Després d’un retard de més d’un any respecte de la data inicialment prevista, l’apagada de la definició estàndard (SD) a la Televisió Digital Terrestre (TDT) ja és una realitat. Totes les emissores amb canals en la televisió lineal a l’Estat espanyol estan obligades a oferir els continguts, com a mínim, en alta definició (HD), una transició a què el 3Cat va avançar-se un mes. De fet, la mateixa TV3 va ser pionera a emetre en HD a Espanya el 2007 i, abans del canvi forçat, la gran majoria de cadenes ja oferia els seus principals canals en aquest format. Així doncs, era necessari que s’efectués aquest canvi de manera legal?

Segons explica el director gerent de la Federació Catalana d’Empreses de Telecomunicacions (Feceminte), Guillermo Canal, la normativa s’ha tirat endavant amb la intenció que actuï com una palanca per desbloquejar el sector: “No hi ha una raó tècnica profunda, però sí d’evolució tecnològica per millorar la qualitat de les imatges, del so i dels dispositius que fem servir per gaudir de la televisió”. De fet, és una demanda de les mateixes cadenes televisives, que fins ara es veien forçades a garantir que tots els canals que emetessin comptessin també amb la seva versió en SD. “Les cadenes podien utilitzar alta definició si tenien els canals disponibles, però si es feia s’havia d’emetre també en SD, per això ningú feia el canvi”, explica Canal. La falta d’amplada de banda per encabir totes dues emissions era el principal obstacle per completar del tot aquesta transició.

Canal: “Les cadenes podien utilitzar alta definició si tenien els canals disponibles, però si es feia s’havia d’emetre també en SD, per això ningú feia el canvi”

La raó per la qual el canvi no ha arribat fins al 2024 és doble. Per una banda, l’Estat volia assegurar-se que el parc de televisors estigués preparat per rebre el senyal en HD, és a dir, que fos compatible amb l’estàndard de transmissió DVB-T. Per l’altra, la coordinació internacional, ja que l’apagada s’ha aplicat conjuntament a tots els països europeus. “Tots els canvis s’intenten fer compassats i, dins del possible, de manera internacional per evitar interferències”, detalla el director gerent de Feceminte.

Malgrat la similitud en el nom, aquest moviment suposa un canvi molt menys radical que l’apagada de la televisió analògica de 2010, ja que les emissions es continuen fent a través de la mateixa via i es calcula que més del 98% del parc de televisors de l’Estat espanyol ja és compatible amb els senyals HD. “A escala d'infraestructures, una comunitat de veïns que té una antena al terrat no ha de canviar res, perquè els canals radioelèctrics no varien, són els mateixos”, assegura Canal. “En el cas que es tingui un aparell de més de 12 o 13 anys, es pot anar a qualsevol botiga d’electrònica i comprar un dispositiu, de 30 o 40 euros, que capta el senyal HD i el converteix a SD”, afegeix. L’alternativa a fer servir un descodificador és optar per dispositius com el Fire TV d’Amazon o el Chromecast de Google, els quals ofereixen una capa de smart TV que, sempre que es tingui connexió a internet, donen accés a plataformes de streaming i versions digitals de les cadenes televisives.

En els casos, majoritaris, en què la televisió sigui compatible de manera nativa amb l’alta definició, l’escalada gràfica és evident. Aquells canals que encara s’emetien únicament en SD, amb resolucions de 240p o 480p, passaran a fer-ho almenys a 720p, amb la possibilitat d’arribar als 1080p —el que comercialment s’acostuma a anomenar Full HD—.

Cap a on va la TDT?

L’estandardització de l’alta definició en la televisió lineal arriba pràcticament com una urgència, exigida per mirar de tu a tu a les plataformes OTT, en les quals aquesta qualitat d’imatge es dona per suposada i la resolució 4K (3840x2160 píxels) ja està més que establerta. La primera a apostar per aquesta via ha estat TVE, que ha aprofitat l’apagada dels seus cinc canals en SD (La 1, La 2, Teledeporte, Clan TVE i Canal 24 Horas) per començar a emetre La 1 UHD, el primer canal de la televisió lineal espanyola que s’emet en ultra alta definició (UHD) i amb so Dolby Atmos. D’acord amb Canal, aquesta és una decisió que RTVE ha pogut prendre per la quantitat d’amplada de banda de què disposa, però és un moviment molt més complicat, ara per ara, per les cadenes privades: “RTVE té assignats dos múltiplexs, amb els quals pot emetre quatre canals en cadascun. Això li permet emetre els quatre canals en HD, i disposar de quatre canals més. La UHD utilitza una amplada de banda més gran que l’HD, de manera que cabrien dos o potser tres. Però les altres cadenes, com Atresmedia o Mediaset, no tenen tants canals, i han de ser més cautes”. Qui sí que podria fer el pas cap a la UHD, segons Canal, és el 3Cat, ja que també disposa de dos múltiplexs, ara alliberats dels canals en SD.

Canal: “No es pot avançar molt ràpidament perquè tens una indústria electrònica que està on està. Tots els canvis s’intenten fer compassats i, dins del possible, de manera internacional per evitar interferències”

De la mateixa manera que l’HD requereix que els televisors siguin compatibles amb l’estàndard DVB-T per poder captar el senyal, la UHD exigeix l’estàndard DVB-T2, un protocol que comprimeix de manera més eficient i permet encabir més continguts en la mateixa amplada de banda. Des del 2016, totes les televisions venudes a l’Estat estan obligades a ser compatibles amb aquest estàndard, però avui dia encara hi ha un percentatge important de dispositius que no poden emetre en aquestes qualitats. “No es pot avançar molt ràpidament perquè tens una indústria electrònica que està on està. Tots els canvis s’intenten fer compassats i, dins del possible, de manera internacional per evitar interferències”, detalla el director gerent de Feceminte.

Aquesta coordinació internacional es gestiona des de les Conferències Mundials de Radiocomunicacions, unes trobades que se celebren periòdicament cada tres, quatre o cinc anys en què els Estats decideixen, entre altres coses, com repartir l’espectre de freqüències radioelèctriques. Arran d’aquestes trobades es van crear els dividends digitals, els conjunts de freqüències que es van retirar de l’ús televisiu per ser atorgades, primer, al 4G, i més endavant, al 5G. “En la conferència mundial del 2019 es va pactar que l’amplada de banda disponible per a la TDT, després d’alliberar el segon dividend digital, quedava reservada fins al 2030. Però quan va arribar la conferència de 2023, molts països reclamaven fer un nou dividend digital”, desvela Canal. Països com el Regne Unit, on el cable té més presència, reclamaven donar més espai al 5G i al 6G, mentre que al sud d’Europa es pressionava per mantenir la planificació com estava.

La decisió final va ser una posició intermèdia: “Cada país ha de conservar la banda dels 470 fins als 694 MHz per la TDT, però si vol, pot trossejar-la per assignar-lo a serveis de 5G o 6G, amb la condició que no provoqui interferències als països veïns”. Davant d’aquest context internacional, Canal assegura que la TDT té el futur assegurat fins al 2030, amb l’expectativa que la UHD comenci a “entrar de ple” en els pròxims tres anys. “Però què pots passar a partir del 2030? Això no ho sap ningú”, conclou.