"La potència gràfica és tres vegades superior a la que havíem vist fins ara". Amb aquesta sentència, el fundador de Microsoft, Bill Gates, presentava al públic la Xbox, la primera consola de videojocs dissenyada per la companyia nord-americana. 20 anys més tard, l’aposta dels creadors de Windows segueix més viva que mai, amb la seva quarta successora al mercat competint de tu a tu amb PlayStation i Nintendo, i un servei de subscripció, el Game Pass, que ha transformat la visió de la companyia i qüestiona l’encara vigent sistema de compravenda de jocs. Però què va portar a l’empresa líder del sector informàtic a entrar al món de l’oci electrònic?

D’acord amb Albert Garcia, periodista i professor d’Història del Videojoc a l’Escola de Noves Tecnologies Interactives (ENTI), la clau es troba a l’altre costat de l’Oceà Pacífic, a l'arxipèlag nipó. “A Microsoft li preocupava que una companyia rival, Sony, obtingués un domini del mercat molt gran amb un aparell que es convertís en el centre multimèdia de la llar”, apunta l’expert. I és que l’empresa japonesa, després de triomfar amb la seva PlayStation, va llançar l’any 2000 la PlayStation 2, la que és encara avui dia la consola més venuda de la història, amb més de 157 milions d’unitats.

Solé: “La primera Xbox va ser una avançada en el seu temps en matèria de hardware. Avui dia es veu clàssica i actual al mateix temps"

És per aquesta raó que la multinacional americana va posar-se mans a l’obra amb un objectiu clar: crear la consola més potent del mercat. Per fer-ho, Microsoft va apostar pels equips interns que havien desenvolupat DirectX i Internet Explorer, entre altres. El resultat: una màquina amb una arquitectura basada en ordinadors que destacava pel seu sistema online unificat i per la inclusió d’un disc dur en el qual desar la informació dels jocs. “La primera Xbox va ser una avançada en el seu temps en matèria de hardware. Avui dia es veu clàssica i actual al mateix temps, ha marcat molt la pauta sobre com ha de ser una consola”, opina Joan Solé, un dels administradors de Xboxers Catalans, comunitat catalana de videojugadors de la plataforma de Microsoft.

Una màquina liderada per ‘Halo’

Malgrat no aconseguir igualar el ritme de PlayStation 2, la primera Xbox va aconseguir distribuir fins a 24 milions de consoles a tot el món, amb un rendiment especialment notori als Estats Units i al Regne Unit. Per Garcia, l’èxit de la màquina de Microsoft té un valor simbòlic: “Xbox va ser la primera gran consola, i de moment l’última, en donar el relleu a Atari. Des de la crisi del sector del 1983 no va haver-hi una consola de disseny nord-americà que triomfés, i això és el que va aconseguir Xbox”, considera el professor d’ENTI, qui assegura que, fins aleshores, “semblava que els videojocs fossin un sector molt dominat per les companyies japoneses, sobretot en la fabricació de consoles a través de Nintendo i Sega”.

Garcia: “Xbox va ser la primera gran consola, i de moment l’última, en donar el relleu a Atari. Des de la crisi del sector del 1983 no va haver-hi una consola de disseny nord-americà que triomfés"

Com qualsevol consola, una part important de la seva notorietat es troba en el seu software, i en aquest sentit, el protagonista de la primera Xbox vesteix de verd. Halo: Combat Evolved, desenvolupat per Bungie i llançat amb la consola, ens posa al control de Master Chief (conegut com a Jefe Maestro en castellà), un supersoldat del segle XXVI que s’enfronta a invasions extraterrestres. “Halo té un tarannà militarista que, tot i ser una història de fantasia i ciència-ficció, encaixa molt de manera estereotípica amb una consola feta als Estats Units”, opina Garcia.

Malgrat l’assentament que Xbox sí que va aconseguir en els països anglosaxons, la consola no va tenir el mateix èxit a la resta d’Europa ni a l’Àsia. Per Solé, això es deu a dos motius: “S’ajunta la tradició d’uns sistemes molt ben encarats en el nostre ambient i una manca de publicitat. Hi ha molta gent que no coneix Xbox perquè no se l’han venut”, assevera l’administrador de Xboxers Catalans, per a qui aquesta situació encara es viu avui dia. De tots els territoris, el Japó és probablement el que més intents infructífers ha viscut per part dels creadors de Windows: “Microsoft es va deixar molts diners per aconseguir exclusivitats de títols japonesos per fer-se lloc en aquell mercat, amb jocs com Dead or Alive, Ninja Gaiden, Panzer Dragoon o Jet Set Radio, però no ho va aconseguir”, rememora Garcia.

El ‘sorpasso’ de Xbox 360

La primera iteració de la màquina va permetre que, el 2005, Microsoft llancés al mercat la seva consola més exitosa fins a l’actualitat: la Xbox 360. El nou dispositiu nord-americà va aconseguir competir de tu a tu amb la PlayStation 3, registrant una xifra de vendes molt pròxima: més de 85 milions d’unitats distribuïdes, per els 88 milions de la màquina de Sony. “Xbox 360 va jugar millor amb el timing, no va ser l’última en arribar, i sobre la base que havien construït la primera consola van millorar-ne tots els aspectes”, apunta Garcia.

L’arribada de 360 també va suposar l’assentament de Xbox Live, el servei a través del qual els jugadors podien gaudir de les funcionalitats en línia de la consola. “Amb 360, Xbox Live esclata definitivament, i també el model de subscripció. Microsoft és la companyia amb la qual s’instaura la pràctica de cobrar-te per jugar en línia”, ressalta el professor d’ENTI. Una de les variants d’aquest sistema era el Xbox Live Arcade, un servei centrat en videojocs més petits i en format digital, que va erigir-se com una de les primeres pedres del ressorgiment del desenvolupament independent, amb títols com Castle Crashers, Limbo o Braid.

Amb tot, el catàleg d’obres exclusives va ser el principal argument de la consola. Franquícies clàssiques de la casa, com Forza, van iniciar la seva trajectòria a la nova màquina, que també va rebre noves entregues de Halo o Fable, entre altres. “Així com Halo és el gran llançament de la primera Xbox, la gran IP -propietat intel·lectual- de la 360 és Gears of War. Per mi és el joc emblemàtic de la consola”, considera Garcia. Curiosament, el videojoc més venut de la màquina és Kinect Adventures!, un títol desenvolupat per a Kinect, el sistema de control de moviment que va llançar Microsoft el 2010 per tractar de captar el públic més casual amb el qual arrasava Nintendo amb Wii.

Garcia: “Així com 'Halo' és el gran llançament de la primera Xbox, la gran IP de la 360 és 'Gears of War'"

La revolució del Game Pass

La successora de la Xbox 360 va ser la Xbox One, màquina llançada al mercat el 2013 amb una aposta ferma per liderar la potència gràfica del sector. Això no obstant, la consola de Microsoft va quedar llastrada per una sèrie de decisions comercials que no van agradar gens als aficionats, com l’obligació de tenir la consola connectada a internet en tot moment i les dificultats a l’hora de compartir títols o vendre’ls de segona mà. “La decisió que els jocs quedessin vinculats als usuaris va ser molt criticada pels usuaris, perquè suposava retallar una llibertat com a consumidors”, analitza el professor d’història del videojoc. Garcia explica que Microsoft va intentar obrir-se a una audiència major, més enllà del “hardcore gamer que caracteritzava el públic de la 360”, a través de l’expansió de Kinect i la voluntat de convertir Xbox One en el “centre d’entreteniment de la casa”, però l’estratègia no va funcionar.

Davant d’aquesta situació, Microsoft va decidir fer un canvi de rumb. Sota la nova direcció de Phil Spencer, Xbox va tornar a centrar els seus esforços en el públic més afeccionat al videojoc, i el 2017, quatre anys després de l’estrena de Xbox One, l’empresa va llançar el Game Pass, un servei de subscripció de videojocs digitals. “Hi ha subscripcions des de la primera Xbox, però el Game Pass va suposar una revolució. Es converteix en un punt de trobada, perquè saps que allà hi tindràs més d’un centenar de videojocs que tota la gent del teu entorn compartirà amb tu”, opina Solé, qui creu que, fins a l’arribada d’aquest servei, “el gaming era una afició molt excloent, perquè, o tenies el joc, o et quedaves fora”. Tot i que al principi li va costar arrancar, el servei comptava amb més de 18 milions d’usuaris a principis de 2021, tot i que a alguns empresaris del sector apunten que ja ha superat els 30 milions de subscriptors.

Game Pass, el servei de videojocs digitals per subscripció de Xbox, superava els 18 milions d'usuaris el gener de 2021

Actualment, Game Pass ofereix un catàleg de més de 100 videojocs, que es poden gaudir des de les consoles de Xbox o des de l’ordinador. L’oferta va des dels jocs exclusius de Microsoft, que estan disponibles des del dia de llançament, fins a obres de grans distribuïdores o productes independents (alguns d’ells catalans, com Aragami 2 o Narita Boy). “A base de múscul econòmic, estan intentant ampliar la base d’usuaris d’aquest servei el màxim possible”, destaca Garcia. I és que Microsoft no només ha arribat a acords per incloure jocs al seu servei de subscripció, sinó que aquests darrers anys ha destacat per la compra d’altres estudis de desenvolupament, com Obsidian (The Outer Worlds), Double Fine (Psychonauts), Ninja Theory (Hellblade: Senua’s Sacrifice) o Bethesda Softworks (The Elder Scrolls V: Skyrim, Fallout 4).

Un futur digital i connectat

Després de distribuir més de 50 milions d’unitats, segons el portal especialitzat VGChartz, la Xbox One va donar el relleu a finals de 2020 a la Xbox Series X i la Xbox Series S, els dos models que Microsoft ha posat a la venda per l’actual generació de consoles. Uns dispositius que hereten la nova visió de la companyia, centrada en el videojoc digital i basada en el Game Pass. De fet, la Series S ni tan sols incorpora lector de discs, a canvi d’oferir-se a un preu més reduït. “Fa 20 anys, Xbox era una consola amb idees molt interessants a escala de disseny, amb innovacions que van fer avançar tota la indústria. Però actualment, tot i que segueix sent una consola, jo diria que és una forma de jugar”, considera Garcia. Per Solé, la plataforma “té un futur molt obert i molt difícil de predir, perquè sempre sorprèn”.

En qualsevol cas, sembla clar que Microsoft ha passat d’un model centrat en la potència gràfica de les seves màquines (que encara manté amb la Xbox Series X) a emmirallar-se en Netflix i la resta de pioners en el món de les subscripcions. Game Pass ja no implica invertir centenars d’euros en un únic dispositiu i els seus jocs, sinó que s’ofereix per quotes inferiors a 10 euros mensuals. A més, fa més d’un any que l’empresa testeja Xbox Cloud Gaming, un servei de joc al núvol que ja es pot gaudir, dins de la subscripció al Game Pass, des de consoles, ordinadors i telèfons mòbils. Amb tot, Garcia no creu que això impliqui la fi de les consoles físiques: “Potser tot avança tant que desapareix el concepte de consola, però crec que segueix tenint sentit. Al final, una consola és la màquina que et fa de vincle amb el videojoc, especialment amb el públic aficionat”.