El govern espanyol ha aprovat el projecte de llei per regular l’ús de la intel·ligència artificial, una normativa que adapta a l’ordenament jurídic el Reglament Europeu d’IA i que introdueix noves obligacions per a empreses, plataformes i desenvolupadors tecnològics. Entre les mesures més destacades hi ha la prohibició dels deepfakes sexuals, l’obligació d’identificar els continguts creats amb IA i sancions que poden arribar als 35 milions d’euros o el 7% de la facturació global.

La llei, presentada pel ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, estableix un marc legal per limitar els usos més controvertits de la IA i reforçar la supervisió humana obligatòria dels sistemes automatitzats. El text inicia ara la seva tramitació parlamentària.

Etiquetar els continguts creats amb IA

Una de les grans novetats és que els continguts sintètics generats amb intel·ligència artificial hauran d’estar clarament identificats. Això afectarà imatges, vídeos i àudios creats o manipulats amb IA.

Segons el govern espanyol, els vídeos generats artificialment hauran de mostrar una marca visible durant tota la reproducció, mentre que les imatges incorporaran identificadors visuals i els àudios hauran d’incloure avisos específics dins les plataformes de distribució.

Les empreses que incompleixin la normativa podran rebre multes de fins a 35 milions d’euros o el 7% de la facturació global.

Aquesta obligació començarà a aplicar-se a partir del 2 d’agost, coincidint amb l’entrada en vigor parcial del reglament europeu.

Prohibició dels ‘deepfakes’ sexuals

La normativa també incorpora la prohibició explícita dels deepfakes de contingut sexual no consentit i de la generació de pornografia infantil mitjançant IA. Espanya ha estat un dels estats que més ha pressionat dins la Unió Europea perquè aquests usos quedessin vetats de manera específica.

Els anomenats deepfakes —vídeos, imatges o àudios hiperrealistes creats amb IA— s’han convertit en una de les grans preocupacions reguladores dels últims anys, especialment per l’impacte sobre la privacitat, la desinformació i la violència digital. Els deepfakes no sexuals continuaran sent legals, però hauran d’estar degudament etiquetats.

Sistemes prohibits i IA d’alt risc

La llei també prohibeix determinades aplicacions considerades incompatibles amb els drets fonamentals. Entre elles hi ha els sistemes que manipulin el comportament humà de manera subliminal, els que explotin vulnerabilitats de persones menors o amb discapacitat i algunes tecnologies de reconeixement biomètric.

A més, es defineix una categoria de “sistemes d’alt risc”, que inclou eines utilitzades en selecció de personal, educació, serveis públics, infraestructures crítiques o aplicació de la llei. En aquests casos, la supervisió humana serà obligatòria.

Els sistemes d’IA considerats “d’alt risc” —com els utilitzats en educació, recursos humans o serveis públics— hauran de tenir supervisió humana obligatòria.

L’Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial (AESIA), amb seu a A Coruña, serà l’organisme encarregat de controlar el compliment de bona part de la normativa.

Multes milionàries… però no per a l’administració

El règim sancionador contempla infraccions lleus, greus i molt greus. Les sancions van des dels 6.000 euros fins als 35 milions o un percentatge de la facturació mundial de l’empresa infractora.

Tanmateix, un dels punts més criticats és que les administracions públiques no rebran sancions econòmiques en cas d’incompliment. La llei només preveu advertiments o mesures disciplinàries internes per als organismes públics.

Aquest aspecte ha generat crítiques entre experts en drets digitals i entitats civils, que consideren que l’administració també hauria d’estar sotmesa al mateix nivell d’exigència que el sector privat.

Europa accelera la regulació global de la IA

Amb aquesta llei, l’Estat espanyol es converteix en un dels primers països europeus a començar la transposició pràctica del Reglament Europeu d’IA, considerat actualment el marc regulador més ambiciós del món en aquest àmbit.

La normativa arriba en un moment de forta expansió de la IA generativa i de creixent pressió internacional per establir límits sobre l’ús de tecnologies capaces de generar textos, imatges, vídeos o decisions automatitzades amb impacte social.