L’any 2022 va acabar amb la confirmació de la compra per part d’Elon Musk de Twitter. El que apuntava a una gran allau de canvis de cara el 2023 s’ha confirmat, no només pel que fa al canvi de nom de la plataforma de microblogging a X, sinó per tot el seu funcionament. Les xarxes socials continuen innovant en nous formats i intentant seduir a un nombre més elevat d’usuaris, alhora que s’està produint un canvi de model pel que fa al finançament d’aquestes companyies a través de plans de subscripció i s’estan adaptant a les noves normes per combatre la desinformació, sobretot en l'àmbit europeu.

Segons l’Enquesta sobre generacions i participació del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) publicada el passat mes d’octubre, les tendències de consum no presenten grans novetats, respecte anys anteriors. YouTube (69%) és la plataforma més utilitzada amb gairebé set de cada deu catalans i la segueixen, en segon i tercer lloc, Instagram (61%) i Facebook (49%), respectivament. L’aplicació d’origen xinès TikTok (27%), ocupa una posició intermèdia entre Twitter (30%) i LinkedIn (24%) i part del seu èxit es deu a la bona acollida, sobretot, entre els membres de la generació Z.

La revolució de X

L’empresari Elon Musk va adquirir definitivament Twitter a finals d’octubre de 2022 i en els mesos posteriors es van començar a veure els canvis que va prometre “en favor de la llibertat d’expressió”. Una de les modificacions que va generar més polèmica va ser la limitació als usuaris pel que fa a la visualització de publicacions. Els comptes no verificats, aquells que no disposen de l’antiga categoria Twitter Blue, no poden veure al dia més de 1.000 piulades, mentre que, pels subscriptors, s’amplia la xifra fins a les 10.000.

A això cal sumar-hi que el mes de juliol es va posar en marxa el nou repartiment dels guanys per publicitat als creadors de contingut més actius. Entre les mesures que contempla X per aquells que volen guanyar-se la vida generant contingut en la seva plataforma destaca l’obligatorietat de ser subscriptor i tenir uns registres acumulats de més de cinc milions d’impressions en els últims tres mesos, tal com expliquen a l’Estàndard de monetització per a creadors.

Bloquejar un compte, una de les funcions que permetia la plataforma de l’ocell blau, s’ha restringit durant el 2023 i queda limitada a algunes persones com a mesura de seguretat extra en casos d’amenaces o ciberassetjament. També s’ha proposat una nova forma de visualitzar una notícia compartida, eliminant el titular i la breu descripció; i s’ha limitat l’ús de TweetDeck, ara X Pro, una eina molt utilitzada pels professionals de la comunicació i que ha passat a ser d’ús exclusiu pels usuaris de pagament.

Enmig de tant soroll i polèmica, van néixer diferents alternatives a la xarxa social de les piulades. Mastodon i Bluesky ràpidament van intentar captar els usuaris descontents, però la principal competidora a hora d’ara és Threads. L’aplicació de Meta es va llançar el 6 de juliol als Estats Units i en les primeres hores va arribar a més de 10 milions de descàrregues. Finalment, ja està present als països de la Unió Europea (UE) des del passat 14 de desembre, un cop es va poder adaptar a la Llei de Mercats Digitals (DMA), que vetlla per la igualtat de condicions de les empreses i per acabar amb les pràctiques abusives. Entre les novetats que la diferencien de la competència, hi ha el fet de poder visualitzar els fils de tercers sense necessitat d’iniciar sessió o disposar d’un compte registrat.

En canvi, pel que fa a la resta de funcions, presenta moltes similituds amb X com els textos de 500 caràcters com a màxim, l’opció de destacar favorits, compartir un contingut, respondre a una publicació, enviar missatges directes o compartir un perfil mitjançant el codi QR. L’objectiu, com ha reconegut l’empresa matriu de Mark Zuckerberg, és convertir-se en la plataforma de microblogging de referència a escala mundial i arribar a la xifra de 1.000 milions d’usuaris gràcies a les persones ja registrades a Facebook o Instagram, ambdós del mateix grup.

La desinformació i la protecció de dades

A la Unió Europea, a finals d’agost es va aprovar la Llei de Serveis Digitals (DSA) amb l’objectiu de garantir els drets dels usuaris i combatre les desinformacions que poden posar en risc la seguretat pública. Es tracta d’una sèrie de normes addicionals a les principals plataformes com prevenir i eliminar publicacions amb continguts il·legals, oferir l’opció de denunciar o aclarir el funcionament d’algoritmes. Per aquest motiu, es va obrir un procés sancionador a aplicacions com TikTok i X per difondre informacions falses i vídeos manipulats arran de l’esclat del conflicte entre Israel i Palestina. 

La defensa de la protecció de les dades de l’usuari per part de l’òrgan supraestatal no va acabar aquí. Meta va protagonitzar un altre cas en veure com es prohibia “qualsevol tractament de dades personals amb finalitats basades en el comportament”. Aquesta norma colpeja un dels nuclis de negoci més importants de les companyies de xarxes socials i s’emmarcava dins dels reptes de futur de la Junta Europea de Protecció de Dades (JEPD), l’organisme que vetlla per la protecció de dades. Alhora, també es va decidir no poder mostrar anuncis als menors d’edat.

Per tal de garantir unes bones pràctiques, diferents companyies es van comprometre en marcar els continguts elaborats per intel·ligència artificial, una de les principals vies de creació d’informacions esbiaixades o manipulades. Per exemple, Meta va ser una de les plataformes que s’hi va adherir ficant una marca d’aigua als continguts visuals o distingint les publicacions que usen aquesta tecnologia generativa. Per la seva banda, TikTok va apostar per la creació d’etiquetes per identificar els vídeos que la fan servir.

Canvis en els formats i els models de subscripció

Durant el darrer lustre, els vídeos curts han protagonitzat un gran creixement, com els de TikTok o la migració cap a aquest format d’altres plataformes com YouTube amb els Shorts o Instagram amb els Reels. Tot i estar més que consolidats i seguir en auge, ara sembla que hi torna a haver un canvi de tendència. La xarxa social xinesa, amb més de 1.000 milions de comptes registrats a tot el món, està agafant el camí invers i ja està testant els vídeos en horitzontal i ampliant el temps de durada fins al quart d’hora a l’espera de l’acollida que pugui tenir.

No només van a la recerca del format més de moda i que captivi un nombre més elevat d’usuaris, sinó que també la manera de fer el negoci més rendible. Més enllà de X amb el distintiu blau, que amplia el ventall de funcions, Meta també ha implementat aquest model de subscripció per Instagram i Facebook. El principal tret diferencial és que, un cop s’hagi pagat, s’eliminaran per complet els anuncis de qualsevol dels continguts i s’emmarca en una nova estratègia per donar resposta a les normatives que posa la UE a la publicitat personalitzada de les xarxes socials.