Qui té una certa edat segur que recorda la cançó composta per Peret -màxim exponent de la rumba catalana- i popularitzada també per Los Manolos. Gitana hechicera és el títol de la cançó que va ser interpretada en la cerimònia de clausura de les Olimpíades del 1992 i va esdevenir himne oficiós de la Barcelona olímpica. La cançó glossava algunes de les múltiples virtuts de la ciutat des d'una perspectiva festiva. Ara bé, si mirem més enllà de la lletra i analitzem la cançó en el seu context, podem veure com exemplifica algunes de les seves moltes virtuts.

Molts barcelonins, nascuts arreu del món, presumim de ser afortunats per viure on vivim. També critiquem la nostra ciutat, com és lògic, i patim les seves mancances o excessos, però hi ha una realitat objectiva difícilment discutible: una ciutat d'1.600.000 habitants on viu gent de gairebé 200 nacionalitats diferents ha de tenir alguna cosa. Parlem d'una ciutat admirada i desitjada arreu del món.

Barcelona té 2.000 anys d'història i ha estat sempre important a la Mediterrània, a Europa i al món. En l'època romana, quan es va fundar, estava en segon pla -a causa de la importància de Tàrraco-, però ja a l'edat mitjana va esdevenir una capital rellevant. La industrialització i el seu creixement al segle XIX la va posicionar definitivament com una urb d'importància mundial.

“La industrialització i el creixement al segle XIX van posicionar Barcelona com una urb d'importància mundial”

No obstant això, tothom identifica les Olimpíades del 1992 com un punt d'inflexió. Una oportunitat per redefinir la ciutat -des del punt de vista urbanístic-, però també per reposicionar-la al món. Es parla de la marca Barcelona, però els barcelonins sabem que l'esperit de la ciutat va molt més enllà. Dubai o Singapur poden ser marques, però -sense menysprear-los- no tenen la història de la nostra ciutat, són fenòmens força més recents.

Diuen que Barcelona es va reinventar el 1992. Potser, però no hi estic del tot d'acord. Per a mi Barcelona estava en un període de letargia i va aprofitar aquell moment i aquella finestra d'oportunitat per ensenyar al món tot el que ja tenia i el que ja era. I aquí tornem a la nostra cançó i al seu context. Barcelona era una ciutat amb un passeig de Gràcia i una Rambla "amb molt poder". Però ja era també una ciutat moderna, plena d'història, habitable, amb vida de barris. Una ciutat magnífica amb teixit associatiu i industrial, amb comerç, amb esperit innovador i emprenedor des de molt abans del 1992. Una ciutat oberta i integradora.

La rumba catalana i el gitano Peret són mostres de diversitat cultural i el seu èxit arreu del món exemplifiquen el caràcter obert i cosmopolita de la ciutat. Peret cantà a una ciutat viva i dinàmica. A una ciutat on, amb perspectiva mundial, hi ha un raonable nivell de vida, amb una seguretat considerable, amb uns serveis de bona qualitat i ubicada en un lloc ideal. O almenys així ho interpreten estudiants, treballadors, visitants i empreses d'arreu del món que ens elegeixen per visitar-nos o quedar-s'hi a viure.

"La postolimpíada ha portat Barcelona a ser un 'hub tecnològic internacional, un pol d'atracció d'emprenedoria capaç d'importar talent global"

La postolimpíada i la transformació urbanística han portat Barcelona a ser un hub tecnològic internacional avui en dia, un pol d'atracció d'emprenedoria, capaç d'importar talent global per sobre del que a priori indicaria la seva dimensió. Ben segur que molts se n'atribuiran la paternitat de l'èxit -i potser fins i tot en tindran part de raó-, però aquest també és un mèrit compartit, de la ciutat i de la gent d'arreu del país, de la gent que hi viu i treballa, en definitiva, un èxit construït al llarg de generacions.

L'èxit sempre té un costat fosc i aquest és, per a mi, el gran repte. L'impacte no desitjat del turisme i la gentrificació són probablement dos dels màxims exponents dels riscos a què ens enfrontem. Espero i desitjo que encara hi siguem a temps per gestionar-ho com mereixen els habitants de la ciutat. entrestant, i mentre duri, la realitat és que jo em sento cada dia de la meva vida un autèntic privilegiat per viure on visc. Ella té molt poder. Barcelona és poderosa. Barcelona té molt poder.