El món del cinema ha estat molt lligat, ja des dels seus inicis a finals del segle XIX, a l’evolució tecnològica. Exemple d’això és el pas de les pel·lícules mudes a les sonores l’any 1927 o l’aplicació dels primers efectes especials dels germans Lumière. En l'actualitat, també s’està vivint un temps de canvi amb l’aparició i consolidació de nous processos vinculats a avenços com la intel·ligència artificial (IA) o l’ús de drons. Pel dissenyador de producció i director d’art a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), Mani Martínez, els dos períodes tenen molts punts en comú: “El moment és molt semblant al de finals del segle XIX i principis del segle XX, uns anys molt revolucionaris, molt intensos. En una dècada tot va canviar”.

El pes creixent de la IA en la creació i producció

L’entrada de la intel·ligència artificial al sector audiovisual en general ha provocat una onada de protestes i queixes en els entorns professionals implicats, com es poden veure amb la vaga d’actors i guionistes als Estats Units. Un dels processos on està tenint més impacte és en la creació de guions, mitjançant aplicacions com el ChatGPT, que amenacen de deixar sense feina i buidar els equips de creadors.

Això té una estreta relació amb l’autoria, un altre dels aspectes que preocupen sobre la incursió de la IA en la indústria cinematogràfica. “La IA, com que no és un agent moral, no es pot considerar com un autor”, va expressar el doctor i fundador de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA) del CSIC, Ramon López de Mántaras, durant la presentació de l’informe SWITCH del Clúster Audiovisual de Catalunya. El professional va destacar que, ara per ara, els algoritmes no trenquen cap de les regles establertes i se centren, bàsicament, en reproduir patrons.

“En cap cas igualen el poder i les capacitats d’una persona. De moment, poden treure feina als equips com un ajudant més, com una eina”, apunta Martínez en una altra línia, augurant que el poder d’aquesta tecnologia anirà guanyant pes dins de la indústria. A la vegada, ja està sent emprada per grans productores en tasques que ocupen molt de temps als professionals, àmbits com les traduccions, la documentació, l'anàlisi de textos o la creació de telepromters.

Martínez: “En cap cas les eines d’intel·ligència artificial igualen ara el poder i les capacitats d’una persona. De moment, poden treure feina als equips com un ajudant més”

Pel que fa a la producció de pel·lícules i altres peces audiovisuals, empreses com OpenAI o Runway estan veient com incrementa la seva nòmina de clients procedents del sector. Les seqüències que creen els seus models basats en processament de llenguatge natural estan pròxmies a assolir prou qualitat i coherència per ser emeses a la gran pantalla, tot i que encara no s’han deixat veure. “Ara per ara no hi ha res que la IA pugui fer que superi els estudis en qualitat”, assenyala Martínez. On sí que han tingut presència és en esdeveniments dedicats exclusivament a aquesta especialització, com el +RAIN Film Fest, el primer festival europeu dedicat a les obres audiovisuals generades per algoritmes que es va celebrar a Barcelona el passat mes de juny.

La recent estrenada Indiana Jones i el dial del destí és l’últim exemple de com la intel·ligència artificial s’aplica avui en dia amb la creació d’efectes especials. Al film en qüestió apareix en moments puntals l’actor Harrison Ford, de 81 anys, rejovenit. Altres mètodes que ja s’han aplicat, sobretot en campanyes publicitàries, és la permutació intel·ligent de rostres, el modelatge en tres dimensions o la gradació de color.

Drons i altres sistemes d’enregistrament d’imatges

Malgrat que només tenen una dècada de vida, els drons s’han convertit en un dels sistemes d’enregistrament d’imatges més habituals del setè art. El seu ús va anar en augment en considerar-se un mètode econòmic i lleuger i, tot i que van començar a participar en gravacions en interiors, no van trigar massa a sortir dels platós i substituir a aparells com helicòpters o grues per l’obtenció d’imatges zenitals. Avui en dia, els podem trobar amb gran facilitat, com exemplifiquen els últims títols de sagues com James Bond o Els Venjadors, que han fet servir aquesta eina en moltes de les seves escenes.

Els drons han esdevingut l'alternativa als helicòpters i grues per aconseguir imatges zenitals: sagues com 'James Bond' o 'Els Venjadors' són exemples recents de l'ús d'aquest aparell

Aquest sistema de gravació portat a l’extrem es pot veure al film In the Robot Skies, que l'any 2016 va convertir-se en el primer curtmetratge realitzat íntegrament per drons. A més de demostrar les capacitats d’aquests dispositius voladors, el seu director, Liam Young, va reconèixer en diverses entrevistes que pretenia demostrar la democratització d’aquest aparell, ja que amb poca inversió i uns coneixements bàsics, un usuari ja pot començar a generar contingut.

Una altra de les tecnologies que faciliten la presa d’imatges des de l’aire són les càmeres automàtiques. Amb l’ajuda de la intel·ligència artificial, tenen la capacitat de seguir els protagonistes o els objectius marcats sense la necessitat de comptar amb el factor humà. D’aquesta manera, el pilot de l’aparell volador no ha d’estar pendent de l’enquadrament del pla, ja que aquesta tasca està automatitzada, i només ha de concentrar-se en la trajectòria.

Si ens centrem en les escenes gravades en interiors, una de les innovacions més reeixides dels darrers anys és la tècnica mocap, que consisteix a enregistrar el moviment d’actors o animals i traslladar-lo al model digital. Molt popular en el gènere d’animació, un dels exemples més coneguts en el seu dia va ser la saga Avatar, on els personatges no només adoptaven els gestos corporals més exagerats de les persones de carn i ossos, sinó que també ho feien amb les expressions facials més detallades.

En el gènere d’animació, amb ‘Avatar’ com a gran exponent, l’ús de les càmeres automàtiques és habitual per traslladar els moviments i les expressions facials dels actors a models digitals

Per Mani Martínez, aquesta és una tendència que pot anar molt més enllà: “És possible que en cinc o deu anys ens puguem trobar pel·lícules sense càmera”. Les produccions es podran fer mitjançant “l’animació hiperrealista” i això pot comportar “canvis en tota l’estructura: des de l’escriptura de guions fins a la manera com consumir el producte”. De fet, en títols comThe Mandalorian o The Matrix Awakens s’usen motors de videojocs en lloc del tradicional croma o localitzacions físiques per portar els personatges a escenaris de fantasia.

La realitat virtual, una alternativa que s’ha de definir

El consum dels productes audiovisuals en pantalles continua sent el més habitual entre els espectadors. Si bé és cert que a la televisió i a les sales de cinema els ha sorgit des de fa una dècada la competència de les plataformes de streaming, encara no hi ha una tecnologia que ofereixi una experiència millor. Una de les possibles alternatives que van aparèixer va ser la realitat virtual, concepte nascut l’any 1982, però que encara no ha acabat d’adaptar-se a les necessitats del sector. “No estan convencent. No sé fins a quin punt pertany al món del cinema o el dels videojocs. És una idea molt ambiciosa, però encara ha de definir-se més”, opina Martínez.

Tot i que hi ha pel·lícules tan populars com El Padrí que presenten aquesta opció als espectadors, encara no té l’acollida que molts pronosticaven fa uns anys. El cost, les dificultats en la producció o la falta de costum de l'espectador són alguns dels motius pels quals no s’acaba de fer un lloc dins de la indústria. En canvi, en el món dels videojocs sí que es poden contemplar avenços d’aquesta tecnologia, amb companyies com Sony prenent la capdavantera, tant per la part del software com per la del hardware, on destaquen les seves PS VR2.