Vivim en una era en què la intel·ligència artificial i la hiperconnectivitat estan redefinint la pràctica clínica, obrint un món de possibilitats per a la medicina personalitzada, la investigació avançada i una atenció més eficient. Tanmateix, al costat d’aquests avenços, emergeix un risc cada cop més tangible: els ciberatacs dirigits al sector sanitari.

Segons dades de l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE), els incidents de ciberseguretat en l’àmbit sanitari van augmentar un 36% el 2024, convertint aquest sector en un dels més atacats, només per darrere de l’administració pública. Aquesta tendència no és casual: les dades de salut s’han convertit en un dels actius més valuosos del mercat negre digital. No només contenen informació clínica, sinó que també permeten construir un perfil complet d’una persona, incloent-hi dades d’identitat i financeres. En altres paraules: un botí perfecte per als ciberdelinqüents.

La protecció de les dades clíniques no pot entendre’s únicament com una obligació tècnica. És, sobretot, una qüestió ètica i estratègica. Si es vol que el sistema sanitari segueixi sent sostenible, cal protegir-ne la columna vertebral: la informació que el fa funcionar.

"Si es vol que el sistema sanitari segueixi sent sostenible, cal protegir-ne la columna vertebral: la informació que el fa funcionar"

La codificació sanitària, en xifrar de manera nativa la informació, ja suposa una primera barrera davant d’accessos no autoritzats. Sumant-hi l’anonimització i el xifratge, d’acord amb les exigències del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), s’aconsegueix una protecció robusta que salvaguarda tant la privacitat dels pacients com la continuïtat dels serveis mèdics.

Però no es pot delegar tota la responsabilitat a la tecnologia. La ciberseguretat ha de ser un model de responsabilitat compartida, en què hospitals, centres de salut, proveïdors tecnològics i professionals sanitaris actuen de manera coordinada. Cada capa compta: des de la consulta mèdica, passant pels servidors on s’emmagatzema la informació, fins als algoritmes que processen les dades per ajudar a prendre decisions clíniques.

En aquest ecosistema, el factor humà és tan important com els firewalls. Els professionals sanitaris són els garants últims de la seguretat de la informació. I perquè puguin exercir aquest rol, necessiten formació i conscienciació. Un clic erroni o un descuit en la gestió de contrasenyes pot obrir una bretxa tan gran com un error tècnic.

"Cal entendre que la protecció de les dades clíniques forma part d’un nou pacte de confiança entre ciutadania, tecnologia i sistema de salut"

Cal entendre que la protecció de les dades clíniques forma part d’un nou pacte de confiança entre ciutadania, tecnologia i sistema de salut. Una confiança que només es manté si es demostra que s’està a l'altura del repte.

La IA no és l’enemic. Al contrari: ben utilitzada, pot ser la nostra gran aliada per construir una sanitat més eficient, predictiva i centrada en les persones. Però només si se l’acompanya d’una arquitectura de seguretat a l’altura del seu potencial.

No deixem que el progrés digital sigui sinònim de vulnerabilitat. Fem que sigui sinònim de seguretat reforçada, ètica aplicada i compromís col·lectiu. Perquè, en salut, protegir la dada és protegir la vida.