Facebook bufa espelmes aquest 4 de febrer i suma ja dues dècades d’anades i vingudes. La companyia va néixer el 2004 com una xarxa social nascuda per revolucionar les relacions a internet limitada als estudiants de la Universitat Harvard. Al capdavant de la idea hi havia un Mark Zuckerberg estudiant d’informàtica que difícilment pensaria que es convertiria en l’accionista principal d’una de les plataformes més grans de la indústria digital. Juntament amb ell, Dustin Moskovitz, Chris Hughes i Eduardo Saverin van ajudar a desenvolupar el projecte, el qual va acabar fent el salt a escala internacional el setembre de 2006. Avui, 20 anys després de l’efemèride, la plataforma s’ha convertit en un espai que no acaba de convèncer els més joves i que es troba lluny dels seus anys més daurats.

Què ha passat perquè la xarxa que va ser pionera als anys 2000, ara sembli totalment antiquada? “Ha fracassat estrepitosament a l'hora de captar els adolescents d'aquesta última dècada, que la perceben com a antiga i demodé", assenyala el professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Ferran Lalueza. Segons les dades recollides per Statista, un 57% dels usuaris registrats a Facebok a Espanya té més de 35 anys, encara que la franja d’edat amb un percentatge més elevat és la dels 25 als 34 anys, amb un 21%. Unes dades que contrasten amb TikTok, on el 41% dels usuaris tenen entre 16 i 25 anys, assenyala l’últim informe de Hype Auditor.

Per a la investigadora del grup de recerca en Aprenentatges, Mitjans i Entreteniment (GAME) de la UOC Sílvia Martínez, “els joves no han abandonat Facebook, sinó que segurament ni tan sols s'han donat d'alta a la plataforma”. I és que la plataforma no ha seguit amb el ritme de les últimes inclusions al mercat, en les quals el dinamisme, el consum de contingut efímer i el vídeo són protagonistes. “Els usuaris més grans troben un espai una mica més pausat a través del qual poden connectar i en què es poden sentir més còmodes en estar més familiaritzats amb les seves dinàmiques de funcionament”, afegeix l’experta.

També li juga a favor la interfície i la privacitat, malgrat que tota la matriu de Meta va ser un dels principals opositors a la normativa en matèria de protecció de dades de la Unió Europea. Un missatge publicat a Facebook només es difon entre els amics d’aquell usuari, alhora que aquesta persona només rebrà informacions i interaccions de la seva xarxa. “A diferència del que passa en altres xarxes socials com Instagram o TikTok, no és tan fàcil que t'arribin continguts creats per algú a qui no segueixes, exceptuant els continguts publicitaris”, comenta Lalueza, qui recorda que aquesta configuració no la deixa exempta de trols i seguidors hostils.

L’estratègia ‘Meta’

"Quan jugues a liderar en volum d'usuaris, ser una xarxa el més generalista possible pot ser una aposta més productiva. No seràs la més moderna ni la més cool, però pots ser la més massiva". Aquí rau una de les claus de l’èxit de la companyia, segons el professor de la UOC, però també ho és el fet de convertir un projecte basat en una única xarxa en un ecosistema de serveis socials vertebrat per més plataformes anomenat Meta. La sorpresa va arribar de la mà de Zuckerberg l’octubre del 2021 i tenia com a pilar fonamental la creació d’un metavers. El paraigua emparava llavors Facebook, Messenger, Instagram, WhatsApp i Occulus, i més recentment ha sumat Threads. “Es retroalimenten i es complementen entre si”, apunta Lalueza.

Aquesta última etapa de la història de la companyia ha permès deixar enrere polèmiques com el cas Cambridge Analytica el 2018, en el qual la companyia britànica va utilitzar dades personals de Facebook per manipular els votants indecisos en les eleccions dels Estats Units. Les autoritats van acusar Zuckerberg d’inactivitat davant la presa indeguda de la informació tot i que hi havia coneixement de l’ús no autoritzat.

Tant la companyia com el seu fundador també s’han situat els darrers anys al centre de diverses polèmiques per no combatre els discursos d’odi ni posar fre a les fake news, especialment en territori Europeu, amb una normativa menys laxa que la nord-americana.