Karl Ferdinand Braun va construir el primer tub de raigs catòdics el 1897, la tecnologia que donaria lloc als primers monitors i televisors de la història. Poc s’imaginava l’inventor alemany que, 125 anys després de la seva idea, el món estaria governat per pantalles de tota mena. La demostració més evident la trobem en la Integrated Systems Europe (ISE), la principal fira mundial del sector audiovisual que, després de 16 anys a Amsterdam i una pausa pandèmica, ha celebrat la primera edició a gran escala a Barcelona amb més de 800 expositors internacionals i almenys 50.000 visitants.

De pantalles, a l’ISE, n’hi ha per donar i per vendre. En trobem de petites i de grans, a totes alçades i variacions. Pensar en un monitor com un element estàtic i pla és ja una idea desfasada o, com a mínim, limitada. Ho demostra la xinesa INFiLED amb les seves pantalles corbes, capaces de crear un cercle perfecte de monitors d’1,9 metres de diàmetre, i la també xinesa Scenico, que ha desenvolupat uns panells LED que s’enrotllen com una persiana. Els visitants del congrés han pogut experimentar des d’habitacions recobertes en 360º amb pantalles per viure una experiència immersiva, com la que ha preparat Paradoxa, l'experiència immersiva creada per la catalana OnionLabs, fins a informació flotant a l’aire, aconseguida amb el gir de les aspes d’un petit ventilador que incorpora tecnologia lumínica.

L'ISE acull des de les pantalles amb major qualitat d’imatge fins a opcions corbes, en forma de persiana o flotants

Per descomptat, en la fira de referència del sector audiovisual no podien faltar pantalles tradicionals que destaquin per usar la tecnologia més puntera al servei de la qualitat d’imatge. L’exemple més clar el presenta Samsung amb The Wall, un monitor de 220 polzades que utilitza la tecnologia microLED per obtenir una resolució 8K que sorprèn a tothom qui passa per davant per la seva nitidesa. Sony no ha volgut quedar-se enrere i també ha portat al saló les Crystal Led, unes pantalles que destaquen pel seu control del contrast que es comercialitzen en format modular.

Tanmateix, entre les grans corporacions del mercat, l’estand amb una major varietat d’aplicacions és el de LG. La companyia sud-coreana ha volgut estar present en tots els sectors, des de l’educació i la restauració, fins al transport públic. Aquest darrer és un dels casos que més criden l’atenció: l’empresa ha simulat un vagó de metro dins del seu espai, en el qual es mostra l’ús d’una pantalla LED transparent on acostumen a anar les finestres del tren, que aprofita per projectar informació de servei.

L’educació i l’oficina sumen pantalles

Si una cosa ha assentat la pandèmia en el nostre dia a dia, és l’adopció del teletreball i el treball híbrid, unes metodologies que, amb el retorn a la presencialitat, s’han mantingut en molts entorns. El sector audiovisual ha recollit aquesta demanda i l’ha convertida en tota mena d’aparells: des de monitors amb càmeres web incorporades, auriculars i telèfons fixes digitals, fins a càpsules aïllants per realitzar trucades i teletreballar en silenci. Companyies com Jabra GN, Poly, Yealink, Airtame o HP han mostrat les seves alternatives, però la que l’ha portada a una escala més gran ha estat Microsoft, que ha preparat dues sales íntegres adaptades al treball híbrid amb taules, pantalles, càmeres i micròfons ubicats de manera que tant les reunions presencials com les virtuals es duguin a terme amb la màxima comoditat i qualitat.

L’educació també és un dels sectors que més pantalles ha sumat. Una de les propostes més interessants és l’e-Blackboard, que integra en un sol aparell les funcionalitats de les pissarres i dels ordinadors amb projectors. “Tota la superfície ens permet escriure amb guix líquid o amb guix tradicional, la qual cosa fa que alguns professors se sentin més còmodes que amb el format digital”, explica Joan Torrents, export manager d’Atlantic Devices, empresa assentada a Òdena (Anoia) que s’encarrega de la distribució del producte al sud d’Europa, Orient Mitjà i l’Àfrica del Nord. Tocant l’aparell amb els cinc dits alhora activem i desactivem la pantalla digital, que duu un ordinador integrat dins seu. També té un sistema de captura, que a través d’una tecnologia d’infrarojos permet digitalitzar tot allò que s’escriu amb el guix a la pissarra.

Una altra aplicació interessant, en aquest cas de tecnologia sonora, és la Catchbox, un micròfon sense cables pensat per poder ser llançat entre una audiència àmplia. “Pots passar-lo en pràcticament qualsevol classe d’habitació, té un rang de 100 metres”, desvela el cap de vendes al Regne Unit i Escandinàvia de l’empresa, Valdis Rekis. L’aparell té forma de dau i el tacte d’un coixí, de manera que es protegeix correctament l’electrònica davant els moviments pels quals s’ha pensat. El producte es comercialitza en dues variants: una més econòmica, que només incorpora un dispositiu, i una altra més completa, amb càrrega sense fils i un petit hub que permet connectar fins a dos micròfons. En els dos casos, la coberta pot ser personalitzada amb els colors i logotips que es desitgi.

Els cartells i els preus, ara amb tecnologia LED

Explorant els estands de Samsung, LG i altres grans companyies es pot observar una tendència a l’alça: la digitalització dels comerços a través de l’ús de pantalles. Sigui per mostrar el menú d’un restaurant, les ofertes més interessants o els preus d’unes sabatilles, l’ISE és ple d’aquesta classe d’aplicacions. De fet, aquesta darrera és la que ha presentat l’empresa catalana Admira al congrés: un sistema digital que substitueix les clàssiques etiquetes de preus de paper per una pantalla LED amb informació que es pot modificar al moment amb una aplicació per a telèfons mòbils. “Amb el nostre software pots manejar la publicitat, els preus dinàmics... L’aplicació ja està funcionant en més de 5.000 estancs”, apunta David Rosa, membre de l’equip d’operacions de l’empresa.

Una solució similar és la que presenta Novisign, empresa israeliana especialitzada en software de senyalització digital que ha mostrat un dispositiu que mostra els preus dels productes exposats i que compta amb una plataforma per editar l’estètica de tot el que es veu en pantalla. “Permetem a la gent crear informació dinàmica, en directe i via broadcast per a qualsevol pantalla. Som agnòstics del hardware“, declara el CEO i cofundador de Novisign, Gil Matzliah. A l’ISE, l’empresa està mostrant la seva proposta per al sector retail: “El comerç en línia avança a gran velocitat, però a les botigues pràcticament no hi ha res digital, potser només opcions de pagament. El que oferim són pantalles que et mostren informació del producte, del preu i promocions”.

El vidre que possibilita les pantalles

L’ISE no només aglomera solucions finals, sinó també aquells components necessaris per a la fabricació i el muntatge dels dispositius que acaben arribant al públic general. Un dels més indispensables és el vidre de les pantalles, un material que ha de passar per tota classe de processos tècnics i químics per fer-lo adequat a l’ús que se li dona a la indústria. A Catalunya, SEVASA lidera la innovació del sector des de la seva seu a Vacarisses (Vallès Occidental). “Tenim un vidre amb un tractament antireflex en una de les superfícies, la qual cosa li proporciona una millor resposta del software tàctil sense que es vegin les marques de dits”, explica la marketing manager de la companyia, Núria Galbe.

La seva solució, basada en un procés de netejat de l’àcid, s’aplica directament sobre una de les capes del material, sense noves substàncies, la qual cosa habilita l’ús de la tecnologia per a espais interiors, com museus o botigues, i també exteriors, com tòtems de publicitat o marquesines d’autobús. “Amb aquest tipus de vidre tenim el format més gran del món, fins a nou metres. Ningú, a escala internacional, pot fer aquest tipus de matejat”, assegura Galbe. De fet, la marketing manager de SEVASA apunta que la seva solució, recomanada per a pantalles que superin les 17 polzades, es pot produir amb un rang variable de gruix, des dels 1,1 mm fins als 15 mm. D’altra banda, el client també pot triar si prefereix potenciar la transparència del vidre o bé la seva capacitat d’eliminar reflexes: “Si estàs en exteriors, vols l’antireflex màxim, però si estàs en un museu on pots controlar la il·luminació, el voldràs més transparent”.