L’arribada progressiva de noves tecnologies canvia el propi sector TIC, però també la dinàmica de treball del teixit productiu i l’estructura de les societats. Algunes tendències tecnològiques afecten directament sectors com el sanitari o l’industrial, mentre que d’altres poden integrar-se en fàbriques alhora que ho fan en les universitats. I és que la innovació tecnològica és un element transversal i inherent al progrés econòmic i social. Per tal d’anar una passa per davant, hem identificat cinc tendències que fa mesos que treuen el nas i que revolucionaran el 2023.

1. Bessons digitals

Els ja coneguts digital twins són una tècnica que ha arrelat en sectors tan diversos com la salut, la construcció o la indústria dels darrers anys. La tecnologia permet la creació d’elements idèntics a l’objecte d’estudi per predir problemes futurs i fer simulacions de quin seria el progrés segons les tècniques emprades. En el sector mèdic, la spin-off del Barcelona Supercomputing Center Elem Biotech ha dissenyat una plataforma capaç de crear bessons digitals del cor humà a partir de dades mèdiques amb l’objectiu de comprovar com podria reaccionar l’òrgan a determinats tractaments. En el món industrial, el sistema permet canviar components, testar nous materials o avançar-se a errors i reparacions que arribarien amb el desgast.

En qualsevol dels sectors que s’aplica, el principal avantatge és la investigació de noves tècniques i la reducció de costos d’experimentació.

2. ‘Blockchain’

La consultora Gartner estima que el 2025 la cadena de blocs tindrà un valor comercial de més de 176.000 milions de dòlars, una estimació que l’ha posicionat com un dels atractius de la innovació dels darrers anys. El sector bancari ha estat un dels pioners en la implementació, especialment per la creació prèvia de les criptomonedes i el mercat digital, però el blockchain s’està estenent a l’administració amb la gestió i autenticació de tràmits o documents, al sector comercial o al cultural gràcies a la descentralització i la protecció de la propietat digital.

El 'blockchain' ja està transformant el sector cultural a través dels NFTs

Precisament aquest darrer entorn és exemple de la revolució empresarial que pot arribar a generar. Companyies com Niio i Guzzu han introduït la cadena de blocs a través dels NFTs per donar un impuls a la compra d’art digital, per una banda, i a la revalorització del merchandising en l’esfera digital com a element per donar suport als artistes sense intermediaris. A elles se suma Freeverse, que ha inclòs el component del canvi en els NFTs 2.0 perquè els propietaris puguin millorar els seus actius i donar més valor al producte d’un artista. Tres clars exemples de com està tot per veure.

Però el sistema es pot extrapolar a altres sectors, i els experts auguren que la creativitat de les start-ups tindrà un paper fonamental en la introducció massiva de la tecnologia en altres àrees com la salut, la ciberseguretat o l’educació.

3. Internet de les Coses

O Internet of Things o IoT, com també es coneix. Aquesta és la tecnologia preferida per les empreses catalanes a l’hora d’innovar i invertir diners en transformació digital, segons el Baròmetre de la Innovació a Catalunya elaborat per ACCIÓ. I és que és el canal per assolir una hiperconnectivitat que pot beneficiar de manera transversal l’economia i la societat; i és també el mitjà amb el qual obtenir innovacions com robots autònoms, bessons digitals o el metavers.

En l’entorn industrial, la introducció de l’IoT ha de permetre obtenir dades de les màquines per fer-ne una anàlisi que acceleri la reducció de costos i incrementi l’eficiència de la feina. Ara bé, som davant una tecnologia que encara reclama una estandardització perquè qualsevol sistema operatiu, plataforma i aparell sigui capaç de sincronitzar-se sense barreres de fabricants.

L'IoT ha entrat en parl·lel a la indústria i a l'entorn personal amb objectius tan diversos com l'eficiència i el benestar

A l’esfera privada, la tecnologia està entrant de ple en les llars intel·ligents a través de la seguretat personal. La pandèmia i les noves generacions han donat valor a l’IoT i la domòtica com elements per garantir el confort a casa i tenir un control màxim de què passa en tot moment, des de garantir que no hi ha cap robatori, fins a programar la temperatura ambiental quan s’arriba de la feina.

4. Intel·ligència artificial

Molt vinculats a l’IoT, els algoritmes són el llenguatge que ha d’obrir les portes a un nou món: acceleració de la recerca, reducció de costos, creació de nous programaris, millors de l’experiència d’usuari en tota mena de processos, automatització de tasques, creació de patrons de dades per a la prevenció... la llista podria continuar amb desenes d’exemples.

A Catalunya, un dels centres per excel·lència que pot impulsar la recerca en l’ús de la intel·ligència artificial, entre altres, és el BSC. El juliol de 2023 està previst l’inici de l’activitat del MareNostrum 5, que ha de multiplicar per 30 la potència de l’actual MareNostrum 4. La seva activitat ja ha intervingut en la creació de spin-offs com l’esmentada Elem Biotech, amb propostes per al sector sanitari, però també s’han desenvolupat projectes centrats a preveure l’avançament del canvi climàtic, cerca de nous materials, millora del retail o investigació en noves tècniques per al sector agroalimentari. I és que els algoritmes pdoen aplicar-se a qualsevol sector productiu amb l’objectiu d’optimitzar-lo.

Paral·lelament, la tecnologia s’enfronta a un debat ètic que determinarà la seva aplicació. El mateix Parlament Europeu treballa per garantir que la intel·ligència artificial treballi per al benestar de les persones, sense superar barreres que facin perillar els drets personals. En aquest sentit, els experts ja han sumat esforços perquè alhora que els algoritmes milloren, ho faci també la transparència, la captació i l’ús de les dades de manera respectuosa.

Tant la intel·ligència artificial com el metavers han d'anar acompanyats d'una reflexió sobre els límits ètics

5. Metavers

Aquesta és la gran promesa de Mark Zuckerberg, un entorn virtual que moltes veus ja han criticat que es tracti d’una proposta disruptiva. S’apunta a Neal Stephenson com a pare de la idea, presentada a la novel·la Snow Crash del 1992. En ella, l’autor crea un món paral·lel perquè el món real és un complet desastre. I d’aquí es podrien haver inspirat Microsoft amb les ulleres HoloLens o Nvidia i Epic Games amb el videojoc Fortinte. Però alguns, fins i tot, recorden que d’aquí poden haver sortit plataformes socials que fan ser plenament trencadores en el seu moment com Habbo Hotel.

En clau catalana, hem vist el naixement del Catvers, que ha aprofitat les festes de Nadal per recrear una masia catalana amb un Tió i un pessebre, amb caganer inclòs. O hem comprovat com l’entorn virtual ha atret grans marques i esdeveniments clau. Un d’ells és el Mundial de futbol a Qatar, el qual, a través d’acords de la FIFA amb Roblox i amb Upland, s’han creat nous escenaris virtuals on gaudir del futbol d’una altra manera. L’estratègia ha estat atreure altres públics, la mateixa que ja estan emprant companyies com Gucci o Vans.

I tal com passa amb la intel·ligència artificial, el metavers no està exempt del debat ètic. Què s’hi podrà fer? Qui posarà les normes? Ens comportarem amb el mateix respecte que al món real? L’allau de qüestions no és escassa, per això és important reflexionar-hi abans de llançar-s’hi de cap.