Els 10 reportatges més llegits del 2024
Des de l’educació amb o sense pantalles, fins a la pirateria o la formació, els articles més populars de l’any mostren les principals preocupacions de la ciutadania
Categories:
Aquest 2024 que tot just hem liquidat ha estat un any de molt debat al voltant de les pantalles entre els menuts o la socialització familiar mitjançant la tecnologia; però també ho ha estat de la inclusió de nous canals de consum de continguts audiovisuals o de la ciberseguretat i l’addicció a les compres en línia. I és que la tecnologia ja traspassa fronteres i entra en els entorns de l’educació, la salut o el consum, perquè els gadgets i les eines digitals formen part del dia a dia d’una societat que es digitalitza a passes de gegant. Tot això, i més, n’hem parlat en la gran quantitat de reportatges que hem publicat els darrers 12 mesos, i aquí et deixem una selecció dels 10 més llegits.
1. El xumet digital: símptomes i riscos de la sobreexposició a les pantalles en infants
Entrar en un restaurant i veure un infant davant de la pantalla s’ha convertit en un fet d’allò més habitual en els nostres dies. Aquesta sobreexposició a les pantalles de nens d’entre zero i tres anys ha estat batejat com a xumet digital. Són cada cop més els experts que alerten dels riscos i les conseqüències que pot comportar deixar el mòbil o la tauleta sense la supervisió d’un adult amb l’únic objectiu de tenir-lo calmat i que no molesti. “Tot i que no sembla que hi hagi una manifestació externa de l’abús i el mal ús en aquestes edats, sí que es comencen a notar un conjunt de símptomes”, apunta la mestra i pedagoga, Anna Ramis, “davant d’una pantalla un infant no és actiu, sinó que queda segrestat”.
2. Addictes a les compres per internet
Obrir Instagram i trobar-se un vídeo d’un influenciador parlant d’un producte miraculós que es pot trobar a Temu o a Shein s’ha convertit en una cosa habitual. Com també veure a l’alça les recomanacions de Google per fer alguna adquisició a Miravia o a AliExpress. I és que Amazon ja no és la novetat del comerç en línia, sinó que aquestes noves plataformes de compres han entrat en un mercat amb una política minuciosa d’ús de les dades i agressiva pel que fa a impactes publicitaris i a apel·lació al comprador potencial.
3. Les pantalles modelen la socialització familiar
Les pantallessón un element de conflicte en l’educació de les futures generacions. De fet, fa anys que estan situades a l’ull de l’huracà, però amb marcades diferències: als anys 80, la televisió amenitzava els dinars familiars i feia de preludi a l’hora d’anar a dormir amb els dibuixos infantils; ara, en ple segle XXI i una allau de tauletes, mòbils i ordinadors, el consum es fa a qualsevol hora i sense ser un element que faci seure tothom al sofà. És aquesta la realitat? “Recordo haver segut de petita a mirar una pel·lícula amb els meus pares o, fins i tot, mirar-me el telenotícies amb ell perquè em semblava curiós veure imatges de llocs lluny d’on vivíem”, respon la Míriam, que amb 39 anys és mare de dues criatures d’entre 3 i 7 anys, “ara se’m fa impossible pensar a seure al sofà amb els meus fills i compartir què veure, cadascú va a la seva”. És l’experiència que explica en un grup de mares, un relat que, mentre es narra, rep cops de cap en forma de confirmació per part d’altres progenitores. Però no totes: “A mi no em passa com a tal, però sí que veig que el fet de tenir mòbils fa que cadascú miri una cosa diferent i no sempre en parlem”. És la vivència de la Clara, una mare amb fills una mica més grans i que també es pregunta cap a on ens portaran els nous hàbits. Ha canviat el model de socialització familiar amb les noves pantalles?
4. Les xarxes socials puntuen els polítics amb un ‘necessita millorar’
La política no atrau la ciutadania, i menys encara els joves. Segons les dades més recents de l’Institut de la Joventut espanyol (INJUVE), només el 40% de les persones entre 15 i 29 anys en té algun interès, i aquest mateix grup, en les eleccions generals del 2019, la participació va ser un 6,6% inferior als votants de més edat. El motiu principal de la desafecció política se situa en la falta de connexió entre els partits i els votants, especialment els de menys edat, que se senten invisible davant les propostes i estratègies en matèria d’habitatge, treball o educació. Avui dia, l’entorn digital ha sumat nous canals de comunicació que se sumen als clàssics cartells penjats als fanals, els fulletons a les bústies o que es reparteixen pel carrer, les paradetes en campanyes electorals o dies festius, o els missatges que s’esbomben diàriament als mitjans tradicionals. I no se’n treu prou profit tot i veure com les xarxes socials guanyen cada cop més pes com a font per informar-se.
5. Els mòbils ‘vintage’ cotitzen a l’alça
Els telèfons mòbils no sempre han estat com ho són en l’actualitat, amb ràpides connexions a internet i un ampli ventall de funcionalitats i aplicacions. No fa gaires anys, entre les dècades dels 70 i principis del 2000, aquests es limitaven a poques accions, que es poden arribar a resumir en dues: fer trucades i enviar missatges SMS. Els mòbils més simples -coneguts ara també com a beneits per la traducció literal del terme anglès dumbphones-, lluny de ser una moda que semblava enterrada per l’allau de novetats tecnològiques, ha tornat i els seus aparells cotitzen a l’alça. Hi ha qui aposta per ells per combatre la hiperconnectivitat i totes les conseqüències negatives que li són associades, mentre d’altres veuen aquests productes vintage com a peces de museu de gran valor històric.
6. Quan la desconnexió digital és tot un plaer
Les xarxes socials, internet i el món digital han generat una necessitat d’estar permanentment connectat. Això ha derivat en un comportament que té nom i no és pas nou: por de perdre’s alguna cosa (FOMO de fear of missing out). Però de la mateixa manera que el concepte ja és més que conegut i, fins i tot, ha arrelat en el nostre vocabulari, hi ha una altra idea que també està entrant fortament i n’és l’antítesi: el plaer de desconnectar (JOMO de joy of missing out). I és que la tecnologia ha ajudat la ciutadania en entorns vinculats al benestar com són la salut o l’educació, però també al gaudi d’un mateix oferint propostes d’entreteniment. Per tant, què hauria de tenir de dolent? Tot i res, això és el que consensuen els experts. El problema es troba en la sobreexposició.
7. De la SD al 4K: el joc d’equilibris amb què conviu la TDT
Després d’un retard de més d’un any respecte de la data inicialment prevista, l’apagada de la definició estàndard (SD) a la Televisió Digital Terrestre (TDT) ja és una realitat. Totes les emissores amb canals en la televisió lineal a l’Estat espanyol estan obligades a oferir els continguts, com a mínim, en alta definició (HD), una transició a què el 3Cat va avançar-se un mes. De fet, la mateixa TV3 va ser pionera a emetre en HD a Espanya el 2007 i, abans del canvi forçat, la gran majoria de cadenes ja oferia els seus principals canals en aquest format. Així doncs, era necessari que s’efectués aquest canvi de manera legal?
8. Les microcredencials, una nova via formativa per pal·liar la manca de talent tecnològic
Any rere any, el sector tecnològic català recorda la falta de talent que pateix el sector. Una manca de professionals qualificats que no només han de tenir molt bona base de coneixements, sinó que també han d’actualitzar-se contínuament en funció de les novetats tecnològiques que despuntin en el mercat. “En el sector tecnològic, el canvi és permanent. Estudies una carrera i necessàriament no podràs aprendre-ho tot: surten nous llenguatges, nous protocols…”, exemplifica el director del màster universitari d'Educació i TIC de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Marcelo Fabián Maina. Aquesta necessitat d’actualització constant, sumada a l’atrafegada vida moderna i als beneficis de l’ensenyament en línia, són les que han donat lloc a un nou format de formacions de curta durada que es troben en ple auge gràcies a l’impuls de la Unió Europea: les microcredencials.
9. Les cinc proteïnes alternatives que aspiren a competir amb la producció càrnia
De manera paral·lela a l’electrificació de la mobilitat, la transició proteica és una tendència que, molt a poc a poc i surfejant les resistències socials i econòmiques, el canvi climàtic està exigint. L’aposta per proteïnes alternatives a la carn tradicional i la piscicultura respon a la necessitat de reduir les emissions contaminants de la ramaderia, però també a una millora en la salut de les persones i als valors ètics que impulsen moviments com el veganisme. Malgrat trobar-se encara en una fase incipient, aquest nou sector econòmic ja ha arrelat a Catalunya, que el passat novembre comptabilitzava 103 empreses i una facturació de 269 milions d’euros, segons un informe d’ACCIÓ.
10. D’eMule a l’IPTV: armes i riscos de la pirateria digital moderna
La pirateria digital va esdevenir un dels principals cavalls de batalla de les companyies creadores i distribuïdores de continguts en línia des de l’arribada d’internet a les llars. Tot i registrar baixades en els últims anys, aquesta tendència està en un moment de repunt. Així ho exposa un estudi de l’Observatori de la pirateria i hàbits de consum a l’Estat espanyol, que, havent analitzat dades del 2023, publica que va créixer un 5% interanual amb un total de 33.967 milions d’euros defraudats. Plataformes de gran popularitat en el segle passat com Ares o eMule han deixat pas a una nova forma d’accedir a les descàrregues il·lícites avui en dia. “Des d'una perspectiva general, la tendència ha disminuït en els últims anys, encara que depèn del tipus de contingut”, assenyala el director regional per Espanya i Portugal de Sonicwall, Sergio Martínez, “en el sector de la música ha baixat gràcies a serveis com Spotify, tot i això, en àrees com els videojocs o les peces audiovisuals encara és notable”.