La pirateria digital va esdevenir un dels principals cavalls de batalla de les companyies creadores i distribuïdores de continguts en línia des de l’arribada d’internet a les llars. Tot i registrar baixades en els últims anys, aquesta tendència està en un moment de repunt. Així ho exposa un estudi de l’Observatori de la pirateria i hàbits de consum a l’Estat espanyol, que, havent analitzat dades del 2023, publica que va créixer un 5% interanual amb un total de 33.967 milions d’euros defraudats. Plataformes de gran popularitat en el segle passat com Ares o eMule han deixat pas a una nova forma d’accedir a les descàrregues il·lícites avui en dia. “Des d'una perspectiva general, la tendència ha disminuït en els últims anys, encara que depèn del tipus de contingut”, assenyala el director regional per Espanya i Portugal de Sonicwall, Sergio Martínez, “en el sector de la música ha baixat gràcies a serveis com Spotify, tot i això, en àrees com els videojocs o les peces audiovisuals encara és notable”.

“Podríem dir que la pirateria no ha disminuït, sinó que s’ha transformat”, puntualitza el responsable de protecció de contingut i antipirateria de Red Points, Carlos Civicos, “el canvi més notable ha estat el pas de les descàrregues directes a l’estríming”. Aquest fet respon a un tipus de consum ara més immediat, al fet de no necessitar emmagatzematge i a la versatilitat multiplataforma. A tot això se li ha de sumar una descentralització de les infraestructures: “Els grans llocs centralitzats conviuen, per exemple, amb nous serveis en plataformes de vídeo i xarxes socials que ofereixen aquests continguts de manera gratuïta. Algunes estructures de pirateria fins i tot presenten formes empresarials complexes que inclouen serveis exclusius i múltiples capes de monetització, com són les IPTV (televisió mitjançant el protocol d'internet) il·lícites de subscripció, allunyant-se així del model tradicional basat exclusivament en la publicitat”.

Civicos: “La pirateria no ha disminuït, sinó que s’ha transformat com es mostra en el pas de les descàrregues directes a l’estríming”

Per a la investigadora i professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Elena Neira, el descens d’aquesta activitat va tenir una durada que va anar des de la dècada del 2010 fins fa poc. “En un inici, hi havia cert escepticisme, com va arribar a mostrar Netflix, ja que el sud d’Europa liderava en descàrregues il·legals al continent i no considero que aquest canvi fos per la instauració d’una cultura de pagament o pel dret a la propietat intel·lectual”, afirma. “Hi ha diferents motius que expliquen aquesta disminució generalitzada, com el fet de buscar experiències més gratificants o l’exclusivitat que ofereixen algunes plataformes”, afegeix.

Els preus més a l’abast amb ofertes, una major accessibilitat o el canvi de mentalitat dels consumidors són alguns dels factors, segons Martínez, que expliquen la reducció de la pirateria en els últims anys. “Alhora, els sistemes de protecció han tingut un impacte enorme en aquesta disminució”, argumenta, “la millora en sistemes de gestió de drets digitals (DRM), l’autenticació d’usuaris i l’encriptació fan que sigui més difícil i rendible que abans, especialment en aquells continguts d’alta qualitat com les grans produccions”. Civicos complementa que l’explicació també es troba en la creació d’un marc legal robust que permet la persecució ràpida i efectiva de les infraccions i en les campanyes d’educació i conscienciació que ajuden la població a entendre el valor de les creacions i els riscos associats al consum il·legal.

La creació d’un marc legal robust, el reforç dels sistemes de protecció i la cerca d’experiències més gratificants han esdevingut peces clau perquè la pirateria s’hagués reduït en els últims anys

Lluny del que es pugui imaginar avui en dia, el perfil de consumidor que actua de forma il·lícita no respon majoritàriament a home jove, com sí que ho era en el passat. Neira aclareix que “la pirateria no coneix de demografia i ho fan tant adults com gent jove”, ja que es considera quelcom no lesiu, sense arribar a valorar el que significa en termes econòmics o de propietat intel·lectual. Alhora, assegura que s’ha convertit “en una cosa normalitzada, ja que és molt senzill i hi han proliferat moltes opcions”. I posa com a exemple xarxes socials com TikTok, on es poden trobar pel·lícules i sèries trossejades en diferents fragments de vídeo.

Els continguts més piratejats

Segons l’Observatori de la pirateria i hàbits de consum, és el sector dels llibres digitals el que més consumidors pirates té, amb un 37% dels espanyols que recorren a les descàrregues il·legals. En segona posició, trobem la música, amb tres de cada deu consumidors; mentre que les sèries i les pel·lícules se situen amb un 22%. En un lloc més discret, hi ha els videojocs (15%). Pel que fa al mètode d’accés, el més estès amb molta diferència, amb nou de cada deu descàrregues, són els buscadors on se cerquen pàgines especialitzades, seguida de les aplicacions de missatgeria instantània, com WhatsApp i Telegram; i les xarxes socials, com Facebook, YouTube, TikTok o X.

Els llibres digitals lideren la llista de continguts més piratejats a l’Estat espanyol amb un 37%, seguits de la música, les sèries i les pel·lícules

Les plataformes d’estrímingde contingut audiovisual, que van ser un dels causants d’aquesta baixada de la pirateria, ara estan veient com van perdent subscriptors i aquests migren a l’entorn no legal. “Els motius que expliquen aquesta davallada són l’augment de preus, la política de compartició de comptes i, sobretot, la saturació d’oferta”, sentencia Neira, “per exemple, abans de la pandèmia les llars tenien, de mitjana, fins a tres plataformes, mentre que ara, només una”. Entre les companyies més perjudicades, hi ha aquelles que tenen productes estrella i poca rotació d’estrenes, com són Apple TV+, SkyShowtime o Disney+. De mitjana, els preus de subscripció dels paquets més bàsics oscil·len entre els cinc i deu euros mensuals i, per tenir les set més popular a l’Estat espanyol —Netflix, Prime Video, Max, Movistar+, Disney+, Filmin i Apple TV+—, el cost anual pujaria, com a mínim, fins als 650 euros.

L’evolució de l’accés il·legal

Portals digitals com eMule, Ares o els BitTorrent van ser en el passat els primers exemples de compartició directa d’arxius entre usuaris. Per a Martínez, el relleu ara l’han agafat altres pàgines de fitxers torrents, com The Pirate Bay o 1337x, així com llocs de retransmissió il·legal i descàrregues directes que fan servir les xarxes virtuals privades (VPN) per protegir la identitat. “Les principals diferències del present amb el passat és que ara les plataformes són més accessibles i fàcils d’usar, amb interfícies amigables que imiten serveis legals”, detalla, “a més, les descàrregues sovint venen amb una protecció addicional per evitar el rastreig, com les VPN, però també poden portar malwares i spywares”.

Mentre en el passat les descàrregues estaven condicionades, segons Civicos, a les connexions lentes, programes complexos i arxius corruptes o falsos, avui en dia l’accés és immediat i directe. “Entre les facilitats dels últims 20 anys, trobem que no es requereixen coneixements tècnics especials, les retransmissions en viu no estan lligades a les esperes, els vídeos són d’alta qualitat i l’accessibilitat es dona des de qualsevol dispositiu intel·ligent”, comenta. Així i tot, han sorgit noves barreres respecte al passat com la publicitat intrusiva, un major nombre d’estafes en els pagaments, el tancament de llocs populars dins aquest ecosistema fraudulent o el robatori de credencials personals.

Pàgines com eMule o Ares han deixat pas a plataformes més accessibles i fàcils d’usar amb interfícies més amigables, multiplataforma i amb continguts d’alta qualitat

Entre les tècniques més habituals de la pirateria moderna, per a Martínez, hi ha la descodificació d’enllaços de retransmissions en directe o el que es coneix com a web scraping, que és “una forma d’accedir a continguts bloquejats o de pagament descarregant-los i replicant-los en aplicacions i llocs web legítims”. En el costat oposat, hi trobem diferents sistemes de protecció que ja estan adaptant algunes de les empreses afectades, com una protecció més exhaustiva del DRM, un reforç en l’encriptació dinàmica i l’autenticació del directe i una inversió més elevada en sistemes de protecció equipats amb tecnologies que detecten i bloquegen qualsevol ús considerat il·legal.