Entrenar una intel·ligència artificial suposa treballar amb milions de dades. Com més informació, i diversa, s’utilitzi en l’entrenament dels algoritmes, millors resultats i menys biaixos s’obtenen. Un dels principals problemes d’això rau en l’obtenció d’aquesta informació: han de ser fonts fiables, que garanteixin que no hi ha discriminació i, per descomptat, que és legal utilitzar-les. Meta volia emprar com a base els continguts pujats pels usuaris a les seves xarxes socials per entrenar la IA a partir del 26 de juny, i així ho va anunciar amb antelació a tots els membres de les plataformes que gestiona, però ha hagut de fer marxa enrere després del rebombori i el rebuig generat per la possible vulneració de la privacitat que podria generar.

Fins ara, hem vist casos com el d’Adobe, que va demanar als assidus als seus programaris que cedissin l’accés al contingut creat per alimentar les eines; o el de Slack, que va reconèixer que estava utilitzant els xats sense consentiment per entrenar els algoritmes. En ambdues situacions, la revelació va posar en peu de guerra els usuaris i ha ajudat a alimentar un debat obert: la IA és una intromissió a la privacitat? L’organització de defensa dels drets digitals Noyb va ser la primera a presentar una desena de sol·licituds a les agències de protecció de dades europees preguntant sobre el moviment de Meta, seguida d’una forta pressió social per frenar-ho. Què hauria passat si res hagués canviat o si tot torna a seguir el mateix camí sense canvis?

Des de l’aplicació definitiva del Reglament General de Protecció de Dades (RDPG) el maig de 2018, existeixen sis bases de legitimació per a l’ús d’informació de les persones per part d’empreses. Una d’elles és el consentiment, coneguda àmpliament per la seva presentació en forma de casella que cal acceptar quan s’omple un formulari, i una altra és l’interès legítim, que és la qual ha utilitzat Meta en aquest context. Aquest condicionant estaria permès, per exemple, quan s’aplica el coneixement sobre una persona o client amb finalitats de màrqueting o de millora de la seguretat que poden prevaldre per sobre dels drets de privacitat en situacions concretes. “Cal analitzar detalladament que aquest interès existeix i que repercutirà positivament sobre la persona propietària de les dades, i cal rendir comptes i justificar que el tractament està realment emparat per l’interès legítim”, alerta el professor de la UOC i divulgador del canal Tech and Law Eduard Blasi, “si resulta no ser una base adequada, hi haurà autoritats de control que iniciaran accions d’investigació i oposició, però no és il·legal”.

Els usuaris europeus de Meta poden oposar-se a l’ús del contingut per entrenar la IA per l’empara del RGPD

La Unió Europea, mitjançant el RDPG, empara els drets dels usuaris en termes de privacitat. Per aquest motiu, les darreres setmanes s’han vist publicacions i articles de tota mena amb instruccions sobre com oposar-se al tractament que la companyia nord-americana vol fer de la informació penjada a les seves xarxes. Es tracta d’un formulari accessible des del panell de configuració, una forma “reactiva” des del punt de vista jurídic, segons Blasi, a un avís que estan rebent les persones que es troben a Instagram o Facebook que no va acompanyat de cap petició de consentiment. “Com que utilitza l’argument de l’interès legítim, no ho ha de demanar, però els europeus poden rebutjar-ho perquè la normativa preveu la disposició i poder de les nostres dades”, insisteix el docent, qui recorda que en qualsevol moment es pot demanar la supressió o rectificació de la informació personal perquè pertany als ciutadans. Aquest formulari d’oposició pot ser rebutjat en aquells països amb un marc legislatiu més lax, però no en el cas dels europeus.

Una acció imprevista

Cada cop que un usuari es fa un perfil en una plataforma, ha d’acceptar unes clàusules d’ús i de privacitat. “Aquest text, que no sempre llegim, en el seu moment no es va preveure que Facebook, Instagram o qualsevol xarxa de Meta usés les dades amb la finalitat d’entrenar els algoritmes, sinó que s’ha fet de cop i volta, per això s’ha emès aquest avís. Aquí juga un paper fonamental les expectatives dels usuaris quan es van donar d’alta”, assenyala l’advocat expert en qüestions digitals Eloi Font, qui veia aquest revés com una mostra “d’una falta absoluta de transparència” perquè enlloc s’indicava quina era la finalitat exacta de l’ús de les dades. “Sabíem que servirien per a la seva intel·ligència artificial, però no què en volien fer exactament ni com seria l’entrenament”, concreta, i afegeix que caldria un consentiment específic informat amb tota aquesta informació al detall perquè la base jurídica que argumenta fos adequada.

Font creu que Meta actua amb “una falta absoluta de transparència” i ho veu com un moviment per avançar-se a l’aplicació definitiva de la llei europa d’IA

El moviment de Meta, segons Font, no és casual. El Parlament Europeu ha mogut fitxa per aplicar una llei que fixa els límits de la IA, però tot i estar aprovada, encara no s’ha publicat. “Pot ser casualitat, o no, però em sembla que buscava guanyar temps abans no fos obligatori complir-la, perquè delimita qüestions de transparència, d’informació, d’establiment de bons mecanismes de garantia i un llarg etcètera”, subratlla, recordant que el RGPD ja va posar les big tech contra les cordes amb la seva aplicació.

A més de l’organisme internacional Noyb, Font assenyala que si tot hagués continuat igual, hauríem vist una allau de reclamacions a les agències de protecció de dades dels diversos països de la Unió Europea per frenar les intencions de la multinacional. A Espanya, afirma, ja se n’havien presentat almenys dues: “No hi havia un pronunciament, però ja hem vist que l’agència està prenent mesures cautelars davant aquests casos. Només cal recordar el cas de l’ús de l’iris a canvi de criptomonedes. Era la primera vegada que hi havia mesures cautelars i, després, van acabar en una suspensió temporal de l’activitat. Tots els reguladors i tribunals hi estan a sobre, perquè volen protegir els drets dels ciutadans”.

Blasi subratlla que l’oposició no significa que Meta no pugui accedir tampoc a les dades anonimitzades i que impossibiliten la vinculació a qualsevol persona

Què pot suposar no acceptar-ho?

Des del punt de vista tecnològic, no cedir la informació pot significar posar traves a l’entrenament dels algoritmes. Tanmateix, l’advocat i docent de la UOC explica que Meta continuarà tenint accés a les dades anonimitzades: “El RGPD aplica sempre que es tracti de dades identificables de forma directa o indirecta, però no aplica en les que estan desvinculades i no permeten identificar un subjecte”. Per tant, la companyia continuarà podent utilitzar aquell contingut que no permeti posar nom i cognoms a les persones, i li servirà d’informació per reduir els biaixos que pot generar les dificultats d’accés a la informació.