Ja ha passat una mica que habemus consoles de nova generació, renovant per uns anys més l’ancestral guerra entre els fans de Sony i Microsoft. No m’oblido pas del tercer en discòrdia, Nintendo, però és de sobres conegut que aquest va a la seva. Mentre es posaven a la venda la Playstation 5 i la Xbox Sèrie X, ells reeditaven una nova versió en color de les velles Game&Watch i uns cotxes teledirigits per jugar al Mario Kart, literalment, pel menjador de casa teva. Nintendo, no canviïs mai!

Potser una de les novetats que em semblen més rellevants en aquesta nova fornada és l’aparició de dos models diferents a la venda en paral·lel. A part de la versió estàndard, aquesta vegada també hi ha un model més econòmic, basat en el fet de que no disposen de cap reproductor de Blu-Ray. Les consoles PS5 Digital Edition i la Xbox Sèrie S només suporten jocs adquirits a través de les respectives botigues digitals, que descarregues al disc dur a través d’internet. D’entrada, Sony i Microsoft han fet una tirada més petita de la versió digital, menys del 30% del total d’unitats a la venda. Tant és, perquè tot està venut després de l’estampida nadalenca.

“És la primera aposta de Playstation 5 i la Xbox Sèrie X per un model idèntic de botiga virtual al que podem trobar als sistemes mòbils”

Cal dir que aquest model de distribució no és pas nou. Totes les consoles ja tenen de fa temps una botiga digital, com podem trobar a altres entorns. En els jocs de PC ja en fa gairebé dues dècades, però sí que és la primera aposta per un model idèntic al que podem trobar als sistemes mòbils, com Andoid o iOS, on no hi ha alternativa. No pots triar entre anar a la botiga a comprar una capsa amb un disquet del WhatsApp o descarregar-lo. Perdó per l’arcaisme, ja ens entenem.

La veritat és que és molt còmode no haver d’anar acumulant capses i potser més ecològic (caldria veure la factura elèctrica dels centres de dades). Però és clar, com la connexió a internet no rutlli, entre que vols jugar i puguis fer-ho, passarà una bona estona. Un autèntic revival de carregar els antics jocs en cinta de casset. Però sobretot, el que no podem obviar és que, com qui no vol la cosa, aquí ve el globus sonda d’un tema que fa temps que els fabricants de consoles remuguen: acabar amb els intermediaris, i molt especialment, amb el mercat de segona mà. O ja posats, amb això de poder deixar un joc a un amic. I és que els drets dels consumidors estan sobrevalorats.

“Com la connexió a internet no rutlli, entre que vols jugar i puguis fer-ho, passarà una bona estona”

El futur ens dirà si definitivament deixarem d’anar a fer cua a la botiga per sempre, però també pot ser que algú s’emporti una sorpresa espaterrant davant d’un fet el qual per ara s’estimen més fer l’orni.  Dins d’una demanda molt sonada de l’empresa Epic (Fortnite, Unreal Engine) contra Apple per no permetre instal·lar botigues digitals alternatives en el seu sistema iOS, la jutgessa ja ha dit clarament que “la decisió final pot tenir serioses ramificacions pels tres fabricants de consoles”. I fa res que aquesta guerra ja ha arribat a aquí a la Unió Europea.

Amb això de les botigues digitals, dos es barallaven, i el tercer (i el quart, i el cinquè) encara rebran.