La Generalitat de Catalunya invertirà 3 milions d’euros en tecnologia BIM per modernitzar la tramitació administrativa i reduir els terminis de concessió de llicències d’obres i ambientals. L’aposta combina models digitals tridimensionals, automatització de validacions i intel·ligència artificial amb l’objectiu de substituir progressivament processos basats en documentació dispersa i revisions manuals.

La iniciativa arriba en un moment marcat per la necessitat d’accelerar la construcció d’habitatge i simplificar alguns dels procediments que més càrrega administrativa generen per a empreses, professionals i ciutadania. Segons els resultats de les primeres experiències, l’aplicació d’aquest enfocament ha permès reduir entre un 30% i un 50% els temps de tramitació.

Un dels projectes més avançats és la prova pilot que desenvolupen conjuntament la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona per explorar l’automatització parcial de les llicències urbanístiques. La iniciativa forma part d’una estratègia més àmplia per digitalitzar els processos administratius i avançar cap a una gestió pública més interoperable, transparent i basada en dades.

Del plànol tradicional al model digital 3D

La tecnologia BIM —sigles de Building Information Modeling, o modelatge d’informació de la construcció— permet integrar en un únic entorn digital tant la geometria d’un edifici com les dades associades als seus elements constructius.

A diferència dels processos tradicionals, basats en memòries tècniques, plànols i múltiples arxius independents, el BIM concentra la informació del projecte en un model tridimensional estructurat i consultable.

La Generalitat invertirà 3 milions d’euros en tecnologia BIM per agilitzar la concessió de llicències d’obres i ambientals i modernitzar els processos administratius.

Aquest canvi permet que l’Administració no només visualitzi el projecte, sinó que també pugui analitzar automàticament determinats paràmetres normatius. Aspectes com les superfícies mínimes de les estances, les alçades, les condicions d’il·luminació o la ventilació poden convertir-se en regles digitals verificables directament sobre el model.

L’objectiu és reduir el pes de les comprovacions manuals en aquells requeriments que es poden objectivar i automatitzar, un dels processos més intensius en temps dins de la valoració tècnica d’un projecte.

Més de 500 requeriments normatius analitzats

La prova pilot impulsada amb l’Ajuntament de Barcelona ha analitzat més de 500 requeriments normatius per identificar quins poden transformar-se en regles automatitzades.

Entre juliol del 2025 i gener del 2026, els equips responsables van revisar més de 200 documents i van estudiar les normatives prioritàries per definir un primer conjunt de validacions digitals.

El resultat ha estat la construcció d’un pilot funcional sobre la plataforma de programari lliure BIMROCKET, que permet executar regles de validació directament sobre models tridimensionals.

Les primeres proves pilot apunten a reduccions d’entre el 30% i el 50% en els terminis de tramitació, gràcies als models digitals 3D i les validacions automatitzades.

En aquesta primera fase s’han implementat 21 requeriments, centrats en aspectes com la superfície útil total, les dimensions mínimes dels espais i les condicions d’il·luminació i ventilació.

La plataforma pot relacionar les dades contingudes en el model amb els criteris normatius, processar paràmetres geomètrics i tècnics i mostrar els resultats sobre la mateixa representació 3D. D’aquesta manera, els elements afectats es poden identificar visualment i comprovar de manera immediata si compleixen els requeriments establerts.

Un edifici real de Sant Andreu com a banc de proves

Per validar l’enfocament, el projecte ha utilitzat un cas real: la tramitació d’una llicència d’obres per a un edifici d’habitatges situat al carrer Gran de Sant Andreu de Barcelona, desenvolupat per Batlleiroig i Copcisa.

Un cop completada la tramitació administrativa ordinària, el model BIM de l’edifici es va incorporar al pilot per explorar l’aplicació de validacions automatitzades sobre requeriments normatius objectius.

El projecte amb Barcelona ha analitzat més de 500 requeriments normatius per convertir part de la regulació en regles verificables directament sobre models BIM.

La prova ha permès confirmar la viabilitat tècnica de l’enfocament, però també identificar alguns dels reptes que caldrà resoldre abans d’un desplegament a gran escala, com la qualitat i maduresa de les dades, la interoperabilitat entre sistemes o l’adaptació dels procediments normatius i organitzatius.

La IA entra en la tramitació urbanística

El projecte va més enllà de la digitalització dels plànols. El conveni de col·laboració signat el març del 2026 entre la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, i2CAT i el CTTI preveu explorar també l’ús de la intel·ligència artificial en la tramitació de les llicències urbanístiques.

La combinació de BIM i IA obre la porta a sistemes capaços d’ajudar a interpretar documentació, detectar inconsistències, automatitzar comprovacions i facilitar l’anàlisi de projectes complexos.

L’objectiu no és eliminar completament la supervisió tècnica, sinó automatitzar les validacions més repetitives i objectivables perquè els equips públics puguin concentrar-se en aquells aspectes que requereixen criteri professional i interpretació.

Una plataforma perquè els promotors comprovin els projectes abans

Una de les claus del nou model és que les validacions no s’apliquin únicament quan l’expedient ja ha entrat a l’Administració.

La plataforma permet que els promotors puguin revisar prèviament determinats requeriments abans de presentar formalment la sol·licitud de llicència. Això pot reduir errors, requeriments posteriors i intercanvis de documentació entre administració i sol·licitant.

L’enfocament es basa en tecnologia desenvolupada inicialment per l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, que ja ha treballat amb aquesta metodologia en processos vinculats a infraestructures i equipaments.

De Barcelona a vuit edificis d’habitatge públic

Després dels primers resultats, l’objectiu és ampliar l’abast de les proves. La següent fase preveu estendre el pilotatge a vuit edificis d’habitatge públic que la Generalitat construirà a Sant Adrià de Besòs, Lloret de Mar i la Seu d’Urgell.

La iniciativa s’emmarca en el desenvolupament de CoBIMCat, l’espai de col·laboració entre administracions públiques per promoure, estandarditzar i difondre la metodologia BIM en el sector de la construcció.

La combinació de BIM i intel·ligència artificial obre la porta a automatitzar comprovacions repetitives, reduir errors i avançar cap a una Administració més interoperable i basada en dades.

L’objectiu és avançar cap a una transformació digital compartida en àmbits com l’obra civil, l’habitatge i les infraestructures, evitant que cada administració desenvolupi sistemes incompatibles o processos digitals aïllats.

Reduir burocràcia amb dades i automatització

La inversió de 3 milions d’euros situa el BIM com una de les eines de la Generalitat per abordar un problema recurrent: la lentitud i complexitat de determinats procediments administratius.

Les primeres proves apunten a reduccions dels terminis d’entre el 30% i el 50%, tot i que el desplegament a gran escala dependrà de la capacitat d’estandarditzar dades, adaptar normatives i garantir la interoperabilitat entre administracions.

Si el model es consolida, Catalunya podria avançar cap a una nova generació de tramitació pública en què els models 3D, les dades estructurades i la IA assumeixin una part de les comprovacions més repetitives.

El repte ja no és només digitalitzar documents, sinó transformar la manera com l’Administració analitza, valida i gestiona els projectes. Una evolució que pot tenir un impacte directe en la construcció d’habitatge, les llicències ambientals i, en última instància, en la relació entre ciutadania, empreses i serveis públics.