Un equip d’investigadores del Barcelona Supercomputing Center (BSC) ha identificat amb intel·ligència artificial els gens i processos moleculars que expliquen com envelleixen de manera desigual els òrgans reproductius femenins durant la menopausa.

L’estudi, publicat a la revista Nature Aging, presenta el primer atlas a gran escala del sistema reproductor femení, una eina que permet entendre amb més precisió com aquest procés impacta en la salut de les dones.

La menopausa, un punt d’inflexió biològic

Els resultats mostren que la menopausa no és només el final de la funció ovàrica, sinó un punt de transformació profunda que afecta múltiples òrgans i teixits.

La recerca demostra que la menopausa transforma el sistema reproductor de manera desigual i redefineix el seu paper en la salut global de les dones.

A partir de l’anàlisi de més de 1.000 imatges de teixits i centenars de mostres, les investigadores han observat que l’envelliment no es produeix de manera uniforme. Alguns òrgans, com l’ovari o la vagina, comencen a envellir de forma progressiva anys abans, mentre que altres, com l’úter, experimenten canvis més abruptes al voltant de la menopausa.

IA i supercomputació per entendre el cos

Per dur a terme l’estudi, l’equip ha utilitzat tècniques d’aprenentatge profund (deep learning) i la capacitat de càlcul del superordinador MareNostrum 5.

Aquesta combinació ha permès analitzar simultàniament imatges de teixits i l’expressió de milers de gens en centenars de mostres, reconstruint així el mapa de l’envelliment en òrgans com l’úter, l’ovari, la vagina o les trompes de Fal·lopi.

Cap a una medicina més precisa i no invasiva

Un dels avenços més rellevants de l’estudi és la identificació de biomarcadors detectables en sang, que podrien permetre monitoritzar l’estat del sistema reproductor sense necessitat de proves invasives.

La combinació d’intel·ligència artificial i supercomputació permet identificar biomarcadors en sang per avançar cap a diagnòstics més precisos i menys invasius.

Aquests indicadors podrien facilitar la detecció precoç de riscos associats a la menopausa, com alteracions metabòliques, problemes cardiovasculars o disfuncions del sòl pelvià.

Un buit històric en la recerca

Malgrat afectar la meitat de la població, la menopausa ha estat tradicionalment poc estudiada. En un context d’augment de l’esperança de vida —amb un percentatge creixent de dones en etapa postmenopàusica—, comprendre aquest procés esdevé clau.

Aquest treball del BSC contribueix a omplir aquest buit i estableix les bases per a una millor prevenció, diagnòstic i tractament de malalties associades a l’envelliment femení.

Amb aquesta recerca, Catalunya reforça el seu paper en la frontera de la biomedicina i la intel·ligència artificial, en un camp amb un alt impacte social i sanitari.