El disc físic té data de caducitat a PlayStation. Sony ha anunciat que deixarà de produir videojocs en disc per als nous títols que arribin a les seves consoles a partir del gener del 2028, un moviment que accelera definitivament la transformació digital d’una de les plataformes més importants de la indústria mundial del videojoc.

La decisió afectarà els nous llançaments per a consoles PlayStation, que passaran a distribuir-se en format digital a través de la PlayStation Store i també podran continuar comercialitzant-se mitjançant establiments físics. En aquest segon cas, la companyia apunta a fórmules digitals, tot i que encara no ha detallat completament com s’articularà aquesta venda minorista. Sony presenta el canvi com una evolució vinculada a uns hàbits de consum en què les descàrregues ja superen àmpliament els discos.

La transició, però, no afectarà els videojocs ja publicats ni els títols que tinguin prevista una edició física abans del gener del 2028. Això significa que el catàleg existent podrà continuar circulant en disc, mentre el tall s’aplicarà als nous llançaments posteriors a aquesta data.

El digital ja domina les vendes

El moviment de Sony no arriba per sorpresa. La indústria del videojoc fa anys que avança cap a un model de distribució digital, impulsat per les botigues integrades a les consoles, les subscripcions, els descomptes exclusius en línia i l’aparició de maquinari sense lector de discos.

La mateixa PlayStation ha anat preparant aquest escenari. La companyia ja ofereix consoles sense unitat òptica i la PlayStation 5 Pro, llançada el 2024, no incorpora lector de discos de sèrie, sinó que aquest es comercialitza com un accessori opcional.

El 85% dels “jocs complets” venuts a PlayStation entre gener i març del 2026 ja es van distribuir en format digital.

Les dades expliquen bona part de la decisió. Segons les últimes xifres financeres atribuïdes a la companyia, el 85% de les vendes de “jocs complets” de PlayStation entre gener i març del 2026 van ser digitals. La dada evidencia fins a quin punt el disc ha perdut pes dins del negoci, tot i que cal tenir en compte que aquesta categoria pot incloure títols que només existeixen en format digital.

La companyia defensa que la preferència dels consumidors pel contingut digital ja supera àmpliament la demanda de suport físic. Però el canvi també té una lectura empresarial: la distribució digital redueix els costos de fabricació, logística i intermediació i reforça el control de la plataforma sobre la comercialització dels videojocs.

Més control sobre la distribució

L’abandonament del disc físic també transforma la relació econòmica entre la plataforma i els jugadors. En una venda digital desapareixen processos com la fabricació del suport, el transport, l’emmagatzematge i bona part de la intermediació comercial associada a les botigues.

Al mateix temps, el model digital permet a Sony concentrar una part més gran de les transaccions dins del seu propi ecosistema. La PlayStation Store es converteix així en una infraestructura encara més central per accedir als nous videojocs, mentre les botigues tradicionals perden el producte físic que durant dècades havia sostingut bona part del seu negoci.

La desaparició del disc limitarà la revenda, els préstecs entre jugadors i l’intercanvi de videojocs entre usuaris.

Aquest canvi té una altra conseqüència important: posa contra les cordes el mercat de segona mà. Un disc es pot prestar, regalar, intercanviar o revendre. Una llicència digital, en canvi, acostuma a quedar vinculada a un compte d’usuari i no es pot transferir lliurement a una altra persona.

El debat sobre què significa “tenir” un videojoc

La decisió ha generat una reacció crítica entre una part de la comunitat de jugadors i del sector minorista. Les principals preocupacions se centren en la desaparició de la revenda, la impossibilitat de prestar jocs entre amics, la dependència de les plataformes digitals i les dificultats per preservar obres a llarg termini. Les reaccions també han arribat d’empreses i marques que han qüestionat públicament l’abandonament del suport físic.

El debat va més enllà de la nostàlgia. Quan un usuari compra un disc, disposa d’un objecte físic que pot conservar i, en molts casos, utilitzar independentment de la continuïtat d’una botiga digital. En canvi, l’accés a una compra digital depèn de comptes, servidors, llicències i polítiques comercials que poden canviar amb els anys.

Aquesta qüestió guanya encara més pes perquè Sony també ha anunciat canvis en les botigues digitals de PlayStation 3 i PlayStation Vita. La companyia ha comunicat modificacions que culminaran amb el tancament de les compres en aquestes plataformes el juliol del 2027, tot i que els continguts ja adquirits continuaran disponibles per tornar-los a descarregar durant un període no concretat.

El final del format físic reobre el debat sobre la propietat i la preservació dels videojocs en un ecosistema dependent de comptes, llicències i servidors.

La coincidència dels dos anuncis reforça les preguntes sobre la preservació digital: si el futur és exclusivament en línia, què passa amb els videojocs quan una botiga tanca, una llicència expira o una plataforma deixa de tenir suport?

Una tendència que travessa tota la indústria

Sony és qui ha fet ara un dels passos més contundents en el mercat de les consoles, però la direcció fa temps que està marcada. El videojoc per a ordinador ja viu principalment en ecosistemes digitals, mentre que les consoles han accelerat aquesta transformació durant l’última dècada.

Microsoft també ha comercialitzat models de Xbox Series S sense lector de discos, i Sony va fer el mateix amb versions digitals de la PlayStation 5. Paral·lelament, les subscripcions i els catàlegs sota demanda han normalitzat una relació amb el videojoc cada vegada més semblant a la que ja s’ha imposat en la música, el cinema i les sèries.

La decisió de Sony marca, però, un punt d’inflexió per la dimensió de l’ecosistema PlayStation. A partir del 2028, comprar un nou videojoc per a la plataforma significarà entrar definitivament en una cadena de distribució digital, amb més comoditat i immediatesa, però també amb menys capacitat de revenda, préstec i conservació física.

El final del disc, per tant, no és només un canvi de format. És també un canvi en el model de propietat del videojoc, en l’equilibri de poder entre plataformes i consumidors i en la manera com una indústria cultural preservarà el seu propi llegat durant les pròximes dècades.