Vivim un present que avança a gran velocitat en transformacions tecnològiques, des del blockchain a l’intel·ligència artificial; des de vehicles elèctrics fins a viatges a Mart. Travessem un procés social i tecnològic on sembla que la por és l'emoció principal en l'avaluació dels esdeveniments del present i, principalment, dels escenaris futurs. Llunyanes queden les perspectives paradisíaques d'un futur amb automòbils voladors i robots fent les feines de casa, tal com s'especulava als 80 i 90.

Avui el futur ja no se’ns ven amb esperança, sinó com quelcom inesperat i ple de riscos existencials. La tecnologia sembla estar al capdavant d'aquesta narrativa i hem de preguntar-nos, quant hi ha de cert en tot això? Realment estem permetent a la innovació avançar en la seva progressió natural? O estem regulant preventivament per temor?

Si ens detenim a estudiar els últims anys, podrem veure una preocupant tendència: fortes regulacions que s'anticipen als avanços tecnològics, o directament els detenen en la seva fase experimental per por de potencials danys mai materialitzats. Els dos millors exemples els trobem respecte a les tecnologies associades al blockchain —i particularment aquelles associades a les criptomonedes— i a la intel·ligència artificial i l'actual proposta de regular el seu ús, quan encara està fent els seus primers passos.

"Avui, el futur ja no se'ns ven amb esperança, sinó com quelcom inesperat i ple de riscos existencials”

Més enllà de la gran quantitat d'estafes associades a les criptomonedes, governs a tot el món van decidir actuar ràpidament per a prevenir el desenvolupament d'una tecnologia que podria transformar el món financer i bancari per sempre. Ràpidament, es van dissenyar i aprovar lleis per a assegurar-se que l'statu quo del sector financer sigui sostingut. El risc de disrupció era massa gran. L'argument aquí no és purament en contra de la regulació, que en molts casos és necessària per a protegir els usuaris, sinó en contra de legislació que limita que floreixin noves tecnologies i tala el seu cicle de desenvolupament i maduració.

No hi ha dubtes que al començament de cada revolució tecnològica es produeix especulació, però el perill és acceptar com a correcte la implementació de lleis quan encara no s'ha produït cap incident significatiu. Es regula sobre l'especulació de l'impacte negatiu d'un invent en particular, en lloc d’intentar evitar que es repeteixi un dany en concret. Als últims vint anys, a més, hem observat una marcada inclinació per la regulació que afavoreix que les organitzacions mantinguin la seva posició, en lloc d'aquella que promou i facilita la competència perquè els usuaris disposin de múltiples alternatives.

Aquest fenomen s’assembla, en certa manera, a l’internet dels 90 i principis dels 2000. Podem recordar tota l'experimentació, tots els mals negocis, totes les males inversions, i potencialment totes les estafes que van sorgir, però, amb el temps, el mercat va aconseguir trobar el seu equilibri i avui, el lector, pot llegir aquestes línies gràcies a la possibilitat de continuar experimentant amb aquesta tecnologia fins a convertir-la una força positiva. Un munt d’empreses van poder sorgir a conseqüència de la minsa regulació que patia l’internet dels començaments, i moltes indústries van poder aprofitar l'oportunitat per a experimentar amb diversos models de negocis.

"Un munt d’empreses van poder sorgir gràcies a la minsa regulació que patia l’internet dels començaments. Quantes plataformes seria impossible que sorgissin avui amb les lleis actuals?”

Quantes plataformes seria impossible que sorgissin avui dia donada la gran regulació actual? A YouTube i altres plataformes de streaming se'ls permetia pujar contingut sense validar la seva propietat intel·lectual, Facebook i Google podien navegar i capturar informació de qualsevol lloc web per a usar en els seus propis portals, i fins i tot Amazon podia vendre amb impostos preferents per al comprador. Què seria avui d'internet si cap allà l'any 2000 haguéssim deixat que s’implantés una forta legislació, quan els reguladors (i la societat en general) amb prou feines havien vist o usat uns quants llocs web? Haurien sorgit Amazon, Google, Facebook o Netflix?

En diverses jurisdiccions, tant a la UE com en altres països, moltes de les noves tecnologies es veuen com a amenaces molt abans que puguin provar el seu valor o la seva utilitat social. Lògicament, hi ha un risc inherent a tota nova tecnologia i no hem de subestimar el potencial destructiu de la innovació; el problema és que aquesta actitud és una desviació de les tradicions històriques respecte a la implementació de regulacions, on generalment primer ocorre un incident greu, i això obliga els legisladors a actuar.

Actualment, sembla que estem actuant inversament, intentant prevenir possibles desastres abans que succeeixin, sense un ampli coneixement de les noves tecnologies i sense marge suficient per a desplegar les seves potencialitats. Quants parlamentaris tenen el temps o lnterès de desenvolupar forts coneixements en cadena de blocs, IA, biotecnologia, criptografia postquàntica, privacitat o big data? Seria lògic creure que aquesta és la tasca dels seus molts assessors, però novament (i havent conegut alguns d'aquests assessors), creuen que els experts més avançats en aquesta matèria estan treballant com a assistent d'un legislador?

“Quants parlamentaris tenen temps o interès de desenvolupar forts coneixements en ‘blockchain’, IA, biotecnologia, criptografia postquàntica, privacitat o ‘big data’?”

Segurament els millor preparats (aquells que tenen major probabilitat de comprendre les implicacions d'una nova tecnologia), estan treballant per a empreses com Google, Microsoft, Amazon o investigant en les millors universitats. Tractant-se d’un sector amb tanta demanda, és difícil concebre que els millors inverteixin els seus dies en reunions i comissions, en lloc d'estar a les empreses punteres treballant diàriament per empènyer els límits de la tecnologia.

Com a última reflexió, deixo anar una altra doble pregunta: Tant hem canviat com a societat per haver arribat al punt que les institucions mirin les tecnologies amb por abans que amb esperança transformadora? En quin moment vam començar a témer tant el canvi, que és una de les principals constants de l'univers? És hora de tornar a veure al futur amb optimisme.