Amb el seu canvi de nom, Meta va donar el tret de sortida d’una cursa contrarellotge per formar part del selecte grup de pioners que marcaran el present i el futur del metavers, els entorns virtuals als quals la majoria de grans empreses tecnològiques tenen l’ull ficat. Aquesta ha estat també una de les principals apostes del Centre Blockchain de Catalunya (CBCat), que durant els darrers mesos s’ha centrat a desenvolupar el CatVers, un espai virtual íntegrament en català que vol esdevenir una “realitat paral·lela” en la qual la ciutadania pugui passar el temps, interactuar amb altres persones i mostrar les seves creacions a la resta del món. El projecte s’ha fet públic aquest dilluns en una sessió pràctica amb els mitjans de comunicació, que han tingut l’oportunitat de testejar de primera mà l’entorn digital amb unes ulleres de realitat virtual (RV) Oculus Quest 2.

Si sou aficionats als videojocs, l’experiència no dista massa amb qualsevol obra en primera persona, amb la diferència que disposem d’una visió de 360º que controlem amb el moviment del cap. L’entorn dissenyat pel CBCat per aquesta primera demostració del CatVers, pel qual la conselleria ha invertit 400.000 euros, constava d’un gran escenari modelat en 3D amb unes graderies a les quals s’hi podia accedir per unes escales. La construcció, sense grans parafernàlies estètiques, estava situada de manera artificial sobre una captura en 3D de la serralada de Montserrat.

Els usuaris, que en aquesta presentació hem estat els periodistes de diversos mitjans i els ponents de la roda de premsa, estàvem representats per uns avatars capgrossos que, més enllà de comunicar-se per xat de veu, només podien moure’s per l’entorn i gesticular amb el moviment del cap i de les mans. La realitat és que, ara per ara, existeixen entorns virtuals molt més desenvolupats i d’accés gratuït al mercat, com és el cas de VRChat. Això no obstant, cal tenir en compte que, si bé ara mateix només es poden crear sales predefinides, la intenció del CBCat és posar a disposició dels creadors les eines per dissenyar els seus propis espais virtuals emprant la tecnologia desenvolupada pel centre.

La ‘blockchain’, l’element clau del CatVers

La primera impressió després d’entrar al metavers és l’absència de novetats respecte a la multitud d’entorns virtuals nascuts i desapareguts durant les darreres dècades. Amb tot, la novetat que aporta el CatVers, així com tota la nova fornada de metaversos sorgits darrerament, és la implementació de la tecnologia blockchain com a motor principal de la proposta. “La blockchain és el pal de paller del projecte, l’eina que donarà valor als actius”, ha assegurat el president executiu del CBCat, Quirze Salomó. És aquesta característica la que permetrà desenvolupar un sistema econòmic propi dins del metavers, en què els seus participants puguin realitzar transaccions econòmiques amb actius digitals, amb la “molt probable” creació d’una moneda digital (token) d’ús exclusiu dins del CatVers.

“L’única manera de protegir la nació i el que ha significat sempre el pal de paller de la nostra identitat, la nostra cultura i identitat lingüística, és que també tingui presència en aquests nous entorns. Renunciar a estar en aquests marcs és com haver renunciat en el seu moment a TV3”, ha declarat el vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró. Per la seva banda, Salomó ha asseverat que els metaversos seran “d’ús habitual en tres anys i d’ús universal en cinc anys”. Tot i que el pressupost del Departament de Vicepresidència i Polítiques Digitals per finançar la creació del CatVers s’ha "més que duplicat” el 2022 respecte l’any anterior, segons ha afirmat Puigneró, l’objectiu del CBCat és que el seu metavers acabi esdevenint econòmicament autosostenible.

El CatVers s'emprarà inicialment per a reunions, exposicions i festivals, i en el futur es vol obrir a les universitats com una alternativa a les aules

Ara per ara ja es pot experimentar el CatVers a través de la seva pàgina web, un accés que serà gratuït fins a finals de febrer. EL CBCat preveu que, en aquesta fase inicial del projecte, les sales virtuals es puguin emprar com a sales d’exposició, sales d’art o seus de petits festivals. A finals de febrer, l’entitat publicarà unes tarifes “molt assequibles” destinades a les entitats que vulguin formar part del CatVers, amb les quals s’iniciarà un procés constituent per definir el sistema de democràcia “descentralitzada” que governarà el món digital ja a finals de 2022. De cara al segon trimestre d’enguany, el CBCat preveu que els seus espais es puguin fer servir com a aules de campus universitaris. Per aquelles dates també es vol obrir la creació de nous a espais a artistes catalans, els quals podran comercialitzar les seves obres a través del CatVers.

Una alternativa real a les videoconferències?

Una de les principals aplicacions que els impulsors del CatVers veuen factibles és la realització de reunions i presentacions en format virtual. El dubte que sorgeix és evident: quins avantatges proveeix el metavers català que no disposin ja aplicacions de videoconferències com Zoom, Teams, Google Meet o Skype? Salomó assegura que “si tens l’oportunitat de passar-t‘hi més hores, veuràs que la immersió que hi ha provoca una interacció social moltíssim més alta que el Zoom o altres espais”. “La gràcia és que aquests universos estaran interconnectats, de manera que podràs passar d’una sala d’exposició a una reunió o a una classe de la universitat”, ha afegit la presidenta de la Cambra de Comerç, Mònica Roca.

A hores d’ara, la realitat és que el CatVers està conformat per més promeses que realitats factibles. La roda de premsa ha tingut diversos problemes de volum i talls de so, a més a més del fet que les converses paral·leles d’alguns participants que no havien silenciat el micròfon es barrejaven amb les intervencions dels ponents. Per cobrir les declaracions, el més pràctic ha acabat sent treure’s les ulleres de realitat virtual, obrir el vídeo en streaming de la presentació i prendre anotacions amb l’ordinador. Caldrà romandre a l’espera per veure com es materialitzen les multiples aplicacions d’un ecosistema que ja compta amb la participació d’entitats com la Universitat de Girona, la Fundació .cat o la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes.