Hub, aquest ha estat un dels termes més emprats durant el 2021 en les notícies relacionades amb l’ecosistema TIC. Enguany s’ha vist una allau de companyies que han decidit instal·lar aquí els centres amb els millor talent tecnològic, però la realitat és que la tendència a l’alça va començar el 2015 a Espanya i amb especial focus a Catalunya. En aquests últims sis anys, s’han rebut més de 46.000 milions d’euros en inversions en la creació d’aquests espais, segons un informe de dealroom.com. I no tot són grans empreses, sinó que Barcelona també s’ha posat el barret de capital de les start-ups: nou dels 20 potencials unicorns de tot l’Estat espanyol tenen la seva base a la ciutat comtal. A més a més, de les quatre tech espanyoles emergents més valuoses, tres són catalanes i superen els 4.800 milions d’euros de valor. Aquestes són Glovo, Wallbox i Letgo. Tot un caldo de cultiu clau per situar la capital catalana en la vuitena posició a Europa en el rànquing de pol d’atracció d’emprenedors TIC.

Microsoft o Pepsico són dues de les multinacionals que han jugat les seves cartes. En l’últim quatrimestre de l’any ambdues han anunciat la instal·lació dels hubs d’intel·ligència artificial i digital a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), respectivament, el que comporta el posicionament de la regió com un punt d’atracció per al talent local i internacional. La primera va engegar la maquinària amb una plantilla de 30 enginyers de programari i científics de dades, i amb la previsió de superar el centenar d’especialistes en diverses branques de la intel·ligència articial en dos anys. Per la seva banda, l’empresa de refrescos va anunciar una contractació aproximada de 400 treballadors fins al 2024.

9 dels 20 potencials unicorns de tot l’Estat espanyol tenen la seva base d'operacions a Barcelona

Festo també es va sumar a la festa pels volts del mes d’octubre. Aquesta empresa alemanya amb més de 100 anys d’experiència en el sector de l’automatització industrial va inaugurar a l’Hospitalet de Llobregat el seu primer digital sales hub per centrar-se en l’anàlisi de dades, programació, clients i innovació. Amb un equip més modest, que podria arribar a la trentena de treballadors el pròxim any, dona suport des del territori català a més de 250 delegacions a tot el món.

En el terreny de joc de les start-ups, la incorporació més recent és la fintech austríaca BitPanda. Opera a la capital catalana amb 30 professionals des del coworking WeWork Glòries, però la seva ambició és invertir 10 milions d’euros en un nou hub digital.

Més enllà de la ciutat ‘mobile’

Deloitte, Zurich i Nestlé posar els fonaments per dotar Barcelona d’aquesta identitat de ciutat de hubs fa 6 anys. La consultora va instal·lar a l’edifici MediaTIC un centre de ciberseguretat ja el 2015, i la van seguir la companyia financera amb el centre mundial de big data a Sant Cugat; i l’empresa alimentària, amb el Global Digital Hub a Esplugues. De fet, aquesta darrera va ampliar presència al municipi del Baix Llobregat dos anys més tard amb el Global IT. I va ser precisament entre els anys 2017 i 2018 quan es va viure el gran degoteig: Amazon, Facebook, Purina, Samsung, Roche, Allianz, Siemens, Moodle, GFT, Cisco o N26. Totes elles, amb punts neuràlgics diversos especializats en intel·ligència artificial, anàlisi de dades, software, Internet of Things, computació quàntica, atenció al client per als canals digitals...

El Mobile World Congress capitalitza tota l’atenció el mes de febrer, però la seva ombra s’estén fins al punt que veure el nom de Barcelona acompanyat de l’adjectiu mobile és habitual. La ciutat ha intentat treure rèdit a aquest potencial, però també amb l’objectiu de demostrat que és molt més que telefonia. Dues estratègies paral·leles que funcionen. Ho ratifica l’elevat nombre d’aterratge de multinacionals, però també l’arribada del gegant DE-CIX el passat octubre per instal·lar un punt neutre d’intercanvi d’internet articulat a partir de tres centres de dades a Sant Boi i a la Zona Franca. Google o Microsoft s’abasteixen precisament d’aquesta plataforma d’interconnexió, la qual connecta Europa amb Àfrica i l’Àsia. I és que ambdós plans no són independents. A més companyies, més necessitat de serveis logístics i infraestructures; i a millor xarxa, més punts que catapulten l’AMB i Catalunya com a punt neuràlgic del sud del continent.

Barcelona lluita per mantenir el barret de capital del mòbil i posicionar-se com a ciutat tecnològic clau per al sud d’Europa

Fora de l’òrbita privada i de les macroinversions internacionals, el territori local també manté el pols. Un informe elaborat per The Collider posiciona el Principat com un territori sensible de convertir-se en el pròxim hub europeu de salut digital. En les seves fronteres hi ha quatre dels 10 millors hospitals d’Espanya – Clínic, Vall d’Hebron, Teknon i Quirónsalud- i és la localització d’actors clau com Almirall, Ferrer, Uriach, Novartis, Sanofi, Merck, Esteve i Grífols. Això, sumat a la investigació al voltant del 5G a la capital, expliquen la creació d’espais com el Barcelona Health Hub 5G Design, ubicat al recinte modernista de Sant Pau amb la col·laboració entre la Mobile World Capital, i2Cat i l’Associació Barcelona Health Hub. Els reptes que el centre té a l’horitzó són aplicar la xarxa de nova generació en el desenvolupament de la telemedicina i d’una assistència sanitària més personalitzada.

Si el sector sanitari és un dels ecosistema amb més projecció a curt termini, un altre és el dels esports electrònics. Un cop més, Barcelona ha enfilat camí amb el plantejament d’un hub descentralitzat per fomentar la innovació i la competitivitat de l’àmbit a tot el territori. Aquí els implicats són la Generalitat i l’associació Barcelona Sportstech HUB23, i s’han marcat un full de ruta que inclou l’atracció d’inversió i de companyies especialitzades d’arreu del món, així com l’impuls a l’emprenedoria local en el món dels eSports perquè Catalunya guanyi nom a Europa en una indústria incipient.

Una Barcelona de ‘hubs’: viable?

Davant l’arribada massiva de companyies que instal·lent els centres de desenvolupament tecnològic i digital a la ciutat comtal i a les seves rodalies, el director de l’IQS Tech Factory, Oriol Pascual, es qüestiona si Barcelona pot assimilar tants hubs. Els seus dubtes es troben al voltant de la capacitat de la capital de cobrir la demanda de professionals: “Disposa de suficient talent i recursos per duplicar els seus centres d’innovació és cinc anys?”. Els estudis elaborat fins ara responen de manera contradictòria al dubte. Alguns auguren que l’augment de les places als graus TIC de les universitats catalanes, la injecció de recursos a la FP o l’impuls als programes de reskilling i upskilling poden la clau; mentre que d’altres albiren que caldrà recórrer a l’atracció de talent de l’exterior.

La capital s’enfronta al repte de dotar el sector TIC del talent necessari per cobrir la demanda creixent de professionals

Actualment el 29,27% dels professionals que treballen a la capital catalana provenen d’altres països, segons el Digital Talent Overview 2021. Barcelona es troba en la novena posició de ciutats favorites i és l’única de l’Estat espanyol en la llista de les 10 primeres a escala mundial. Ara bé, el sou mitjà que ofereix per als especialistes en àrees tecnològiques se situa en els 37.692 euros, proper al de París o Amsterdam, però molt per sota dels 69.330 euros de Londres. Un punt en contra de la captació dels experts que es poden necessitar per cobrir l’augment d’ofertes laborals.

En segon terme, Pascual es planteja si l’allau de hubs que arriben tindran èxit en els seus objectius. “Més aviat sembla que es tracti de diverses iniciatives individuals generades per actors privats, publicoprivats i de la societat civil basades més en la intuïció que en l'anàlisi sòlida”, apunta. I és que a l’allau d’iniciatives de magnitud important per volum i inversió també cal sumar-hi propostes territorials com la creació d’un espai de referència al sector audiovisual anomenat Catalunya Media City a l’AMB o d’altres més petites com el Hub d’Economia Verda de l’Ajuntament de Barcelona; el Hub Cultura i Congressos i el Hub Urbantech també del consistori; el Hub de Marketing i Comunicació del Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya i Aticco; o el Hub Fintech Barcelona del Tech City. I els fons Next Generation, opina Pascual, tenen part de la culpa del naixement d’aquesta gran quantitat d’iniciatives. Ara bé, també deixa a l’aire una reflexió: “Quantes de les propostes presentades s'acabaran duent a terme si no són receptores del fons?”.