2024 ha estat un any d’allò més mogut en el món virtual de les xarxes socials. Pot sonar a la cantarella habitual per dotar de rellevància un text com aquest, però no cada any acaba amb el propietari d’una de les principals plataformes d’internet nomenat ministre dels Estats Units de Donald Trump. Els múltiples sotracs que ha experimentat X (a qui molts encara anomenen Twitter) sota la direcció d’Elon Musk només són comparables amb les amenaces de prohibició, cada vegada més tangibles, que ha experimentat TikTok al continent americà. Tot això, mentre les plataformes arriben a més gent que mai: l’any començava amb la fita d’haver superat els 5.000 milions d’usuaris mundials entre totes les xarxes socials, mentre que a l’estat espanyol ja hi estan connectats el 86% dels ciutadans.

Al Vell Continent, la reconfiguració del panorama polític després de les eleccions al Parlament Europeu no ha aturat la vigilància a què estan sotmeses les principals xarxes socials. L’entrada en vigor de la Llei de Mercats Digitals (DMA) l’estiu de 2023 ha mostrat durant el 2024 els primers intents per obrir l’ecosistema tecnològic, afectant sobretot les companyies amb sistemes operatius, com Google o Apple, però també a corporacions com Meta pel seu model de subscripció de Facebook per evitar anuncis personalitzats. Per la seva banda, l’entrada en vigor de la Llei de Serveis Digitals (DSA) el febrer de 2024 ja ha impulsat investigacions per dilucidar el paper de les xarxes en processos electorals i per denunciar pràctiques que afecten la capacitat de decisió dels consumidors. Mentrestant, l’aplicació del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) continua acumulant multes a les xarxes socials per les mancances en privacitat i protecció de dades personals, unes exigències que estan obligant les multinacionals a posar-se les piles, especialment quan es tracta de menors d’edat.

X, cada dia més lluny de Twitter

L’allau de canvis que l’antic Twitter ha experimentat no s’ha aturat en l’any 2 post-Elon Musk. El canvi de rol del tic blau, que ha passat de ser un símbol de verificació d’identitat a una marca dels usuaris de pagament, ha fet aixecar les celles a la Unió Europea, fins al punt que la companyia va haver d’arribar a un equilibri entre l’antic i el nou model. El format original de publicacions curtes s’ha ampliat amb publicacions de fins a 4.000 caràcters (per als usuaris de pagament), així com s’han implementat les trucades de veu i videotrucades. La xarxa social també ha relaxat les seves normatives vinculades a continguts sexuals explícits, ara permesos sempre que siguin consentits i ben etiquetats, i ha ocultat els likes dels perfils, que fins fa uns mesos eren públics, de manera que només els pugui consultar el mateix usuari.

L'ocultació dels 'likes' als perfils, l'aposta per la IA generativa amb Grok o el canvi de funcionament de la funció de blocar són alguns dels moviments controvertits d'X durant el 2024

Entre els moviments controvertits de la plataforma, destaca l’aposta per la intel·ligència artificial generativa a través de Grok, un xatbot que destaca pel seu to sarcàstic llançat inicialment com una eina exclusiva per als subscriptors, però que aquest desembre s’ha obert a tots els usuaris. El model s’ha entrenat amb els continguts públics i privats dels usuaris de la xarxa social, sempre que no haguessin desactivat l’opció per donar-li permís als ajustaments, que per defecte surt activada. Aquesta decisió ha valgut a l’empresa múltiples crítiques, especialment des dels col·lectius més artístics, així com diverses denúncies. La plataforma també ha viscut un tens episodi al Brasil, país on va estar bloquejada durant més d’un mes. El conflicte va sorgir després que un jutge brasiler ordenés el bloqueig a la plataforma d’un grup de comptes populars al país per promoure la desinformació i publicar notícies falses i Musk es negués a fer-ho, al·legant una “censura agressiva”. Després de 40 dies deshabilitada, la xarxa va tornar al Brasil després de pagar una multa de 4,7 milions d’euros i d’acceptar acatar les decisions judicials.

Amb tot, el canvi que probablement ha aixecat més polseguera durant el 2024 ha estat la decisió de restar capacitats a la funció de bloqueig: l’eina que fins ara permetia evitar que un compte concret veiés, retuités o comentés les nostres publicacions, així com evitar l’enviament de missatges privats, ara ja només impedeix la interacció, però no la visualització. La justificació de l’empresa és que hi havia usuaris que abusaven d’aquesta funció per difamar o compartir informació personal de les persones blocades sense que aquestes en tinguin coneixement, i que ja existien els comptes protegits per a aquells que no vulguin que les seves publicacions fossin vistes per una audiència no controlada. Tanmateix, bona part del públic no ho va veure així, i va criticar aïradament l’eliminació de proteccions contra accions d’assetjament en línia. 

L’oportunitat de Bluesky i el fedivers

Precisament el dia que va canviar l’opció de blocar a X es va registrar un dels pics més elevats de nous usuaris a Bluesky, una de les xarxes socials que ha captat amb més èxit els antics usuaris enfadats amb la plataforma de Musk. El que va néixer com un projecte experimental dins de la mateixa Twitter i liderada pel seu creador original, Jack Dorsey (qui va abandonar el projecte més endavant), ha anat rebent diverses onades d’extuitaires des de la seva obertura al públic el mes de febrer. Amb un funcionament molt similar al Twitter pre-Musk, basada en una estructura descentralitzada i eines externes per importar-hi contactes, Bluesky s’ha convertit en un dels grans beneficiats dels canvis d’X. El moment més àlgid es va donar després de la confirmació de la victòria de Donald Trump i de conèixer-se la notícia que Musk lideraria el seu nou departament d’Eficiència Governamental, fins al punt de col·lapsar el web durant diversos moments per l’increment descontrolat i no esperat de nous usuaris. Un creixement que també ha cridat l’atenció de la Unió Europea, qui ha avisat la xarxa que, malgrat no arribar al llindar mínim de 45 milions d’usuaris europeus que li permet actuar legalment, Bluesky no compleix amb la DSA en la cessió d’informació dels usuaris. De moment, la companyia ha comunicat que treballarà per solucionar-ho.

Sigui com sigui, Bluesky no és l’única plataforma que competeix per captar els descontents amb X. Més enllà de Threads, l’aposta de Meta vinculada a Instagram que simula el funcionament de Twitter (i que va arribar a Europa a les acaballes de 2023), Mastodon és l’altre gran nom sobre la taula. Nascuda el 2016 a Alemanya, Mastodon es diferencia de la resta d’alternatives per ser una xarxa de protocols descentralitzats que funciona a través del fedivers, una xarxa oberta de servidors independents que estan federats entre ells. La plataforma no té un servidor centralitzat, com pot tenir X, sinó que n’existeixen de múltiples, i és l’usuari qui decideix a quin donar-se d’alta. També pot decidir si vol veure les publicacions d’aquell únic servidor o de tots els que estan federats, el mateix que succeeix amb les seves pròpies publicacions. L’auge de Mastodon ha servit per popularitzar un terme que engloba tota mena d’alternatives obertes a plataformes digitals privades, com pot ser la xarxa de vídeos PeerTube, l’alternativa a Instagram Pixelfed o l’encreuament entre TikTok i Vine que és Loops, el qual es troba, ara per ara, en fase beta.

TikTok, entre la prohibició i l’addicció

Si X ha tingut un 2024 intens, TikTok no s’ha quedat enrere. La xarxa social xinesa es manté com una de les més populars del planeta, amb més de 1.000 milions d’usuaris arreu del món i 20,3 milions a l’estat espanyol, un èxit que també ha atret moltes mirades cap al seu model. L’addicció que provoca als joves és un dels temes que més preocupa: segons un estudi d’investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), el 20,2% dels adolescents dedica dues o més hores diàries a TikTok. No només això, sinó que informes interns de la companyia sorgits a la llum durant aquest any desvelen el ple coneixement intern que es té d’aquesta capacitat, comptabilitzant en 260 el nombre de vídeos necessaris per enganxar un usuari a la plataforma, xifra que equival a uns 35 minuts de visionament.

La capacitat d'addicció de TikTok, ben coneguda per l'empresa, i els dubtes sobre la seva privacitat fan trontollar la supervivència de la xarxa social als Estats Units

Els efectes que l’ús de TikTok té en els joves, sobretot en la seva salut mental, ha estat l’argument amb el qual els fiscals generals de 13 estats dels Estats Units han imposat una demanda pública a la companyia, en la qual es critica que no protegeix els drets i la privacitat dels menors. La Unió Europea també està investigant TikTok per la seva protecció cap als menors d’edat, analitzant àmbits com l’algoritme de recomanació de continguts, els sistemes de verificació, la privacitat, la publicitat i l’accés públic a les dades. A escala espanyola, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) també va demanar responsabilitats a l’empresa xinesa, en aquest cas, per la propagació de reptes virals que inciten els adolescents a autolesionar-se. Mentre entoma els diversos procediments legals a les dues bandes de l’Atlàntic, TikTok ha tirat endavant algunes iniciatives per defensar millor els usuaris menors d’edat de la xarxa social, com ara el bloqueig dels filtres de bellesa.

Amb tot, aquestes situacions empal·lideixen al costat del gran problema que afronta TikTok als Estats Units: la seva prohibició. El cas fa anys que s’arrossega, i es basa principalment a la manca de seguretat que es percep en les dades personals dels ciutadans del país, especialment davant la possibilitat que siguin cedides al govern xinès. Ja al mes de març, la Cambra de Representants va aprovar el projecte de llei que obligava a ByteDance, l’empresa xinesa propietària de TikTok, a vendre la xarxa social a uns compradors que no fossin xinesos si volia que aquesta continués operant al país. L’aprovació d’aquesta llei ha estat portada al Tribunal Suprem per l’empresa, que busca tombar-la abans del 19 gener, quan acaba el període per vendre la plataforma o deixar d’operar als Estats Units. Paral·lelament, múltiples administracions públiques i universitats estatunidenques han prohibit als seus treballadors l’aplicació, una mesura que també s’ha aplicat a institucions europees.

Meta, 20 anys de tots colors

El 2024 ha estat l’any en què Meta ha celebrat el vintè aniversari de Facebook, una de les xarxes socials primigènies que no passa pels seus millors moments, especialment entre els joves. El metavers pel qual la companyia va justificar el canvi de nom (més enllà de desviar l’atenció de polèmiques com el cas Cambridge Analytica el 2018) continua sense arribar al gruix de la població, tot i que la companyia continua treballant-hi. N’és una mostra Orion, l’aposta de Meta per competir contra les Apple Vision Pro, unes ulleres de realitat augmentada que destaquen per la seva semblança a unes ulleres tradicionals i per l’aparent comoditat d’ús que promet el seu vídeo de presentació, tot i que, ara per ara, es desconeix quan arribaran al mercat.

Mentrestant, tant Facebook com Instagram, així com la ja plenament operativa Threads, s’han enfrontat a problemàtiques molt similars a la de la resta de xarxes socials, com ara la difusió de desinformació en períodes electorals i contextos bèlics o la generació de comportaments addictius entre joves i adolescents. Com a resposta, Meta ha limitat les recomanacions de continguts polítics, i ha incorporat diverses mesures de protecció de menors d’edat, especialment vinculades als nus no desitjats i a les comunicacions amb altres usuaris. De manera similar al que li ha succeït a X amb Grok, Meta també ha mostrat la intenció d’entrenar els seus models d’intel·ligència artificial generativa, principalment Llama 3, amb les dades dels usuaris de Facebook i Instagram, els quals van rebre una notificació per si volien desactivar l’opció per defecte que dona permís a la companyia d’executar aquest pla. Una mesura que pot topar-se amb l’RGPD europeu, com bé alertava el jurista Eduard Blasi en un reportatge de MetaData.