Després de mesos de titulars hiperbòlics i promeses de riquesa immediata, la fallida de FTX ha trasbalsat el mercat de les criptomonedes i la blockchain i ha encès totes les alarmes dels inversors. Pot ser això un nou començament pels criptovalors no fungibles o NFT? El cofundador i director executiu de Guzzu, Arnau Sabaté, ho veu com una notícia positiva: “Era necessari que explotés la bombolla perquè emergís des de baix un nou model de negoci que tant de bo sigui sostenible”. Així ho ha expressat l’emprenedor en una taula rodona del Tech Spirit Barcelona en què experts de la indústria han debatut l’encaix d’aquest nou format dins del món de l’art digital.

En una posició similar s’ha mostrat Pau Waelder, senior curator de Niio: “Els NFT van trasbalsar molt perquè van entrar en una sèrie de subhastes amb un preu molt alt, però en realitat el que fan és donar un certificat d’autenticitat a obres infinitament reproduïbles”. De fet, l’expert ha incidit en el fet que els NFT no tenen per què basar-se en l’exclusivitat i ser considerats com un producte de luxe, sinó que també poden esdevenir un article de masses, tal com estan aconseguint els múltiples, un tipus de criptovalors “que permeten fer edicions úniques o a un gran nombre a un preu molt baix, que també interessa per arribar al gran públic”.

Sabaté: “Era necessari que explotés la bombolla perquè emergís des de baix un nou model de negoci que tant de bo sigui sostenible”

Aquesta és una filosofia que la start-up catalana Freeverse porta a l’extrem amb els seus NFT 2.0, tal com ha explicat el seu fundador i CTO, Toni Mateos: “En comptes de tenir un model basat en l’escassetat, i a causa d’aquesta, apujar el preu, el que permetem és que els NFT passin a una economia de l’abundància, amb milions d’elements a preu zero, i deixar que siguin els propietaris el que els canviïn i els millorin, interactuant amb l’artista o l’app, i que el preu de mercat reflecteixi això”. Un model similar al que ha seguit Reddit amb els seus avatars, als quals no denomina NFT, però que utilitzen la blockchain de Polygon i que han estat tot un èxit entre els seus usuaris. I és que, segons Sabaté, “els NFT no tenen per què vendre’s per centenars d’euros, són una forma d’interactuar amb la teva pròpia comunitat”.

Aquesta creació de comunitat és un dels pilars en què se sustenta Guzzu: “Marxandatge n’hem comprat tots com a mínim una vegada, sigui per donar suport a l’equip de futbol o a l’artista, o perquè et sents part d’una comunitat i vols que tothom ho sàpiga. Portar-ho a l’ecosistema digital al qual ens estem aproximant amb els metaversos té molt de sentit. És una forma de patronatge 3.0”. Per Waelder, l’ús dels criptovalors pot possibilitar una democratització de la creació artística: “En un món tan piramidal com és l’art estem veient com la base s’està eixamplant, i és meravellós que qualsevol artista pugui desenvolupar la seva producció gràcies a la sostenibilitat que li donen els NFT”.

Waelder: “En un món tan piramidal com és l’art estem veient com la base s’està eixamplant, i és meravellós que qualsevol artista pugui desenvolupar la seva producció gràcies a la sostenibilitat que li donen els NFT”

Els reptes legals i sostenibles

Això no obstant, el món dels NFT encara es troba en bolquers, i una de les grans incògnites que sobrevolen el sector és el seu apartat legal. D’acord amb la doctora en Dret i cap d’innovació de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), Eva Sòria, un NFT no es pot monetitzar a través de l’explotació de drets si l’autor de l’obra original no els ha cedit explícitament. Segons l’experta, perquè una creació estigui regulada a través d’aquestes normatives cal que compleixi quatre requisits: que sigui una obra original, que estigui plasmada en un suport físic, que tingui un autor i que tingui un sentit literari o artístic. “La llei de propietats espanyola diu que si ets propietari del corpus mechanicum (suport material), pots distribuir-la púbicament”, ha assenyalat Sòria, però és un aspecte sobre el qual encara no hi ha antecedents. “Els nostres advocats sempre ens diuen que han de ser creatius en una feina no ho és mai, ja que s’han d’anticipar a la possible jurisprudència”, ha desvelat Sabaté.

Sigui com sigui, el gran elefant a la sala dels NFT és la seva sostenibilitat ambiental. “És un fet que hi ha plataformes com Bitcoin que són el més antiecològic que et puguis imaginar”, ha reblat Mateos, per a qui és imprescindible garantir un camí ecològic per als criptovalors. En aquest sentit, Sabaté ha reivindicat Polygon, en la qual han basat Guzzu, una plataforma que s’ha compromès a arribar a la petjada de carboni negativa durant aquest 2022. “Les administracions podem fomentar que aquestes empreses tinguin un terreny fèrtil, amb xarxes, esdeveniments o subvencions, però sempre que siguin empreses sostenibles, amb valors i que fomentin un canvi generacional tenint en compte una ètica i valors feministes i sostenibles”, ha conclòs Sòria.