Ja ha passat un temps des de l’esperat anunci de la data de publicació del proper joc “Grand Theft Auto VI” (Rockstar Games, 2026). Bé, la paraula “esperat” penso que es queda ben curta, donat que han calgut 13 anys i han passat tres models de consola PlayStation abans d’arribar-hi, afegit a què el joc anterior actualment ocupa la segona posició al rànquing de jocs més venuts de tota la història, amb 230 milions de còpies arreu del món. No està malament per una companyia que va començar fa més tres dècades fent jocs sobre uns personatges menuts que has de protegir abans no saltin per penya-segats. Tothom té un passat.

D’aquest anunci, potser l’aspecte que ha donat més que parlar dins l’esfera dels jugadors no ha estat el joc en si, sinó que en l’edició física del joc no hi haurà cap disc. Només un paper amb un codi de descàrrega. I amb això, l’anunci oficial de que la companyia Sony deixa de produir jocs físics i es passa exclusivament a la distribució digital, fins i tot implicant que no hi haurà models nous de consola amb reproductor de jocs físics. Com la resposta del públic ja la tenia clara, Sony fins i tot havia planificat deixar d’actuar en les seves xarxes socials durant un temps després de l’anunci. I ja passarà la tempesta. Tot i que, per assolir aquest objectiu, potser han estat molt més efectives les filtracions d’escenes del joc dutes a termes per algú anomenat “cyberleek”, que s’ha fet amb una còpia no autoritzada durant aquest agost.

“El pas al 100% digital marca una nova pèrdua de control dels consumidors sobre els productes que compren"

En qualsevol cas, per mi el fet interessant és el canvi oficial de paradigma a un 100% digital. Sobre la magnitud del furor de la resposta d’alguna gent davant d’aquest anunci, he de dir que per mi aplica un dels meus mems favorits, el del “surprised pikachu” (“pikachu sorprès”, perquè tot és millor amb pokémons), amb el qual s’expressa un cert sarcasme davant del fet que algú consideri sorprenent allò que era evident.

Que ningú em mal interpreti. Aquest pas, ara ja anunciat oficialment, i a Microsoft li ha faltat temps per dir que ells també aniran pel mateix camí, marca una fita important i un nou pas cap la pèrdua de drets dels consumidors sobre els productes que compren, per no parlar del conservacionisme de productes artístics i culturals (i potser ja deixo per un altre dia parlar d’herències digitals). Pel cas de Sony concretament, a més a més els seus jocs en format digital requereixen la connexió al servei de PlayStation Network. Si no està suportat al teu país, doncs no pots jugar-hi. O simplement, si hi ha una interrupció del servei, circumstància que, per justícia poètica, va succeir poc després de l’anunci. Sobre si cal començar a suar si ets una botiga de videojocs, ja ni parlem.

“La desaparició del format físic també planteja un problema de conservació del patrimoni cultural i artístic”

Però el que vull dir és que això no és una cosa de fa quatre dies (aquest article és del febrer del 2021), i els motius d’aquest viratge ja estaven clars llavors. Sobre la venda d’un joc físic, que quan l’obres, et quedes amb un pam de nas i a dins trobes un paper amb un codi de descàrrega, ja em va passar amb l’edició Llegendària d’Skyrim l’any 2013. Com a mínim, ara normalment avisen a la capsa d’aquest fet. Des de la visió pragmàtica, cal dir que, Igualment, avui en dia instal·les el joc físic, i el primer que fa és descarregar les actualitzacions. Alhora, suposo que tota la gent sorpresa i enfadada, aniria a la seva plataforma digital exclusiva per PC, com Steam o Epic Games, a jugar a la seva pila de jocs que mai han existit en format físic. Bé, per no dir al mòbil.  Al final, és un canvi de paradigma que crec inexorable, però que dona per reflexionar.

“Sony i Microsoft poden acabar convertint-se en els nous porters d’un ecosistema de videojocs exclusivament digital”

I parlant precisament del mòbil, un aspecte que serà molt interessant observar quan ja arribi definitivament aquest nou model, és si es considerarà que aquest pas converteixen a Sony o Microsoft “porters” (gatekeepers) del nou ecosistema exclusiu digital. Recordem que a causa de successives sentències de la Unió Europea fonamentades en la nova Llei de Mercats Digitals (DMA), Apple i Google ara han de donar accés a botigues digitals o sistemes de pagament de tercers. Els tornarà a la cara aquesta decisió com un búmeran? O potser el tema de vendre capses amb codis a les botigues encara serà necessari, per poder argumentar que hi ha competència? Que Apple i Google hagin de passar pel sedàs no és poca cosa i dona per pensar (o segons com, somiar).

“El canvi de paradigma fa anys que és evident, però ara arriba el moment en què les consoles també en fan oficial el salt”

En qualsevol cas ja es pot tenir ben clar que, independentment de tot plegat, el Grand Theft Auto VI serà un èxit (més encara amb l’aldarull de les filtracions). Sony podrà fer el que vulgui. I mentrestant, per variar, Nintendo s’ho mira tot tan panxo des de la distància…