”, afegeix, “també ens permet auditar el servei, fent que al final de cada dia es pugui generar un informe automàtic que mostra, en funció del que estava programat, com ha funcionat realment i, fins i tot, quin ha estat el rendiment individual de cada tren”.

La salut és un camp on té molta presència la tecnologia deep tech. Una start-up present al Barcelona Deep Tech Summit que mostra com han anat evolucionant les solucions d’aquest àmbit és AIMS-Medical, que ha desenvolupat una eina basada en intel·ligència artificial per millorar la diagnosi de la disfàgia. Aquesta és una malaltia geriàtrica que provoca dificultats per empassar correctament, fet que pot fer que el menjar vagi a parar a les vies respiratòries i que pot causar pneumònia i, en molts casos, la mort del pacient. Segons detalla l’enginyera biomèdica Cristina Amadó, aproximadament 30 milions d’europeus la pateixen i hi ha un infradiagnòstic del 80%. “Per això vam decidir actuar, hem desenvolupat un software basat en IA que prediu el risc de patir disfàgia”, assenyala Amadó. Per entrenar-lo, van usar una base de dades experta amb 5.000 pacients de l’Hospital de Mataró, on hi ha un grup de recerca especialitzat en la malaltia.

La salut és un camp on la tecnologia ‘deep tech’ té molta presència i la ‘start-up’ AIMS-Medical és exemple d’això, on ha presentat al Barcelona Deep Tech Summit una eina d’IA que millora la diagnosi de la disfàgia

“El model funciona així: s’anonimitzen les dades del pacient i es creen consultes en un format estandarditzat. Aquestes dades s’envien amb un protocol encriptat al nostre software, on el model calcula el risc de disfàgia i retorna una resposta binària, de sí o no. Aquesta informació torna al departament d’informàtica del centre mèdic, que la mostra directament als clínics”, detalla. Actualment, ja es fan proves pilot en diversos hospitals de Catalunya, amb 191.000 consultes i més de tres milions de pacients analitzats. “Els mètodes actuals per detectar disfàgia són qüestionaris o proves manuals que el mateix pacient o un expert ha de realitzar, uns processos lents i que requereixen un nivell d’expertesa alt”, afegeix, “el nostre sistema calcula el risc en temps real amb 0,7 segons per pacient, millora la precisió i és totalment escalable sense necessitat d’integrar-se directament als sistemes hospitalaris”.