Els telèfons mòbils no sempre han estat com ho són en l’actualitat, amb ràpides connexions a internet i un ampli ventall de funcionalitats i aplicacions. No fa gaires anys, entre les dècades dels 70 i principis del 2000, aquests es limitaven a poques accions, que es poden arribar a resumir en dues: fer trucades i enviar missatges SMS. Els mòbils més simples -coneguts ara també com a beneits per la traducció literal del terme anglès dumbphones-, lluny de ser una moda que semblava enterrada per l’allau de novetats tecnològiques, ha tornat i els seus aparells cotitzen a l’alça. Hi ha qui aposta per ells per combatre la hiperconnectivitat i totes les conseqüències negatives que li són associades, mentre d’altres veuen aquests productes vintage com a peces de museu de gran valor històric.

L’enginyer informàtic i coordinador del programa de doctorat en Educació en Enginyeria, Ciència i Tecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Marc Alier, vincula el retorn a “una simple manifestació estètica”, ja que “hi ha gent que usa un model antic per trucar i tot seguit usa una tauleta amb 5G”. Així doncs, per a ell, es tracta d’una expressió que deixa els aspectes funcionals al marge. “Sempre hi ha un públic nostàlgic com van ser en el seu moment els hipsters, que no havien tingut mai rellotges i que, de cop i volta, van agafar-se a la moda dels Casio dels 80”, afegeix, “ara existeixen telèfons d’aquesta mena, però d’última generació, amb tecnologia i bateries actuals, pensats per evitar els problemes com les addiccions i, per aconseguir això, ja no és necessari fer servir aparells de l’any de la picor per desconnectar, ja que les funcions seran limitades”.

A la recerca d'unes funcions limitades

La tendència d’una desconnexió digital -coneguda en alguns sectors com a detox digital- és el model de negoci que han escollit per fer-se un lloc en el mercat empreses de telefonia com HMD, fabricant de la marca Nokia, o SPC, una firma espanyola especialitzada en aquesta tipologia de productes. De fet, ambdues se centren en un públic, sigui jove o adult, que vol allunyar-se de la connexió total. Segons un estudi realitzat enguany per la mateixa SPC, l’ús diari actual de la pantalla petita se situa al voltant de les cinc hores a l’Estat espanyol i més de la meitat de les persones enquestades, d’entre 18 i 35 anys, estan contemplant l’opció d’abandonar els smartphones. Per a la directora de màrqueting de SPC, Irene Manterola, els motius que expliquen aquesta decisió arriben a ser molt variats, com la gran quantitat d’hores que es destinen o les repercussions que poden tenir en la salut mental dels usuaris.

“Hi ha un moviment de detox digital des de fa un temps que fa que hi hagi persones que es dirigeixin cap a una altra mena de connexió més primigènia, reduïda a les trucades i als missatges”, assenyala Manterola. Normalment, aquests telèfons anaven destinats a gent gran o a públic no familiaritzat amb la telefonia, però cada cop hi ha un nombre més elevat d’interessats i de perfils diversos. “Els Estats Units van ser els pioners i ens ha arribat amb cert retard, però amb molta força i lluny de ser passatgera”, puntualitza, “l’objectiu d’aquest contramoviment respon a la necessitat de relacionar-se amb la tecnologia d’una manera diferent del que s’estava veient fins ara i demostrant que l’estil d’avui no és del tot beneficiós”.

Manterola: “L’objectiu del detox digital respon a la necessitat de relacionar-se amb la tecnologia d’una manera diferent al que s’estava veient fins ara i demostrant que l’estil d’avui no és del tot beneficiós”

Alier complementa que aquests models menys intel·ligents segueixen sent propis de persones d’edat més avançada i que acostumen a anar acompanyats de dissenys amb tecles i pantalles grans per aconseguir una major accessibilitat, però recalca que avui en dia no cal recórrer a dispositius de fa dècades o d’altres actuals amb menys prestacions per aconseguir menys funcionalitats. “Es pot configurar un mòbil qualsevol perquè limiti les seves accions, com la privacitat, l'elecció dels colors o reduir el nombre d’aplicacions”, explica, i recorda que “és una opció d’aparença decantar-se pels dumbphones, ja que no es tracta d’un tema de seguretat ni de salvar-nos de les maldats de la tecnologia moderna”.

Tot i que s’han anat produint diferents avenços en el món de la telefonia, l’opció sense connexió es resisteix a viure grans canvis. Així ho exposa la directora de màrqueting de SPC: “No hi ha grans diferències a la pràctica entre els dispositius del passat amb els actuals, tot i que s’han incorporat funcions específiques en alguns models pensats per a la gent dependent com la vigilància en remot o la implementació d’un sistema d’ajudes”. Al mateix temps, on sí que s’ha innovat és en l’elecció dels materials constructius, del disseny i de la connectivitat. “S’ha passat al 4G, cosa que els aparells més antics no poden fer, i això resulta clau per tal que l’àudio o la velocitat d’enviament de missatges sigui òptima”, afegeix Manterola.

Un bé preuat pel col·leccionisme

Una altra de les raons que expliquen l’auge en interès dels telèfons vintage la trobem en el col·leccionisme, aquells que busquen models del passat en fòrums i botigues de segona mà, siguin aquestes físiques o en línia. Així ho apunta el portaveu de todocolección, Ignacio del Valle: “Els primers mòbils daten de la dècada dels 70 i 80, tot i que la seva popularitat és dels 90, ara les persones que van viure l’etapa de la joventut en aquella època estan mostrant molt interès en productes tecnològics que els desperten nostàlgia”. L’origen d’aquest també es deu al país nord-americà a principis de segle i en els temps actuals està en ple creixement a tot el país amb compres que poden arribar a ser de milers d’euros. 

Els telèfons mòbils, com altres productes tecnològics que han despertat nostàlgia, han esdevingut uns dels objectes més preuats pels col·leccionistes

Segons l’expert en col·leccions, els dispositius vintage són objecte de desig tant per aquelles persones que els usen de forma regular com pels que els tracten com una peça de museu. Sobre aquests últims, els més sol·licitats segueixen sent icones de la telefonia mundial com el Sony CM-H333, el Nokia 3110, la primera generació de la marca iPhone o qualsevol model antic de les Blackberry. “La gent busca, sobretot, paquets per obrir i que, per un motiu o un altre, no s’hagin fet servir”, puntualitza Del Valle, “l’interès no rau només en l’objecte per l’objecte, sinó que la gran majoria de compradors van més enllà i aprofiten per estudiar i investigar l’evolució des dels inicis, arribant a adquirir fins i tot instruccions o documentació que és considerada de gran valor”.