Any rere any, el sector tecnològic català recorda la falta de talent que pateix el sector. Una manca de professionals qualificats que no només han de tenir molt bona base de coneixements, sinó que també han d’actualitzar-se contínuament en funció de les novetats tecnològiques que despuntin en el mercat. “En el sector tecnològic, el canvi és permanent. Estudies una carrera i necessàriament no podràs aprendre-ho tot: surten nous llenguatges, nous protocols…”, exemplifica el director del màster universitari d'Educació i TIC de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Marcelo Fabián Maina. Aquesta necessitat d’actualització constant, sumada a l’atrafegada vida moderna i als beneficis de l’ensenyament en línia, són les que han donat lloc a un nou format de formacions de curta durada que es troben en ple auge gràcies a l’impuls de la Unió Europea: les microcredencials.

Tècnicament, les microcredencials són el sistema d’acreditació digital que demostra els resultats d’aprenentatge que un alumne ha extret d’una formació de curta durada, generalment de no més de 15 crèdits ECTS. Un dels elements clau d’aquests mòduls és la seva orientació pràctica, com explica el vicerector de Política Universitària de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Joan Gispets: “Han de sorgir d’una necessitat de la societat, és a dir, donar resposta a necessitats de formació del sector industrial o d’entitats socials”. En aquest sentit, la tecnologia és un dels principals àmbits; segons el darrere Baròmetre de competències i ocupacions de Catalunya, el 60% de les ofertes laborals que es publiquen al país demanden algun grau de competències digitals, i un 27% fan referència a coneixements digitals avançats, com les tècniques de comercialització en xarxes socials, la programació orientada a objectes o les tecnologies al núvol. “L’objectiu final és proveir formes d’actualització professional i millorar l’ocupabilitat i la permanència a la feina”, aporta Maina.

Aquest posicionament a favor de cobrir les mancances del mercat laboral ha conduït a les universitats a intensificar les converses que ja es mantenen habitualment amb el sector empresarial, fet que ha servit per adaptar millor l’oferta a les necessitats de la indústria. “Ens diuen que tenen necessitat de formació, però que els costa trobar-la en el format, continguts i competències que realment necessiten”, explica Gispets. Més enllà de competències tècniques, una de les principals demandes són les habilitats toves o soft skills, com ara l’ètica, el treball en equip o la capacitat de lideratge, “coses que no són el nucli dur de les competències professionals específiques de cada titulació, però que a l’empresa són altament valorades”.

Els coneixements altament especialitzats i les habilitats toves són les capacitats més demandades per les empreses a l’hora de formar els seus treballadors

Un segon concepte clau de les microcredencials és l’apilabilitat, és a dir, la capacitat d’anar sumant formacions al currículum “amb la idea que, a la llarga, cadascú pugui tenir un registre digital de la seva formació i es pugui consultar, sigui per LinkedIn o altres xarxes”, apunta Gispets. De fet, la fragmentació de la formació en mòduls centrats en habilitats específiques pot acabar suposant que, a llarg termini, l’acumulació de diverses microcredencials sigui equivalent a un títol de postgrau o màster, una línia amb què la UPC ja ha posat fil a l’agulla: “En les titulacions oficials no, perquè han de passar per tot un procés de validació, però pels màsters universitaris de formació permanent ja hem començat a treballar amb els coordinadors. La nostra idea de futur és que siguin itineraris flexibles, no totalment lliures, perquè cal orientació, i amb base de microcredencials”. Per Maina, aquest nou sistema està suposant la creació d’un nou ecosistema, “un món granular en què es poden connectar les microcredencials amb els graus i postgraus, o a la inversa, un cop acabats aquests, mantenir-se actualitzats”.

Reconeixement a tot Europa

L’alta especialització, la flexibilitat o l’apilabilitat són elements propis de les microcredencials, però que tampoc s’allunyen excessivament del que poden oferir altres tipologies de cursos de curta durada. I és que la principal diferenciació d’aquest format és la seva portabilitat. “De cursos d’especialització ja n’hi havia. El fet distintiu és que ara tenen un reconeixement fet amb mitjans digitals que són vàlids a tot Europa”, assenyala Gispets. Això es materialitza a través d’Europass, el conjunt d’eines digitals que la Unió Europea ha posat en marxa per intentar impulsar un model unificat de currículum digital, en el qual les persones puguin indicar la seva experiència laboral, educació, coneixements lingüístics i digitals, projectes personals o experiències de voluntariat. “Quan registres en un Europass que una persona ha cursat satisfactòriament una determinada microcredencial, queda en una base de dades compartida en temps real, de manera que qualsevol persona pot verificar-ho”, desenvolupa el vicerector de Política Universitària de la UPC.

Gispets: “De cursos d’especialització ja n’hi havia. El fet distintiu és que ara tenen un reconeixement fet amb mitjans digitals que són vàlids a tot Europa”

Un dels punts favorables d’aquest sistema és que, com remarca Maina, disposa de moltes metadades al darrere, tant amb camps obligatoris i comuns del marc europeu, com amb d’altres de suggerits. “El que és interessant és que el seu format digital pot donar accés a molta informació: com es van desenvolupar les habilitats, a través de quins enfocaments pedagògics, com va ser avaluat, quina institució hi ha darrere…”, exemplifica l’expert.

Mobilitat i microxips, les primeres passes

La idea de comptar amb una acreditació digital per a les formacions de la ciutadania no és nova, fins al punt que Maina es remunta fins a principis de segle per trobar els orígens d’aquest format: “Als 2000 es va començar a parlar de les insígnies digitals, un primer intent de poder fer visibles i garantir les microcertificacions. Ho impulsen també altres fenòmens, com l’auge dels MOOC i de plataformes en obert, com Coursera o MiríadaX”. Però és al juny del 2022 quan les microcredencials comencen a ser treballades seriosament pel món universitari, després de la recomanació emesa pel Consell Europeu perquè institucions, empreses i administracions comencin a desenvolupar i reconèixer aquestes formacions.

Arran d’aquest impuls, l’estat espanyol va sumar-se al moviment finançant diversos programes de microcredencials a través dels fons europeus Next Generation. La UPC va participar en un dels primers, finançat pel Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, que s’especialitzava en mobilitat 4.0. Així, l’any passat van oferir un total de 14 microcredencials sobre el tema, amb temàtiques que anaven des de la ciència de dades per a la mobilitat i el transport, fins a la ciberseguretat de les xarxes ferroviàries. “Hem tingut una resposta desigual, però hem après molt. Algunes han tingut èxit, i altres no les hem pogut dur a terme perquè no han tingut la demanda que esperàvem”, reflexiona Gispets. El vicerector de Política Universitària associa aquest fet als ajustats terminis amb què van haver de preparar aquestes formacions, però també al fet de tractar-se del primer intent i no tenir una cultura al darrere, com sí que va aconseguir el Pla Bolònia amb els màsters. De cara al curs actual, la universitat ofereix continuïtat a un total de sis d’aquestes formacions, però també estan treballant en el disseny d’una nova fornada de cursos curts, que cobrirà aspectes com l’hidrogen verd, la mobilitat sostenible, els microxips o els xips verds, aquesta vegada finançats pel ministeri d’Universitats a través del Pla Microcreds, amb un fons de 50 milions d’euros.

Per la seva banda, la UOC ha fet el salt a les microcredencials en l’actual curs acadèmic, per al qual han preparat un total de 64 cursos de curta durada classificats en diverses àrees temàtiques, diverses d’elles amb un fort component digital. Una de clara és la programació, amb formacions en Java, JavaScript i Python per a diferents nivells d’expertesa; però també ho és la d’anàlisi de dades i intel·ligència de negoci, on hi ha cursos sobre R, governança de dades, fonaments del big data o SQL. També s’ha preparat una petita selecció de formacions de competències digitals per a la ciutadania i altres d’intel·ligència artificial aplicada a altres sectors, com el dret o l’educació.