Les pantalles són un element de conflicte en l’educació de les futures generacions. De fet, fa anys que estan situades a l’ull de l’huracà, però amb marcades diferències: als anys 80, la televisió amenitzava els dinars familiars i feia de preludi a l’hora d’anar a dormir amb els dibuixos infantils; ara, en ple segle XXI i una allau de tauletes, mòbils i ordinadors, el consum es fa a qualsevol hora i sense ser un element que faci seure tothom al sofà. És aquesta la realitat? “Recordo haver segut de petita a mirar una pel·lícula amb els meus pares o, fins i tot, mirar-me el telenotícies amb ell perquè em semblava curiós veure imatges de llocs lluny d’on vivíem”, respon la Míriam, que amb 39 anys és mare de dues criatures d’entre 3 i 7 anys, “ara se’m fa impossible pensar a seure al sofà amb els meus fills i compartir què veure, cadascú va a la seva”. És l’experiència que explica en un grup de mares, un relat que, mentre es narra, rep cops de cap en forma de confirmació per part d’altres progenitores. Però no totes: “A mi no em passa com a tal, però sí que veig que el fet de tenir mòbils fa que cadascú miri una cosa diferent i no sempre en parlem”. És la vivència de la Clara, una mare amb fills una mica més grans i que també es pregunta cap a on ens portaran els nous hàbits. Ha canviat el model de socialització familiar amb les noves pantalles?

Les plataformes amb continguts sota demanda i els dispositius personals han provocat una caiguda generalitzada del consum televisiu. Segons les dades del mes de febrer Kantar Media, publicades per Barlovento, els espanyols van dedicar 3 hores i 6 minuts al dia de mitjana a aquesta activitat. La xifra s’ha reduït un 6% respecte de l’any anterior, que ja registrava també una caiguda de gairebé el 10%, i ens trobem en nivells de consum similars als del 1992. I precisament la franja d’edat que menys estones dedica a seure davant la coneguda anys enrere com “caixa tonta” és la que va dels 13 als 24 anys amb 59 minuts (-13%), seguida dels 67 minuts dels 4 als 12 anys (-17%). A aquestes dades cal sumar que, de mitjana, es destinen 51 minuts més a utilitzar la televisió per a l’accés a plataformes, ús de videojocs o consum de continguts gravats, i conclou que hi ha hagut un augment de 51 minuts per persona i dia.

Els menors d’edat passen més de 3 hores diàries davant una pantalla

Però cap d’aquests període supera al telèfon mòbil i dispositius en general amb pantalles: més de 3 hores davant la pantalla. Els nens d’entre 0 i 8 anys d’entorns desfavorits hi dediquen 3 hores i 29 minuts; dels 8 als 12, 5 hores i 49 minuts; i dels 12 als 28, més de 8 hores, tal com apunta l'Informe sobre l’estat dels drets de la infància i adolescència a Catalunya de la Plataforma d'infància de Catalunya. Aquests entorns tenen menys accés a dispositius i a la xarxa, pel que els mateixos indicadors per a entorns de major renda incrementen aquest temps mitjà. “Aquest comportament redunda en menys socialització directa, tant a la família com fora de l’entorn familiar. Els telèfons permeten la socialització a distància, però disminueix la més propera”, comenta el sociòleg i comissionat de Societat Digital del Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya (COLPIS), Josep Vives.

La democratització del telèfon intel·ligent arriba pels volts del 2010 i pocs anys després, esclata l’ús més massiu de les xarxes socials. Parlar de terminis d’entre 10 i 15 anys ens fa sentir llunyana la fita històrica, però per a l’expert tot just estem a les beceroles: “Som la primera generació que té aquest problema i no veurem resultats fins d’aquí a uns anys. Però sí que ja estem veient fenòmens a escala sociològica que permeten intuir una relació més dispersa dins de la unitat familiar”. “Històricament, segons amb qui tractaves diàriament, siguin pares siguin amics, et socialitzaves d’una manera o altra; i com que eren família o amics, estava més acotat”, continua, “ara això depèn de les persones i comptes que segueixes, de cop socialitzes amb molta més gent”. L’element que més està incidint en aquesta transició, per a Vives, és l’esfera social i mediàtica que han creat les xarxes socials, les quals “separen enlloc d’unir”. “Formalment, són una àgora pública, però a la pràctica actuen com espais privats o ideològics que es retroalimenten entre ells. Per això, acabes seguint els teus i reforçant els teus arguments”, descriu sobre el context actual, que el porta concloure que en un futur proper veurem “dificultats en la socialització directa en la família per transmetre els seus valors i forma de ser als fills”.

Vives: "Ja estem veient fenòmens a escala sociològica que permeten intuir una relació més dispersa dins de la unitat familiar"

Circumstància temporal o nova tendència?

Un altre posicionament més escèptic respecte del canvi és el del tecnoantropòleg i professor del Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona Jordi Colobrans. “Som en un escenari on hem de posar de nous les peces. Les comunicacions que abans eren directes, ara estan mediatitzades i tenen un intermediari. Ara poden passar dues coses: que la gent es queixi o que ho introdueixi com una manera de fer amb normalitat”, apunta. Principalment, assenyala les generacions de més edat com les més resistents al canvi i les quals tendeixen a prioritzar el cara a cara davant l’ús de la tecnologia. “Interpreten les relacions tradicionals com a naturals i espontànies, com les verdaderes interaccions que cal tenir”, comenta, “si els donen mecanismes nous que fan que els ulls ja no els vagin a veure o els truquin, i que optin per un WhatsApp amb un gif, no ho entenen i els genera resistència”.

Aquesta hipòtesi també es trasllada a l’entorn familiar més proper. L’expert posa en dubta que, anys enrere, “es compartís el diari, la ràdio o la televisió”, sinó que ja hi havia distincions: “El diari era una cosa de l’avi i del pare, però potser no del fill. Segurament al nen li agradava més veure la tele o escoltar música, i això no vol dir que compartís aquesta estona amb els seus pares. Qui comparteix coses és una generació amb la seva generació”. Per això demana prudència a l’hora de demonitzar dispositius i usos, i parar més atenció a les bones pràctiques que sorgeixen diàriament com l’enviament de missatges que es dona entre germans –mateixa generació- i que encomana els pares, que també usen aplicacions com WhatsApp, Telegram o, fins i tot, Instagram i TikTok per parlar i compartir continguts. “Són canals que proporcionen comoditat per socialitzar”, afirma.

Colobrans: “Ara tenim una societat digital que ha de viure en un món format per màquines i eines a Internet i amb una capa digital que abans no teníem, i ens hi hem d’adaptar”

Per comprendre la situació actual, la tecnoantropologia fa una anàlisi retrospectiva per traslladar-se a societats com la industrial, on el vapor o el gas també van suposar una revolució i una resistència al canvi. “Ara tenim una societat digital que ha de viure en un món format per màquines i eines a Internet i amb una capa digital que abans no teníem, i ens hi hem d’adaptar”, recorda Colobrans.

Segmentació dels públics

El mòbil es troba al centre de l’huracà, tant pel que fa a dispositiu més utilitzat com per la seva funció, en molts casos, de substitut de la televisió com a font de continguts. Per això, els últims mesos s’ha reforçat el moviment de pares que reclamen treure’ls de les aules, en el cas dels adolescents, i limitar les pantalles en general al sistema educatiu, per als més menuts. “Som en un moment de disputa sobre com tractar aquest nou distractor de les relacions socials perquè el mòbil és un gran captador d’atenció”, assenyala el sociòleg Vives, uns adjectius que també atribueix a les xarxes socials, de molt fàcil accés a través dels telèfons intel·ligents.

Aquesta fàcil accessibilitat ens ha portat a una societat amb facilitat per accedir al coneixement i qualsevol línia ideològica. Encara que l’entorn familiar situa les bases per veure el món d’una determinada manera i tenir, inicialment, a moure’s en un espai amb un pensament similar a Internet, l’expert assegura que, amb el temps, aquesta tendència es va fent difosa. “Amb les xarxes socials tens accés a qualsevol col·lectiu o ideari, i els pares i els amics acaben perdent pes com a transmissors d’idees i valors”, afirma, “a les xarxes perdem la referència de l’autoria i no hi ha una autoritat com els pares o un mitjà de comunicació, allà tot és més fugaç i més manipulable”.

Vives: “Amb les xarxes socials tens accés a qualsevol col·lectiu o ideari, i els pares i els amics acaben perdent pes com a transmissors d’idees i valors”

El context actual ha afavorit una polarització mediàtica que espanta les famílies i que és, precisament, motiu de preocupació davant l’aparent pèrdua d’espais per conversar i compartir. Així ho ratifica Vives, qui recorda que les xarxes socials tenen un gran poder d’influència perquè “no veiem els inputs que rep cadascú perquè són diferents i personalitzats”. “La segmentació permet un grau d’influència molt superior al dels mitjans. Formalment democratitzen, perquè tots hi tenim veu, però a escala estructural el resultat és més aviat el contrari”, alerta.

Per la seva banda, Colobrans prefereix centrar el nou marc en la segmentació que no pas en la polarització: “Tot es trenca a trossets petits i s’intenta que hi hagi un ordre. Com més trossets tens, més complicada és la situació. En una societat democràtica, assumeixes que la discussió, la reflexió i la col·laboració són la millor opció, però el consum tan frenètic, la sobreinformació i la dificultat per contrastar informacions ens fa tirar cap a dir ‘blanc o negre’”. Però insisteix a dir que tot això és una fotografia “del moment actual” i que es normalitzarà: “Tenim notícies falses i manipulació mediàtica, però no és diferent del que va passar als anys 20 amb Berneys –pare de la teoria de la propaganda- o en l’època de Goebbles i el nazisme. Són èpoques que van passar perquè tot es va reorganitzar”.

Colobrans: "Quan hàgim socialitzat al món digital i l’hàgim adaptat a les nostres necessitats reals, hi conviurem sense problemes i la farem servir al nostre favor"

Malgrat que les dues visions diferents, ambdós experts mostren consens a l’hora d’afirmar que cal formació i conscienciació. “Tots sabem ja que hi ha notícies falses, titulars enganyosos i informacions propagandístiques, però anem adquirint experiència de mica en mica que ens ajuda a analitzar-ho tot i a desgranar el que considerem que no és adequat”, constata el sociòleg. Una afirmació a la qual el tecnoantropòleg afegeix que Catalunya ha fet bé els deures des dels anys 90: “S’han fet polítiques per crear espais d’alfabetització digital com la Xarxa Òmnia, els Punts TIC o els Citilabs. També s’ha fet feina a les escoles i a l’administració pública, i se’n continua fent”.

Per acabar d’alleugerir l’alarma i recordar a les famílies que som “només” enmig d’un procés de canvi, Colobrans creu que aviat veurem una “nova tendència cap a al desconnexió digital”. “Estem veient que és una experiència inoblidable”, diu, “quan hàgim socialitzat al món digital i l’hàgim adaptat a les nostres necessitats reals, hi conviurem sense problemes i farem servir la tecnologia al nostre favor per tornar a comportaments més tradicionals i més del cara a cara amb les persones”.