Tenir un dispositiu electrònic en cada habitació d’una llar serà aviat un fet habitual. I és que la televisió ja no és l’únic aparell imprescindible, sinó que els altaveus al bany per posar música quan un es dutxa, l’ebook a l’habitació per llegir abans d’anar a dormir o la tauleta que es passeja per totes les estances s’estan convertint en un clàssic. Sense comptar el telèfon mòbil, que ja acompanya una persona en el seu recorregut per tot l’habitatge. Segons un estudi de l’empresa de comunicacions personalitzades Plume, el 82% dels espanyols instal·larà dispositius intel·ligents en un termini de dos anys, sobretot sistemes multiplataforma que aportin estalvi energètic i confort a les famílies.

La pandèmia ha estat un punt d’inflexió. És una afirmació repetida en diverses àrees, i també en els entorns intel·ligents. “La gent es va trobar de cop moltes hores a casa i va haver d’entretenir-se amb els dispositius que tenia a casa, però també va redescobrir aquells aparells de tasques de la llar als quals potser no havia donat prou valor”, explica el vicepresident de Vendes de Plume per a EMEA i APAC, Miguel Santa Cruz.

La pandèmia i les noves generacions han donat valor a la tecnologia a la llar per generar confort i seguretat

La llista d’aparells l’encapçala el mòbil, però durant el confinament la televisió va prendre-li el relleu pel que fa a trànsit de dades. Tot i això, la llar es va emportar tot l’interès, des de la ja coneguda Alexa fins a llums amb control remot o aparells de neteja, com els robots aspiradors. “La gent es va adonar que potser no havia dedicat prou temps a mirar-se aquests aparells i va veure que aporten benestar”, comenta, “el resultat va ser més compres de dispositius i més connexions a la xarxa”.

La seguretat com a porta d’entrada

Ara aquesta tendència està revertint en el sector de la seguretat a través de la instal·lació d’alarmes i sistemes integrals. També amb l’entrada d’una nova generació a la compra d’habitatge que, segons el director d’ADT a Espanya, José González Osma, “és nadiua digital i veu la tecnologia com un element fonamental”. “Està acostumada a les apps, a tenir l’entorn controlat, i vol saber també en tot moment què passa a casa, configurar la temperatura i la il·luminació per quan arribi a casa, o saber que les plantes estan bé a través del telèfon”, afegeix, “la introducció de la intel·ligència artificial fa que les llars vagin aprenent els costums dels propietaris per incrementar el confort”.

El context ha fet que els desenvolupadors de dispositius de seguretat i de software es fusionin. Ja no val tenir només una càmera, sinó que cal una app o una plataforma que la gestioni. Així, juntament amb la càmera, els detectors de moviment i els sistemes per al tancament o obertura de portes en remot són les principals peticions, i van acompanyats del seu programari pertinent. “Però sabem que un cop entres en aquest segment busques un confort complet, per això hem creat un panell que opera com un hub de comunicacions connectat a internet que controla en temps real les càmeres, qui entra i surt de casa, la temperatura de la casa, els dispositius que estan consumint electricitat a través dels endolls intel·ligents... La banca ja es porta al telèfon, per què no la llar?”, reflexiona Osma. “La tendència és que el telèfon sigui un centre neuràlgic de tots els ecosistemes”, afegeix.

La wifi i l’entrada de marques ‘low cost’ han facilitat el desenvolupament cap a les llars intel·ligents

El resultat de tota la tecnologia és una llarg que, en ple hivern, pot encendre la calefacció a les 19.30h per assegurar-se que, mitjà després i amb el retorn dels propietaris, tindrà un ambient agradable. O que, quan més toqui el sol a l’estiu, les persianes baixaran automàticament per mantenir la frescor interna i reduir les hores amb l’aire condicionat encès. “Són escenaris possibles perquè tenim algoritmes que podem entrenar i enginyers que creen tecnologia al servei de les persones, però no podem oblidar que la clau de tot la té la wifi. Amb les infraestructures antigues de cablejat, això no seria possible”, recorda.

Més tecnologia a l’abast de tothom

La tecnologia ha baixat de preu fins al punt d’arribar a mans de gairebé tota la ciutadania. Existeix una escletxa digital vinculada a l’edat i el nivell socioeconòmic, però les administracions públiques any rere any posen més esforços a combatre-la acostant dispositius que ja es consideren bàsics a aquests col·lectius. Ho ha facilitat, apunta Santa Cruz, “les marques low cost i el reacondicionament o la venda de segona mà”. Les dades no són del tot clares, però el llindar mitjà de dispositius per habitatge oscil·la entre els 20 i els 35. Per això l’expert assegura que les llars “ja estan plenament connectades”: “Les dades de penetració a Espanya són més altes que a Alemanya i en gran mesura és per la penetració de la fibra òptica”.

La plataforma de Plume de gestió els dispositius intel·ligents de les llars ha registrat més de 2.500 dispositius diferents. La llista inclou clàssics com el mòbil, la tauleta o televisió, però també càmeres per a nadons, deshumidificadors, aparells d’aire condicionat o dispositius per gestionar el consum dels aparells. “La gent vol estar connectada i, alhora, reduir la despesa en electricitat, per això necessita tenir-ne un control exhaustiu”, explica el responsable de vendes, qui a més dels nadius digitals, situa les famílies amb nens petits com els principals consumidors d’aquests aparells.

El sector empeny cap a la creació d’un protocol estàndard que integri tots els dispositius en una plataforma per al control de la llar de forma integral

El repte de la indústria es troba ara en integrar cada programari i aparell en una sola eina. “Google i Apple han fet la seva feina per ajuntar-ho tot amb el hàndicap que només pot tenir els seus dispositius, mentre que al mercat et trobes una infinitat de marques, i més que creixeran a mesura que entrin nous actors que rebaixin preus”, assenyala. Tot i que Plume treballa en aquesta direcció, Santa Cruz té clar que calen més companyies amb noves plataformes que ajudin a fer pressió per a la creació d’uns protocols que vagin cap a l’estandardització i obtenir, definitivament, una unificació del llenguatge per a unes futures llars “connectades i eficients”.