El Mundial de futbol d’aquest 2022 ha arribat amb dos escenaris clau: Qatar, com a seu física, i el metavers, com a seu digital. I és que l’auge dels eSports, l’anunci del promès món virtual i les xarxes socials han permès crear un entorn paral·lel que es nodreix del dia a dia del que passa al camp de futbol, però on el joc de tota la vida amb 22 esportistes i una pilota enmig del camp no és el més important.

Roblox és una de les plataformes que s’ha aliat amb la FIFA per crear un ecosistema on els aficionats participin del Mundial. Però no directament, sinó en lliguetes pròpies i amb amics, o desconeguts. A més a més, ha ofert contingut exclusiu, sortejos de material esportiu o espai per adquirir merchandising de la competició, entre altres minijocs que animen a guanyar punts i articles col·leccionables. Per fer més realista l’experiència, l’entorn immersiu inclou avatars de jugadors reals com l’espanyol i jugador del FC Barcelona Pedri o el migcampista d’Alemanya i del VfL Wolfsburg Lena Oberdorf.

El futbol ha buscat en el metavers una solució per atraure nous aficionats al futbol que busquin viure una experiència

Upland ha seguit una línia similar. Aquest joc basat en blockchain presenta propietats reals tokenitzades que consisteix a guanyar diners amb la compravenda i amb recompenses que es poden visualitzar sobre els mapes que es configuren com a escenari de totes les accions. En el context de la Copa de futbol al Qatar, la plataforma ha permès experimentar amb NFTs i activitats vinculades a l’esport i les seleccions.

Canviant les regles del joc

Ambdues propostes tenen un objectiu comú: atraure usuaris que no busquen només viure el futbol tradicional, sinó viure un espectacle. “Poden ser persones a qui no els agrada particularment aquest esport, però s’hi han introduït a través dels videojocs i la gamificació”, explica el Doctor en Comunicació Pública per la Universitat Pompeu Fabra Frederic Guerrero-Solé. L’èxit de xarxes socials com TikTok o Instagram, molt dinàmiques i amb continguts efímers on el rol actiu dels usuaris és vital, han canviat totalment les regles del joc. Segons l’expert, “la gent jove es dirigeix al contingut de manera que hi participa, mentre que la concepció de tota la vida de visionar el futbol és seure davant de la televisió, una activitat molt passiva”. Per això, afirma, “les noves generacions no hi entren fàcilment i el futbol ha hagut de buscar maneres per solucionar el problema de la pèrdua d’audiència”.

El també docent la UPF és escèptic amb la viabilitat del metavers i considera que l’ús d’esdeveniments mundials com els esportius són un mecanisme per ajudar a consolidar els entorns virtuals. “No sabem fins a quin punt tindrà una acceptació generalitzada i popularitzada, però hi ha certs dubtes perquè ja s’està veient que té problemes per arribar a la gent i sobreviure”, comenta. El principal hàndicap que hi troba és la relació entre els resultats i l’expectativa dels usuaris, que hi entren amb curiositat per saber què hi trobaran, i que resulta ser “una gratificació baixa”. Sigui per motius tècnics, de qualitat d’imatge, de recursos interactius o motivació, entre altres.

Guerrero-Solé: “La gent jove es dirigeix al contingut de manera que hi participa, mentre que visionar el futbol és seure davant de la televisió, una activitat molt passiva"

L’element que pot fer canviar tota la seva teoria és que el Mundial es tracta d’un esdeveniment internacional i amb data d’inici i de final. “És el primer gran esdeveniment al metavers i això és un element motivador per ser-hi. A més a més, està emmarcat en un temps determinat, així que si algú no hi entra, s’ho perd. Són trets que defineixen el consum a les xarxes, per això el ràpid abandonament que hem vist fins ara de totes les propostes aquí es pot trencar”, explica, i afegeix: “Les característiques d’aquest entorn fa que, independentment del resultat dels partits, veiem aficionats de tots els països al metavers fins al final de la competició”.

Twitch com a nou altaveu

Tot i que no es tracta d’un escenari virtual com a tal, Twitch ha creat un nou altaveu per aportar un aire fresc a les comunicacions offline que sempre s’han viscut al futbol. Luis Enrique ha estat l’encarregat de trencar els esquemes, o com diu Guerrero-Solé, de “desintermediar la comunicació”. “Amb els anys hem vist com els polítics han intentat ometre els mitjans tradicionals i anar cap als digitals per fer arribar el seu missatge sense que hi hagi cap filtre editorial, i aquesta és la lògica que s’ha aplicat”, justifica. Una lògica que els influencers també han demostrat que funciona. En el món de l’esport, el nom d’Ibai Llanos és un dels que més ressona, ja que ha demostrat que retransmetre en directe partits amb converses informals és una manera d’atreure nous seguidors que busquen un estil més fresc.

Però encara que els streamings es puguin veure com un sistema on involucrar l’espectador, la realitat és que hi ha una persona que té “el control absolut de la comunicació”. “Luis Enrique fa un control editorial de les preguntes que vol respondre”, continua el docent de la UPF, “la diferència és que es mostra com una persona propera i que pot fugir de les preguntes dels mitjans que no vol respondre, i on pot parlar de coses no siguin només el Mundial”. Una basa més a favor de la rentada de cara que busca el futbol.

Guerrero-Solé: "Es mostra com una persona propera i que pot fugir de les preguntes dels mitjans que no vol respondre, i on pot parlar de coses no siguin només el Mundial”

Davant el paradigma, la qüestió que s’obre és: hi ha lloc per a tothom en aquesta lògica comunicativa? “Caldrà veure-ho, però de moment funciona amb actors que no són gens comunicatius que necessiten tenir un espai per parlar sense els filtres classics”, respon Guerrero-Solé.