Ja fa una pila d'anys, al meu barri hi havia un pastisser que es queixava del fet que el carrer del seu començ no estava gaire en condicions. Però a part de protestar, en lloc d'esperar que algú li arreglés, va comprar una pila de sacs de ciment i ell solet va començar a fer via. Cada matí, quan jo anava a l'institut, el podia veure com, lentament i amb el pas de les setmanes, reconvertia un camí de sorra en un carrer de ciment apte per a vehicles motoritzats. Primer com a acte reivindicatiu, amb el que va guanyar certa rellevància local (mentre tingui “Portland, vaig tirant”, posava al cartell). Però penso que, en el fons, també s'ho passava bé. Anys després, aquest home seria el principal responsable de salvar el Pont de Petroli de Badalona de ser enderrocat i així convertir-lo en una zona emblemàtica de la ciutat. Poca conya.

Doncs resulta que al món dels videojocs també hi ha gent com el meu venerable pastisser. Com el jugador del Grand Theft Auto Online (Rockstar North, 2013) que fa uns mesos, fart de suportar el temps de càrrega del joc, es va a posar a mirar pel seu compte, sense tenir el codi del joc ni res, i va aconseguir fer-lo baixar en un 70%. Un problema que ni els mateixos creadors del joc sabien per on agafar.

"Si l'espifies, sempre pots arreglar-ho a posteriori descarregant actualitzacions, i això ja és el més normal del món"

Entre les frases cèlebres atribuïdes a Shigeru Miyamoto, el creador dels personatges més importants de Nintendo, una de les més repetides és: “Un joc endarrerit al final pot ser bo. Un joc fet amb presses és dolent per sempre”. És difícil oposar-se al concepte general que vol expressar, però la realitat és que aquesta frase ha envellit una mica malament, ja que es va dir en temps de la Nintendo 64, fa 25 anys, una època on el concepte de dispositius de joc constantment connectats a internet encara era llunyà (sí, ja, la consola Dreamcast no compta...). Avui en dia, si l'espifies, sempre pots arreglar-ho a posteriori descarregant actualitzacions, i això ja és el més normal del món. La paradoxa que no endarrereixes el joc, però alhora encara l'estàs fent a poc a poc, pedaç a pedaç, sobre la marxa.

Ara bé, de vegades els fans no volen esperar. Qui sap quan sortirà l'actualització que soluciona el problema que et fa la guitza? O potser el desenvolupador després d'un temps ja se'n desentén perquè no li surt a compte i simplement allà es queden els errors. Mala sort. Llavors, sorprenentment, els fans es posen mans a l'obra i s'encarreguen ells mateixos de solucionar els problemes, o fins i tot millorar el joc original. Sense tenir ni el codi font ni els recursos de l'empresa desenvolupadora, generen els community patches, o pedaços de la comunitat o no oficials, on es fan la seva pròpia actualització que arregla les errades al seu gust, o fins i tot afegeixen funcionalitats noves al joc. De fet, hi ha companyies on bàsicament ja saps que quan surt un joc seu, primer t'has d'esperar que els fans l'arreglin i el retoquin abans d'instal·lar-lo i començar a jugar de debò. L'ase dels cops en aquest tema, però no l'única, és la companyia Bethesda (saga The Elder Scrolls i Fallout3 en endavant). L'autèntic joc no és el que compres, és el que ha estat retocat pels fans passat un temps.

"Els fans es posen mans a l'obra i s'encarreguen ells mateixos de solucionar els problemes, o fins i tot millorar el joc original"

De vegades, no obstant això, el problema amb el joc no és tant una qüestió tecnològica (que no funcioni correctament, vagi lent, es pengi, etc.), sinó més una qüestió de balanceig en el disseny del joc, en el grau de dificultat o en una manca de continguts. Llavors, un cop més, els fans al rescat. Mitjançant els mods (o modificacions), canvien el joc i l'adapten al seu gust. I n'hi ha que no són cap ximpleria, ha calgut una pila d'hores i esforç per fer-los. Ja puc dir que hi ha jocs que han assolit una enorme longevitat gràcies al fet que els mateixos jugadors l'han anat ampliant i actualitzat amb nous elements, millors gràfics que l'original, noves opcions, etc. quan la companya original ja se n'havia mig desentès. El cas obvi és el joc The Elder Scrolls V: Skyrim precisament, que deu moltíssim a les accions dels modders (els creadors de les modificacions) per tal que, una dècada després, encara sigui vigent. I és que per l'edició d'aniversari pels seus 10 anys els creadors han afegit l'opció que el personatge ara pugui pescar. Mentrestant, els fans ja havien creat una aventura alternativa amb més de 40 hores de contingut (podeu cercar el Nehrim). I és que sovint passes més temps seleccionant i instal·lant les modificacions que han fet els altres fans, i que faran el joc al teu gust, que jugant al joc en sí.

"Hi ha jocs que han assolit una enorme longevitat gràcies al fet que els mateixos jugadors l'han anat ampliant i actualitzat"

Un cop oberta la caixa de la creativitat, després venen les modificacions esbojarrades. Les primeres que surten sempre tenen a veure amb modificar el cos i la roba dels personatges (no entraré en més detall, les podeu imaginar). A banda, hi ha de més ximpletes, com canviar el missatge quan mor el teu personatge per un “Thanks Obama”, o posar com a enemics rèpliques d'en Thomas la Locomotora. Tots casos reals. Jo, personalment, em quedo amb l'arxifamós, en el seu moment, Chiquito.wad, que canviava tots els sons i les veus dels enemics al joc Doom (Id Software, 1993) per frases d'en Chiquito de la Calzada. Això si que era posar potes enlaire l'experiència del joc.

I és que, revisant una altra frase cèlebre que no ha envellit gaire bé, i a més a més de la boca d'en Todd Howard, dissenyador de jocs a Bethesda, de nou: “It just works!” (Simplement, funciona!). O potser d'aquí a uns mesos, si els fans s'hi posen de debò.