Entre els diferents debats dins de la indústria del videojoc, un que va sorgint de tant en tant i m’agrada força seguir és el que es pregunta si la plataforma de distribució de continguts digitals Steam és un monopoli. Certament, jo no seré qui doni una resposta definitiva al debat, això que ho facin els reguladors, que són qui en saben, i les normes poden variar segons la jurisdicció. Però a partir d’aquesta pregunta sorgeixen reflexions interessants sobre l’estat actual de la indústria del videojoc.

A priori, dins del mercat de la distribució de videojocs, certament existeixen diferents competidors a Steam, resultat d’un procés de balcanització molt semblant al succeït amb les plataformes de distribució de continguts audiovisuals en línia (streaming). Per una banda, les grans companyies que han creat la seva pròpia plataforma: Epic, Ubisoft, Electronic Arts, etc. Per l’altra, plataformes amb una visió de producte diferent, com GOG, que realment es pot dir que ven jocs digitals, sense sistemes de gestió de drets digitals (DRM) que obliguin a estar connectats a Internet per jugar. Ara bé, cal dir que aquesta, fins fa ben poc, era propietat de CD Projekt Red, i, per tant, també operava sota l’ala d’una gran companyia reconeguda. Després estan els satèl·lits, botigues en línia que revenen claus d’aquestes plataformes (e.g., “Fanatical” o “The Humble Store”), o agregadors d’ofertes, com “gg.deals” o “IsThereanydeal”.

“Si vols arribar als consumidors de jocs de PC, has d’estar a Steam. I punt.”

Tanmateix, i aquí ens apropem al quid de la qüestió, cap d’aquestes empreses ha estat capaç de crear un contrapès real a força dels seus propis continguts exclusius. Tornant al paral·lelisme amb el cas Netflix, aquí no hi ha cap Disney+ o HBO. Si vols arribar als consumidors de jocs de PC, has d’estar a Steam. I punt.

Per tant, diria que sí, que Steam es pot considerar un monopoli. Però cal matisar que, a parer meu, en el llenguatge estrictament col·loquial en aquest debat, el terme “monopoli” se sol usar més aviat com un disfemisme. Com quelcom que ja és dolent per definició, i, per tant, que enverina la reflexió. Que una empresa sigui un monopoli indica que compleix unes propietats de gran domini sobre el mercat, que automàticament la fan susceptible d’un escrutini més elevat en cas de fer-ne un abús. Però no és quelcom inherentment negatiu o il·legal. Les preguntes realment clau són: per què s’ha convertit en un i què implica?

Si bé l’argument del cost enfonsat, el fet que els usuaris d’aquesta plataforma, un cop han adquirit jocs, ja es troben “lligats” a ella, no és irrellevant, la realitat incòmoda és que ha guanyat per la indolència dels seus competidors. Que hi hagi competència és molt necessari a qualsevol mercat, però també cal que la gent s’esforci i vulgui competir ja d’entrada (després, pot sortir bé o malament). Opinió compartida fins i tot per part de creadors a estudis rellevants i favorits dels fans ara com ara, com Larian Studios.

“Steam no ha guanyat per ser perfecte, sinó per la incapacitat dels seus competidors de fer-li ombra.”

De manera sorprenent, tot i que els competidors són empreses multimilionàries, aquestes són incapaces de fer una botiga digital amb un mínim nivell, i algunes fins i tot han hagut de tornar a contracor a vendre els seus productes a Steam. D’altres, com l’Epic Games Store, tot i la seva màquina de fer diners infinits anomenada Fortnite, han trigat un temps enorme a tenir funcionalitats molt bàsiques, com poder comprar més d’un producte alhora, o encara no incorporen valoracions d’usuaris.

Fins i tot ha estat etiquetada com a “forat negre del màrqueting”, ja que s’han comercialitzat jocs que el públic general només ha conegut quan ha expirat el contracte d’exclusivitat i s’han començat a comercialitzar a Steam. El cas més estrafolari és quan algunes companyies han vist que, quan regalaven el seu joc en aquesta botiga, el que passava és que s’incrementaven les seves vendes a Steam!! És possible fer-ho pitjor?

Mentrestant, si hem de ser justos, Steam s’ha convertit en una plataforma social i d’infraestructura, que ofereix serveis més enllà de la venda de jocs tant a usuaris com a desenvolupadors. I sí que cal agrair una contribució tan important com la seva aposta per a Linux mitjançant Proton, obrint la porta a distribucions especialitzades com Bazzite, Pop_OS o… Steam_OS, és clar.

Tot això, no perquè són idealistes i bones persones, sinó perquè el seu fundador, Gabe Newell, va ser ex-treballador de Microsoft i sap quin perill representa per a ell que aquesta empresa tingui un enorme poder dins dels sistemes operatius d’escriptori, i com se les gasta quan vol fer la guitza als altres. Especialment, ara que la divisió de jocs de Microsoft i la Xbox sembla que està en ple procés d’autoimmolació, cosa que els pot temptar amb molt males idees per seguir essent rellevants.

“El problema no és que Steam sigui un monopoli, sinó que ningú està competint de veritat.”

Evidentment, no tot són flors i violes. Steam és més aviat l’exemple de “tirà il·luminat”, algú amb un poder absolut, però que, així i tot, té certa cura dels seus usuaris, i es considera que ofereix un bon servei. Que no troba la necessitat d’escanyar-los o “meridificar” sistemàticament la plataforma. Però també va ser pionera en la creació de mecanismes com les caixes botí i en la consolidació d’un mercat gris de béns digitals valorat en milers de milions de dòlars. Ja comença a caure alguna demanda per aquest fet. 

Un cop s’ha convertit en líder indiscutible, les antigues rebaixes estacionals han deixat de ser actes de comunitat, i els descomptes s’han estandarditzat. Si ofereixen reemborsament de les compres, és perquè els reguladors els han obligat. Però potser el cas més sagnant és que, tot i els seus guanys milionaris, usa voluntaris que treballen gratuïtament per traduir la seva plataforma a altres idiomes. (aquí està el grup pel català). Els iots amb 2 gimnasos i una sala de jocs amb 15PCs no es paguen sols. I, al igual que Apple, també es comença a veure involucrada en altres demandes pel seu cànon del 30% i les restriccions de preus mínims que imposa als creadors.

Però, al final, si un mira les discussions sobre aquest tema, la qüestió és l’esmentada. Ja seria hora que algú faci un intent real de competir. No és gens fàcil, l’actual versió d’Steam és el resultat de 22 anys d’evolució. Però, com a mínim, un esforç real.  Ara com ara, deu ser tan còmode poder anar a la teva sense preocupar-te, gràcies als teus suposats adversaris…