Ara s'apropa la festivitat de Tot Sants i per a molta gent és tradició visitar els cementiris per recordar el passat i reflexionar sobre la nostra existència. Un cementiri que podem visitar és el de Google, on no fa res s'hi ha afegit una nova làpida ben grossa i guarnida, entre moltes que ja hi havia. Es tracta del servei de videojocs mitjançant sistema de reproducció en continu (streaming) Google Stadia. I mira que dues setmanes abans havien dit oficialment que "estaven totalment compromesos amb el servei". Compromesos a tancar-lo per sorpresa, suposo.

I és que l'aigua és humida, el sol està calent i, excepte pels més fidels creients en Google, Stadia tenia els dies comptats des del mateix instant que va ser anunciat. L'única intriga era saber la data quan passaria l'inevitable. Digueu-me malastruc, però jo era dels que tenia això ben clar i, per tant, ara no me'n puc estar de dir la meva. No per manies personals, que bé que utilitzo Gmail i la resta de les apps, simplement pel fet que Google s'ha guanyat ja una mala fama d'esborrar del mapa tota mena de projectes innovadors, i no se la traurà mai, exemplificant cada cop més i més el concepte de profecia autocompleta. I és que ja porta més de 270 inquilins al seu cementiri personal... Algú recorda les sonades Google Glass?

"Google s'ha guanyat ja una mala fama d'esborrar del mapa tota mena de projectes innovadors, i no se la traurà mai"

Realment, cal ser molt aplicat per fer fracassar un servei de videojocs en línia que neix quan aquest producte és més present que mai a la societat, i durant un context de pandèmia on, alhora, el seu consum s'ha incrementat considerablement. La gent ha estat confinada a casa a la recerca d'entreteniment i els competidors han tingut dificultats per vendre el seu producte pels problemes de subministrament. I tot suportat per una empresa del calibre tecnològic i econòmic de Google. Però bé, ser totpoderós no és garantia de res, recordem el Zune o el Lumia.

Més enllà de males fames, al principi sí que hi havia un cert escepticisme amb la tecnologia en si. I és que, fins que no canviïn les lleis de la física, el temps de resposta d'un joc no pot ser el mateix si envies les dades a un aparell que tens a sobre de la taula que a un centre de dades remot. Però amb una bona connexió, funcionava, oferint la possibilitat de jugar a un catàleg fitat de jocs de darrera generació. En qualsevol cas, la demostració està en el fet que de seguida van aparèixer altres empreses importants apostant pel mateix concepte, com Nvidia o Microsoft. Al capdavall, cal tenir present que aquest model de distribució és el somni daurat de les companyies, que passen a tenir el control absolut de tot i el client no té res de res. La revenda del producte i la pirateria desapareixen, i de propina poden aplicar telemetria a totes les accions dels jugadors, cosa que els encanta. Si fos factible, demà mateix tots ho farien així. Casualitat que precisament Google, entre tots, fos el primer actor a desenvolupar comercialment a gran escala pel consumidor de casa aquest concepte de joc? (El concepte i la tecnologia ja existien d'anys abans, no la va inventar pas Google).

"Amb aquest model de distribució, la revenda del producte i la pirateria desapareixen, i de propina poden aplicar telemetria a totes les accions dels jugadors"

On potser no van tenir tanta traça, i és on es veia venir des del dia de la seva presentació, va ser en el model de negoci. Havies de comprar el comandament per jugar al televisor -per tant, no t'estalviaves la necessitat de maquinari- i comprar els jocs d'Stadia a preu de botiga física. Més tard sí que vindria la possibilitat d'una subscripció PRO, on disposaves d'un catàleg reduït de jocs gratuïts triats per Google, de manera més semblant a altres sistemes de subscripció de continguts en línia. En contrast, els seus competidors posteriors s'han basat a oferir el servei de reproducció en continu principalment com un extra sobre jocs que ja havies comprat abans o altres sistemes de subscripció de jocs, per PC o consola.

En això, crec que va quedar una mica coix el concepte d'un servei de videojocs per a algú que no té maquinari per jugar a videojocs. Si ets aficionat, segurament ja tindràs el teu PC o consola a casa, i ja tindràs jocs. I si no ho ets, Stadia no et diu res. Cal comptar que Google no és una empresa reconeguda pel públic com dins del sector dels videojocs, al contrari que els seus competidors. Fins i tot Nvidia, que no és una empresa que crea o distribueix jocs, se la considera com a tal per les seves targetes gràfiques molt importants (et dediquis a jugar o a la criptomineria). Llavors, per què vols Stadia? Tot plegat quedava com una mena d'alternativa de mobilitat, però llavors el tema d'assegurar la bona connexió ja no era tan clar. Una comoditat extra, però quelcom difícil de visualitzar com una plataforma autocontinguda i en exclusiva de joc, a l'alçada de la resta i competint de tu a tu amb Microsoft, Sony o Nintendo (aquesta darrera, precisament parlant de mobilitat i portabilitat del joc com valor afegit).

Afortunadament, dins d'aquesta desfeta, els clients d'Stadia encara no surten tan malparats, ja que en un moviment molt honrós que no sempre es dona avui en dia, Google sembla que retornarà tots els diners dels seus clients. El que no recuperaran seran les seves partides desades amb les hores dedicades als jocs. I una altra cosa que queda amagada sota l'estora a l'anunci oficial és què passa amb tots els estudis de creadors que havien desenvolupat jocs en exclusiva per aquesta tecnologia, o molt pitjor encara, estaven en ple procés. Això sí que és una mala jugada, i són les autèntiques víctimes col·laterals de la desfeta. Però no està de més recordar que el creador del reconegut joc indie Terraria, durant el seu procés de conversió a Stadia precisament, ja va advertir que "fer negocis amb Google era una càrrega" (després li van donar uns diners extra i ja van tornar a ser amics). I caram, el cementiri ja ben clar de projectes abandonats per Google. Els mals presagis sempre han estat presents.

"La mort de Stadia sí que li farà mal a Google en respecte a aquesta mala fama d'anunciar projectes amb bombos i platerets, per tancar-los passat poc temps"

Al final, Stadia no ha atret prou clients. Concretament, volum de dades disponibles per poder dirigir anuncis, el negoci real de Google. Però la seva mort, d'entre tots els seus projectes ja difunts i enterrats al cementiri, sí que li farà mal en respecte a aquesta mala fama d'anunciar projectes amb bombos i platerets, per tancar-los passat poc temps. Stadia ha mort, però el seu nom i el seu fantasma sobreviuran per sempre, ja que cada cop que Google tregui un nou producte o servei innovador a partir d'ara, serà el nom que sentirem xiuxiuejat pel vent.