Tot i que la qüestió sobre si els videojocs són cultura o no és un tema que durant força temps ha estat a debat (igual que un programa de la televisió encara pregunta ara: “La televisió és cultura?”), la resposta ja fa anys que està fora de dubte. Sigui des del Ministeri de Cultura, en l'àmbit estatal, sigui al Departament de Cultura, aquí a Catalunya, i que tant ha fet i està fent en aquest aspecte, els videojocs ho són. I punt. Per acabar de fonamentar aquesta resposta, existeixen iniciatives que van més enllà de la qüestió sectorial, i tracten els videojocs en si com un patrimoni cultural que cal catalogar i conservar des de la perspectiva històrica. Ja fa temps, mencionava en aquesta secció els casos de la Biblioteca Nacional d’Espanya (BNE), o la Biblioteca del Congrés dels Estats Units.

Ara bé, aquesta darrera visió és important que arribi a peu de carrer, i que sigui accessible. Aquí és rellevant la tasca de les associacions. Precisament, el passat dia 30 de gener, la Video Game History Foundation (VGHF), una ONG centrada en “preservar, celebrar i ensenyar la història dels videojocs”, va obrir a tothom la seva biblioteca digital. Aquest fet és molt rellevant, ja que el videojoc com a element cultural va més enllà del producte en si, i està envoltat d’un ecosistema d’articles com revistes i llibres, documentals, pamflets, els embolcalls o capses, etc. Imprescindible fer-hi una ullada. Més enllà de grans iniciatives com aquesta, mai s’ha d'oblidar la destacable tasca de les associacions locals, que aquí al costat, duen a terme la mateixa feina i la ubiquen al peu de carrer. L’exemple per antonomàsia a Catalunya seria el RetroBarcelona, entre altres iniciatives (sí, autobombo).

"El videojoc com a element cultural va més enllà del producte en si, i està envoltat d’un ecosistema d’articles com revistes i llibres, documentals, pamflets, els embolcalls o capses"

Un altre debat és si poden ser art, que sembla que encara està en discussió. Jo la resposta també la tinc ben clara, però encara recordo la frase publicada a l’informe de la Comissió Europea Understanding the value of a European Video Games Society, on, per una banda, es remarca el seu valor cultural, però la paraula art apareix ratllada (apartat 5.1.1), i es diu (cito traduint de l’anglès) “no tenen la puresa d'intenció artística que sol tenir una obra d'art, per la seva dimensió comercial o d'entreteniment”. Al mateix text, un crític de cinema hi fica cullerada, afegint-hi la seva. Si el cinema és art, a mi em venen al cap unes quantes pel·lícules d’acció dels anys 80, que van guanyar molts diners i m’ho vaig passar molt bé veient-les en aquella època, però bé... O sí, qui soc jo per dir-ho?

Si sumem tot el que he esmentat (patrimoni cultural, art, conservació, contextualització, fer-ho accessible a tota la societat i posar-la a peu de carrer, etc.) per a mi, un gran element reivindicatiu, i on volia anar a parar, serien els museus. A Catalunya hi ha hagut exposicions en aquest sentit, i a llocs molt rellevants, però sempre enteses com una cosa temporal. Alguns casos són Gameplay al CCCB (2020), Passem pantalla al Palau Robert (2024), i ara en format itinerant pel territori, o fa ben poc la Història del videojoc català, al Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres. En aquesta, es va exposar la primera consola catalana, l’Overkal, gentilesa del professor i investigador en la matèria, Marçal Mora.

"Un altre debat és si els videojocs poden ser art, que sembla que encara està en discussió. Jo la resposta també la tinc ben clara"

Per aquest motiu, a Europa existeix la iniciativa European Federation of Video Game Archives, Museums and Preservation Projects, que aglutina diferents museus de videojocs, com poden ser el Computerspielemuseum a Berlín, potser el més distintiu i en marxa des de fa més de 25 anys, o el The National Videogame Museum al Regne Unit, entre d’altres. Fa ben poc, també era notícia una nova incorporació important: la botiga digital amb seu a Polònia Good Old Games (GOG), que també he mencionat diverses vegades per aquí per la seva missió de possibilitar comprar legalment jocs antics, actualitzats per executar-se a sistemes operatius moderns, i sense cap sistema de Restricció (perdó, Gestió) de Drets Digitals. Per fi puc tornar a jugar al Dino Crisis per a PC! (Capcom, 2000). Fora d’aquesta associació, a l’Estat espanyol ja hi ha museus permanents, com el Museu Arcade Vintage a Ibi (Alacant), o el també força nou OXO, ara amb seu a Madrid. O sigui, fer un museu permanent no és pas cap disbarat.

Llavors, si Catalunya és un hub del sector, la pregunta cau pel seu propi pes (i ja la vaig fer fa uns anys aquí mateix). On és el Museu del Videojoc de Catalunya? Si algú s’anima (o ja hi està treballant ara mateix), que em cridi, que m’apunto.