Barcelona s’ha assentat com un punt clau en el mapa del sector dels videojocs. Més enllà de l’Estat espanyol, on el Principat concentra el 48% dels treballadors i el 52% de la facturació segons el Llibre Blanc de DEV, la capital catalana ha viscut en els darrers anys l’arribada de grans companyies del sector com NetEase, FunPlus o Larian Studios. No en va, Catalunya és la regió líder en inversió estrangera a Europa dins de l’àmbit de l’oci electrònic. Però per què la ciutat ha aconseguit aquesta posició? Quins són els ingredients que ho han fet possible?

Aquesta ha estat la gran pregunta que ha sobrevolat la jornada inaugural del Gamelab, el congrés internacional sobre videojocs que enguany torna a Barcelona després d’uns anys de pausa. Un dels més capacitats per respondre aquest interrogant és Javier Capel, mànager d’Ubisoft Barcelona, un dels estudis internacionals que fa més anys que treballa en terres catalanes. El veterà professional considera que la singular situació de la ciutat comtal és el resultat d’una feina que fa anys que es fa: “El sorgiment de nous màsters ha preparat l’ecosistema perquè sorgís nou talent. Després, amb el boom del sector mòbil van sorgir moltes empreses. I en els últims cinc anys han arribat molts actors a la ciutat”.

Capel: “El sorgiment de nous màsters ha preparat l’ecosistema perquè sorgís nou talent. Després, amb el boom del sector mòbil van sorgir moltes empreses. I en els últims cinc anys han arribat molts actors a la ciutat”

Un dels responsables d’aquest boom del videojoc mòbil que ha mencionat Capel és Digital Legends, empresa adquirida el 2021 per Activision Blizzard que ara treballa en la versió mòbil de l’aclamat Call of Duty: Warzone. El seu fundador, Xavier Carrillo, ha reconegut que la ciutat es troba en un “moment molt dolç”, tot indicant que ara és l’hora de “cuidar de l’ecosistema”. Una indústria que, segons Carrillo, és la que és ara pel talent que la conforma i per una sèrie d’ajudes “que s’han treballat durant molts anys”. I és que el paper de l’administració, tant de la Generalitat com de l’Ajuntament, ha estat reconegut per la gran majoria de ponents que han passat pel Gamelab. “El sector dels videojocs, el concepte ecosistema se’l creu, i molt. Nosaltres ens veiem com un més. L’èxit de Barcelona és que tothom s’agafa de la mà per treballar en comú”, ha expressat directora general d'Innovació i Cultura Digital del Govern, Marisol López.

Talent, cultura i internacionalització

Entre els estudis que han plantat la bandera recentment a Catalunya es troba Paradox Interactive, companyia sueca que el 2021 va obrir Paradox Tinto, una sucursal a Sitges des d’on treballen en la franquícia Europa Universalis. D’acord amb la cap d’operacions Sonia Linares, va ser una decisió molt fàcil de prendre: “Amb totes les eines que tenim, era molt fàcil compartir coneixement i sentir-se pròxim a la seu central. No només virtualment, també físicament: els vols cap a Suècia són molt freqüents, som en la mateixa franja horària… tothom està molt content de poder treballar de manera remota des de Sitges”. Segons l’executiva, els expatriats se senten “molt atrets per la ciutat, el projecte i l’estudi”, ja que es troben amb una població molt oberta internacionalment en què ni la llengua ni l’educació dels fills són un obstacle. “Per ells, és com viure cada dia de vacances i, a més, tenen beneficis fiscals”, ha afegit.

En una línia similar s’ha posicionat Eduard López, cap de la divisió catalana d’IO Interactive, estudi que també va obrir seu el 2021 i que a finals de 2022 va anunciar un important increment de plantilla: “Tenim una cultura d’empresa basada en la productivitat, l’eficiència, la humilitat i una distància curta entre els càrrecs, i crèiem que la cultura catalana encaixava molt bé amb nosaltres”. López ha assegurat que la manera de “treballar, comunicar-se i solucionar problemes” dels barcelonins és una de les raons per la qual la ciutat és una bona opció per instal·lar un estudi d’una empresa internacional, i ha aconsellat aquells que s’ho estigui pensant acostar-se a la comunitat: “Et donarà consells en qüestions legals, et posarà en contacte amb agents com ACCIÓ… Vine a parlar, i t’estalviarem molts problemes”.

I ara, què?

El potencial de Barcelona dins del sector també és percebut per professionals que encara no s’han assentat a la ciutat, com és el cas del cofundador de London VP David Gardner: “Ara mateix, Barcelona es troba davant del precipici per fer un salt endavant, competint amb ciutats com Berlín”. El professional, que s’encarrega de fer de pont entre inversors i empreses de videojocs, és conscient que “mai hi ha prou capital”, però té clar què el pot atraure: “El factor diferencial és tenir franquícies d’èxit. Socialpoint ha estat un gran cas, però Barcelona en necessita més”.

Gardner: “El factor diferencial és tenir franquícies d’èxit. Socialpoint ha estat un gran cas, però Barcelona en necessita més”

De fet, un dels interrogants que s’ha plantejat és la manca d’empreses que, com Ubisoft a França o SuperCell a Finlàndia, siguin capaces de representar a escala internacional els seus territoris. Una tasca complicada, però que, pel cofundador de Games Workshop i Hiro Capital Ian Livingstone, es basa en la capacitat de crear propietats intel·lectuals de valor: “Si vols que un ecosistema de videojocs realment exitós es quedi al seu país, has d’aconseguir retenir les IP. Així passaran de ser campions locals a ser campions internacionals”.

L’entusiasme ha estat el sentiment compartit per molts dels professionals que han passat pel Gamelab, però també hi ha hagut crides a la prudència. Per part de la Generalitat, Marisol López ha remarcat el fet que, enguany, el nombre d’estudis a Catalunya s’ha mantingut, però que ha augmentat la constitució d’empreses. “És una dada del que hem de ser: més que créixer, hem de consolidar el sector i que no sigui volàtil. Això no pot ser una bombolla”. Per la seva banda, la fundadora de SKILLfull, Gina Jackson, ha traslladat l’experiència viscuda en terres angleses: “Al Regne Unit, quan conviuen estudis AAA i estudis indie, els primers s’acaben menjant els segons. Aneu amb compte. Nosaltres vam reduir el nombre de júniors perquè ens faltaven sèniors. Esteu en un bon moment, però és perillós”.