El concepte de globalització digital pren força en un context en el qual la victòria de Donald Trump, impulsada en bona part del posicionament favorable al republicà per part de X, ha provocat els primers moviments contra la xarxa social. Pocs dies després de conèixer els resultats definitius de les eleccions nord-americanes, el diari britànic The Guardian va anunciar que abandonava aquest espai mediàtic en considerar-lo “tòxic” i una eina d’Elon Musk –propietari de l’antic Twitter- per “donar forma al discurs polític”. Així, tancava més de 80 comptes i deixava orfes prop de 27 milions de seguidors. I l’endemà de la sorpresa prenia el relleu a La Vanguardia, fent un repàs al seu editorial com de tota la trajectòria de la plataforma ha anat a la baixa des de l’adquisició per part del nou responsable del Departament d’Eficiència del govern dels Estats Units: un canvi de nom; reducció massiva de plantilla; supressió del departament de moderació de continguts; impuls a la desinformació i als missatges discriminatoris per encendre la polarització. Què ha passat amb l’antic Twitter i cap a on anem?

Quan la xarxa social va néixer el 2006, l’objectiu principal era compartir històries en missatges amb un màxim de 140 caràcters. Això obligava a redactar textos concisos, més encarats a la compartició de pensaments o idees molt concretes. Aquesta dinàmica va fer que es vinculessin a l’actualitat i que amb les etiquetes quedessin les converses agrupades per temàtica. “Tenia una estructura que permetia als mitjans i als usuaris explorar temes vinculats a la realitat i tenir una fotografia de la conversa pública, que no de l’opinió pública”, matisa la investigadora del Departament d’Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Natàlia Lozano.

A partir del 2009, la publicitat va començar a prendre protagonisme amb un servei que fa afavorir la monetització dels continguts de la xarxa social, però sense una intervenció clara en les converses. En la línia de temps que recorre l’experta, assenyala com a primer fet que va fer engegar la maquinària l’afer de Cambridge Analytica pocs anys més tard: “L’empresa va agafar dades de perfils de Facebook per analitzar els interessos i generar campanyes polítiques per atraure votants a favor de Donald Trump i Ted Cruz. Va ser clau per a la victòria republicana”. Amb aquest episodi a l’espatlla, tant la plataforma de Mark Zuckerberg com Twitter i YouTube van témer una repetició d’aquest escenari i es van incrementar les mesures de seguretat: més moderació, més vigilància humana i limitació tant als anuncis polítics com a la desinformació. Entre les mesures que va aplicar Twitter, es troben el tic blau de verificació de comptes d’interès públic, que feia una funció d’auditor per al propietari i els continguts que s’hi publicaven.

L’entrada de Musk va suposar una retallada en mesures per frenar la desinformació i l’aplicació d’una nova operativa que dona més visibilitat als discursos d’odi

El paquet de propostes va tenir efectes i va ser una ajuda perquè el 2020 Joe Biden s’imposés a Donald Trump en unes noves eleccions estatunidenques. La reacció de l’expresident va ser iniciat una campanya incendiària a Twitter per anar contra els discursos dels demòcrates i incentivar el posterior assalt al Capitoli el 6 de gener del 2021. Dues setmanes més tard, la xarxa de l’ocell blau el va expulsar per risc d’incitació a la violència i va tancar més de 70.000 comptes afins a les teories de la conspiració de l’extrema dreta QAnon. “Aquests dos fets van dividir l’opinió pública i va es va reforçar el posicionament que la plataforma censurava”, comenta Lozano.

Per garantir el seu espai de difusió, Trump va crear el 2022 la seva pròpia xarxa social: Truth Social; i pocs mesos després, Elon Musk va adquirir Twitter. Acomiadar tota la directiva per implantar un nou model d’operacions i ingressos va ser la primera acció, i reestructurar la plantilla, amb una allau d’acomiadaments. Tant usuaris com anunciants van respondre amb una fuga massiva. A escala de negoci, van arribar les piulades de pagament amb extensions de 4.000 caràcters i un nou tic blau per un cost de 8 dòlars sota l’argument de combatre la desinformació, a més del canvi de nom a X. “Musk va acabar amb una proposta que fins al moment havia servit d’auditoria”, recorda la investigadora, “ho va fer de manera precipitada i sense tenir en compte que el podien trolejar”. Aquell dia, van aparèixer molts perfils amb el nom d’Elon Musk i d’altres perfils públics o empreses. “Va ser un atac massiu de phishing que va permetre aturar la proposta”, afegeix. També va incidir en l’operativa de l’empresa en termes de moderació de continguts i modificació dels algoritmes que van incrementar la creació i visibilització dels continguts discriminatoris, pornogràfics i conspiranoics. El resultat final és una xarxa social que, per a Lozano, ha quedat molt allunyada dels seus orígens. “Musk volia anar contra la desinformació i vetllar per la llibertat d’expressió, però només per una mena de llibertat d’expressió que ell entén”, lamenta.

Lozano: “Musk volia anar contra la desinformació i vetllar per la llibertat d’expressió, però només per una mena de llibertat d’expressió que ell entén”

Un adeu de debò?

La marxa d’alguns mitjans de comunicació i entitats de X és el resultat de la recent segona victòria de Donald Trump i del poder que ha guanyat Elon Musk als Estats Units, i a tot el món amb la seva vinculació a l’esfera mediàtica digital. Però la fuga ha obert un nou debat: paga la pena quedar-s’hi per contrarestar els discursos d’odi? “Algunes veus defensen la lluita contra els discursos, i també hem de pensar que la ultradreta acabarà colonitzant els nous espais que s’estan conquerint”, rebat Lozano, qui recorda que el principal error de l’esquerra ha estat considerar aquests entorns com “espais de conversa pública”. “Si escoltes el que t’agrada, t’hi quedes, això ho fem tots. Musk ha aconseguit punxar les bombolles informatives que hi havia a Twitter i ha aconseguit que el nou X reprodueixi discursos que no agraden tant, i hi ha sumat exèrcits de bots. La gent se n’ha fartat de lluitat contra això i ha marxat, però és probable que la dreta també hi vagi per sembrar-hi el seu discurs”, continua.

En ple moment d’incertesa, la investigadora no s’atreveix a preveure quina nova xarxa social despuntarà ni cap a on anirà tot. Threads i Bluesky s’han posicionat com les principals beneficiades de l’èxode de persones de X, tot i que la segona té més números de fidelitzar usuaris per les seves similituds amb l’antic Twitter. De fet, la plataforma va ser creada pel fundador de la xarxa social de l’ocell, Jack Dorsey. Tanmateix, Lozano recorda que ja s’han vist morir espais com Tuenti, Fotolog, Google+, o més recentment, Clubhouse, la popularitat de la qual va créixer i decréixer amb la mateixa velocitat. “Tenim exemples que ens demostren que la gent migra segons les necessitats del moment. Potser d’aquí a un temps veiem que es posen de moda els vídeos i directes de Twitch, i perd força el discurs de X. Tot canvia”, comenta.

Uns trets que faciliten la polarització

En els gairebé 20 anys d’història de Twitter, i ara X, el perfil d’usuaris ha virat cap a uns primers perfils considerats líders d’opinió al seu entorn, amb un interès clar en els temes d’actualitat política o social, fins a trobar una democratització que ha atret massivament la societat. Segons la investigadora del Departament d’Estudis de Comunicació de la URV Carlota Moragas, inicialment, “hi havia usuaris que lideraven la conversa en línia tal com ho feien a l’entorn físic els mitjans de comunicació tradicionals i la política”. “Hi havia una interacció entre ells, s’establien converses, s’incidia en l’agenda i hi havia debat, perquè les xarxes socials s’entenien com una eina democratitzadora”, continua. Amb el temps, i amb l’arribada de més gent a les plataformes, s’han establert unes dinàmiques que aprofiten les etiquetes i les paraules clau per obrir discussions que ja no busquen consensos, sinó opinions formes en un extrem o altre. “Això ja es començava a veure a Twitter, però amb l’arribada d’Elon Musk, les dinàmiques s’accentuen i els discursos d’odi o la disseminació de missatges a favor del desordre informatiu s’han incrementat”, afirma, i es remet al fenomen creixent d’usuaris anònims o identitats falses: “La digitalització ha fet que tothom tingui un altaveu. Sempre han existit les opinions contraposades, però a l’esfera pública tradicional s’intentava arribar a consensos per avançar, mentre que ara tenim un telèfon intel·ligent i la possibilitat de dir la nostra sense donar la cara”. Tota aquesta nova arquitectura també ha incentivat l’aparició del que es coneix com a esferes públiques perifèriques a l’agenda mediàtica. Pot ser un element positiu quan serveix per visibilitzar conflictes o realitats silenciades, però també pot ser conflictiu quan es tracta de debats tòxics que tenen la capacitat de monopolitzar. En aquest cas, Moragas assenyala el conegut retuit com una eina que va néixer per amplificar missatges i compartir opinions, però que amb el temps s’ha convertit en l’element que amplifica els missatges d’odi i la desinformació.

Moragas: "Sempre han existit les opinions contraposades, però a l’esfera pública tradicional s’intentava arribar a consensos per avançar, mentre que ara tenim un telèfon intel·ligent i la possibilitat de dir la nostra sense donar la cara”

Qualsevol xarxa social és susceptible de ser el vehicle per a la polarització, tanmateix, X és l’única que permet monitorar amb detall les converses per estudiar el posicionament i actitud dels usuaris. La investigadora de la URV explica que s’ha intentat estudiar el comportament a Instagram, TikTok o Facebook. “La conversa en aquestes plataformes no és tan prioritària, i és més difícil obtenir dades per veure com es produeixen les dinàmiques”, comenta, “a X hi ha un usuari que publica, guanya seguidors en funció de si agrada o no el que diu, hi ha comentaris i un diàleg... és possible fer un traçat per la seva comunitat i veure si el seu voltant també està polaritzat o no, i si aquest mateix usuari ho promou”. Sigui quin sigui el camí que segueixi l’antic Twitter a partir d’ara, l’experta té clar que la marxa de The Guardian ha estat un punt d’inflexió per a la reflexió, però que caldrà esperar a veure quina actitud presenten els usuaris i com es consoliden, o no, altres espais que puguin donar força a l’esquerra i a unes posicions menys bel·ligerants.