Si les dades ja s'havien convertit en el nou or per a l'economia digital, la covid-19 ha fet que aquest coneixement cotitzi a l'alça. L'increment del consum de continguts a Internet va disparar el trànsit d'informació i no va ser pas transitori, sinó que ha suposat fet una passa endavant de 5 anys respecte a les previsions que havien fet els experts pel que fa a l'ús de la xarxa. I s'espera que l'ús massiu del 5G ho acabi de catapultar. Ara les grans companyies tenen un repte: construir centres de dades capaços d'emmagatzemar tot aquest big data i garantir-ne un accés a baixes latències.

A Europa destaquen Frankfurt, Londres, Amsterdam, París i Dublín, conegudes com a FLAPD, com a punts neuràlgics d'aquests espais on les companyies tecnològiques mantenen i operen les infraestructures IT. Algunes tenen les seves instal·lacions pròpies, mentre que d'altres subcontracten l'allotjament de servidors i sistemes d'emmagatzematge per executar les aplicacions que processen i les dades que registren. En només un any, aquestes urbs europees han incrementat un 22% la contractació d'espai, segons JLL Report.

El 'hub' del sud d'Europa

Espanya es troba en la cursa per posicionar-se com un hub en gestió de dades al sud d'Europa aprofitant la seva posició geogràfica estratègica. "La connexió amb Amèrica, Àfrica i l'Orient Mitjà és el seu clar avantatge", afirma l'enginyer en Telecomunicacions Jordi Sureda, qui destaca la xarxa de fibra òptica i l'accés a energies renovables com la solar i l'eòlica com a punts forts del país. Una opinió compartida per la consultora Savills Aguirre Newman, que avala amb la predicció d'una inversió de 3.000 milions d'euros en data centers en els pròxims cinc anys dins de les fronteres espanyoles.

Actualment, el 45% de les instal·lacions estan situades a Madrid, mentre que Catalunya n'aglutina el 25%, segons la consultora. Però el territori vol guanyar la partida i encapçalar la cursa, i "va per bon camí", assenyala Sureda. Més enllà de les connexions amb Europa amb ferrocarril i el trànsit marítim que l'acosta a la resta del món, l'expert esmenta el port de cables submarins en construcció a Sant Adrià de Besòs com l'element clau: "Serà una instal·lació que permetrà la connexió amb els centres de potències com Google o Microsoft". "Sempre s'ha comparat aquests cables amb autopistes que traslladen les dades d'un punt del planeta a un altre, i realment és així, es podrà transportar una quantitat d'informació inimaginable", afegeix. Fa poc més d'un any es confirmava la inclusió de Catalunya el 2023 en la ruta del cable de fibra òptica 2Africa, amb 37.000 km de longitud que uneixen Europa, l'Àsia, l'Orient Mitjà i Àfrica, un dels projectes més llargs i complets del món.

Catalunya té el 25% dels centre de dades a Espanya i vol atraure’n més amb la construcció del port de cables submarins

Així, si Google ja va anunciar una aliança amb Telefónica per obrir la seva primera regió de dades a Espanya a Madrid, el nombre d'ofertes de la mateixa magnitud per situar infraestructures IT a l'Àrea Metropolitana de Barcelona anirà a l'alça. Ja ho ha fet Edged Energy a través de la filial Endeavour i de la mà de Merlin Properties, que ha escollit la capital catalana juntament amb Madrid, Bilbao i Lisboa per construir una xarxa de data centers a la península.

Potència energètica i connexió amb punts neuràlgics

Els centres de dades dels gegants tecnològics als Estats Units acostumen a ocupar naus de 10.000 m², tot i que es poden trobar casos com el Centre de Dades de la Iniciativa Nacional de Ciberseguretat Integral de la Comunitat d'Intel·ligència a Utah que frega els 500.000 m². Malgrat que la Xina no ostenta tantes instal·lacions com el país nord-americà, sí que supera amb creus aquestes xifres amb l'espai per al big data de telecomunicacions del país a Mongòlia i el centre de China Mobile a Harbin, de 3,2 milions de m² i 2 m², respectivament. Però el sector no acostuma a usar els m² com a mètrica de referència, sinó que es parla de megawatts. En els anteriors casos, estaríem parlant de plantes que tenen un consum d'entre 850 i 100 MW, segons la mida i l'activitat. A Europa, on un centre considerat gran podria estar sobre els 83 MW, al continent americà estaria vist com un de mitjà, segons apunta Savills Aguirre Newman.

Els ‘data centers’ han d’estar en zones amb espai per créixer i a prop de les ciutats per garantir baixes latències en el trànsit d’informació

En la tria dels espais físics, les empreses prioritzen "terrenys on es pugui assolir una potència elèctrica robusta i sense interrupcions", apunta la directora d'indústria i logística de la immobiliària, Gloria Valverde, qui també esmenta "la capacitat de creixement en termes de potència de consum, que també implica un creixement en superfície" com a punts importants. Elements que posicionen els terrenys industrials i logístics com a preferents. La proximitat amb ciutats grans és un altre aspecte molt valorat, motiu pel qual l'experta considera que "la falta de sòl finalista de gran superfície a Barcelona ha portat a treballar en la segona corona". Aquest és un requisit fonamental per a les empreses que volen garantir latències baixes de senyals i no perdre qualitat en el trànsit de la informació. A més a més, els terrenys escollits no poden trobar-se en regions sísmiques o inundables ni amb empremta aèria per evitar contingències amb accidents.

El problema: consum excessiu

El funcionament continu dels centres de dades tenen un problema: requereixen un consum elevat d'energia, que augmenta com més graus de temperatura hi hagi a la zona escollida per a la seva ubicació. Una bona refrigeració assegura el correcte funcionament de tota la maquinària, per això la tria de països amb temperatures més baixes poden guanyar la partida si aconsegueixen equilibrar la balança.

A Europa, el data center més gran es troba a Kolos, a Noruega. Ocupa 2 milions de m2 en quatre plantes i preveu créixer fins a assolir els 1.000 MW d'energia el 2027. D'una banda, compta amb l'al·licient d'oferir un entorn fred; de l'altra, està dissenyat per proveir-se d'energia 100% renovable aprofitant la infraestructura hidroelèctrica del país per reduir la petjada ambiental i reduir en un 60% la despesa energètica.

Si no s’aposta per l’energia renovable, els centres de dades generaran el 2030 el 10% de les emissions de carboni

Les altes temperatures de la península Ibèrica són el principal hàndicap de la zona, tot i això, no espanta. La xarxa de quatre centres de dades d'Edged Energy i Merlin Properties a Barcelona, Madrid, Bilbao i Lisboa s'ha projectat per consumir un 67% menys d'energia en la refrigeració de la nau en comparació amb la mitjana de les plantes d'Europa. La seva font d'energia serà totalment renovable, seguint l'esquema de l'espai noruec, però amb instal·lacions fotovoltaiques al terra i les cobertes. La previsió és que els centres de les capitals catalana i espanyola treballin amb 20 MW i que les altres dos puguin arribar a una capacitat de 100 MW.

Segons el professor britànic Ian Bitterlin, un dels principals experts en centres de dades al món, aproximadament el 65% de l'energia d'aquestes plantes provés de combustibles fòssils i s'espera que el 2030 representin el 10% de les emissions de carboni si no es prioritzen les energies alternatives.