Catalunya fa un nou pas en la seva estratègia per reduir dependències tecnològiques externes i reforçar el control sobre les dades públiques. El Govern ha posat en marxa la licitació d’un núvol públic sobirà, una infraestructura de computació i emmagatzematge ubicada al país i sotmesa al marc regulador europeu que aspira a convertir-se en una peça central dels serveis digitals de la Generalitat.

El projecte preveu una inversió estimada de 481 milions d’euros durant els primers vuit anys i hauria d’entrar en servei durant el segon semestre del 2027. La infraestructura allotjarà inicialment prop del 40% dels serveis i dades de l’Administració catalana, una proporció que podrà créixer progressivament en funció de les necessitats i dels nous projectes de transformació digital.

La iniciativa arriba en un context marcat per les tensions geopolítiques, la concentració del mercat del núvol en mans de grans proveïdors internacionals i el debat europeu sobre la necessitat de disposar de més capacitats tecnològiques pròpies. L’objectiu del Govern és reduir l’exposició a jurisdiccions i operadors externs, reforçar la continuïtat dels serveis públics i garantir un control més gran sobre la informació estratègica.

Una infraestructura digital estratègica ubicada a Catalunya

Malgrat el seu nom, el núvol no és una infraestructura abstracta. Es basa en centres de dades, servidors, xarxes de telecomunicacions i plataformes de programari capaces d’emmagatzemar informació i executar serveis digitals a gran escala.

La diferència del nou projecte és el nivell de control que s’exigirà sobre aquesta infraestructura. El núvol públic sobirà haurà d’estar ubicat a Catalunya, connectat directament a la xarxa pública de fibra òptica de la Generalitat i operat exclusivament dins del marc regulador europeu.

Aquesta arquitectura busca garantir que les dades es mantinguin en territori europeu, millorar la traçabilitat dels serveis i reduir la dependència de tercers davant possibles interrupcions externes, conflictes regulatoris o tensions geopolítiques.

La nova infraestructura allotjarà inicialment el 40% dels serveis de la Generalitat i entrarà en funcionament durant el segon semestre del 2027.

El Govern defensa que aquesta combinació permetrà mantenir la flexibilitat i l’escalabilitat pròpies del núvol públic, però amb més garanties en matèria de control, seguretat i autonomia tecnològica.

A més, no serà una infraestructura reservada exclusivament a l’Administració. Un cop operativa, l’empresa adjudicatària també podrà oferir-ne els serveis a entitats públiques i privades, amb l’objectiu d’ampliar les capacitats de computació disponibles al país i reforçar l’ecosistema tecnològic català.

Del 80% en núvol privat a un model híbrid

Actualment, prop del 80% dels serveis de la Generalitat es concentren en entorns de núvol privat, mentre que aproximadament un 20% es troben en núvol públic. La nova estratègia modificarà profundament aquest esquema.

L’objectiu és avançar durant els pròxims dos anys cap a un model híbrid dividit en tres grans entorns. Un 40% dels serveis es gestionaran des del nou núvol públic sobirà, un 30% es desplegaran en núvol públic convencional i el 30% restant es mantindran en núvol privat, especialment en aquells sistemes que requereixin necessitats específiques de seguretat o control operatiu.

La Generalitat defensa que aquesta diversificació permetrà evitar la dependència d’un únic entorn tecnològic i situar cada sistema allà on sigui més adequat segons la sensibilitat de les dades, la criticitat del servei i les necessitats de capacitat.

El núvol sobirà estarà ubicat a Catalunya i connectat directament a la xarxa pública de fibra òptica per reforçar la seguretat i la resiliència dels serveis públics.

La nova plataforma també haurà de facilitar l’acceleració de projectes digitals en sectors especialment sensibles, com la salut, la seguretat o altres serveis públics que gestionen informació crítica. La capacitat d’ampliar recursos de manera flexible permetrà, segons el Govern, respondre millor davant pics de demanda i desplegar nous serveis amb més rapidesa.

El nivell més alt de sobirania europea disponible

Un dels elements centrals de la licitació és l’exigència d’un nivell elevat de sobirania digital. El projecte incorporarà les directrius del marc europeu de sobirania del núvol i exigirà el nivell SEAL 3, el més alt que es pot acreditar actualment segons el plantejament presentat pel Govern.

Aquest nivell busca garantir que les dades es mantinguin sota control europeu i que el servei pugui continuar funcionant amb autonomia davant possibles dependències de tercers o interrupcions externes.

El prestador del servei haurà d’estar sotmès exclusivament a la legislació europea i complir no només la normativa vigent, sinó també les futures disposicions comunitàries que siguin aplicables durant la durada del contracte.

La Generalitat presenta el projecte com una infraestructura pionera, tant a Catalunya com al conjunt de l’estat espanyol, i com una de les primeres iniciatives europees que incorpora aquest nivell d’exigència en una infraestructura pública d’aquestes característiques.

481 milions d’euros en vuit anys

La licitació es desplegarà mitjançant un acord marc per prestar serveis de núvol públic sobirà a la Generalitat i al conjunt del seu sector públic. El contracte inclourà tant la infraestructura i els serveis de computació com el suport necessari per migrar, implantar i evolucionar les solucions digitals.

L’acord tindrà una durada inicial de vuit anys i un valor estimat de 481 milions d’euros, IVA inclòs. Segons el Govern, es tracta de la inversió més rellevant dels últims anys en infraestructures vinculades a la transformació digital.

La previsió és adjudicar el projecte durant el quart trimestre del 2026. Posteriorment, començarà el desplegament de la infraestructura, amb l’objectiu que el núvol sobirà entri en servei durant el segon semestre del 2027.

El projecte exigirà el nivell SEAL 3, el màxim grau de sobirania digital europea assolible actualment, per reduir dependències tecnològiques externes.

La nova infraestructura es desplegarà sobre la xarxa pública de fibra òptica i no implica necessàriament la construcció de nous centres de dades, ja que el futur adjudicatari podrà aprofitar infraestructures existents al territori sempre que compleixin els requisits establerts.

Una peça de l’estratègia catalana d’autonomia tecnològica

El projecte forma part d’una aposta més àmplia. El Govern també impulsa l’Estratègia d’Autonomia Tecnològica de la Generalitat de Catalunya (ESTRATEC), un nou full de ruta destinat a reforçar el control sobre els actius digitals públics i reduir dependències externes.

L’estratègia preveu una vintena d’actuacions en àmbits com la connectivitat, la computació, la ciberseguretat, la intel·ligència artificial, les tecnologies quàntiques, la contractació pública i la formació interna.

Entre les mesures previstes hi ha l’elaboració d’un mapa integral de proveïdors tecnològics, la identificació de dependències estratègiques, l’inventari d’infraestructures digitals pròpies, el desenvolupament de protocols de continuïtat per als serveis crítics i la incorporació de criteris de risc geopolític en la contractació tecnològica.

Aquest full de ruta també integra iniciatives ja en marxa com la xarxa pública de fibra òptica, l’estratègia de centres de dades, la candidatura catalana a una gigafactoria europea d’intel·ligència artificial i el desplegament de noves infraestructures quàntiques.

Del núvol sobirà a la gigafactoria d’IA

La Generalitat planteja el núvol públic sobirà i la futura gigafactoria europea d’intel·ligència artificial com dues infraestructures complementàries.

El primer estarà orientat principalment a garantir l’emmagatzematge i la computació dels serveis digitals convencionals sota jurisdicció europea. La gigafactoria, en canvi, hauria d’aportar la capacitat de computació especialitzada necessària per entrenar i executar sistemes avançats d’intel·ligència artificial.

El núvol sobirà, la gigafactoria d’IA i l’Anell Quàntic formen part d’una estratègia per reforçar les infraestructures digitals pròpies de Catalunya.

La combinació de totes dues infraestructures forma part de l’objectiu de reforçar les capacitats pròpies de computació, reduir dependències externes i consolidar Catalunya com un dels pols d’infraestructures digitals avançades del sud d’Europa.

L’Anell Quàntic de Barcelona, una altra peça del full de ruta

L’estratègia també incorpora el desplegament de l’Anell Quàntic de Barcelona, una xarxa de nova generació basada en tecnologies de distribució quàntica de claus, conegudes com a QKD.

Aquesta tecnologia permet reforçar la protecció de les comunicacions i detectar intents d’intercepció, una capacitat especialment rellevant davant l’avenç futur dels ordinadors quàntics, que podrien comprometre alguns dels sistemes criptogràfics utilitzats actualment.

El projecte preveu inicialment una xarxa de 14 nodes que connectarà seus i departaments de la Generalitat responsables de dades de salut, emergències i altres serveis crítics. El desplegament ha estat proposat per a adjudicació per un import de 4,1 milions d’euros i els primers quatre nodes haurien d’entrar en funcionament el 2027.

Amb el núvol públic sobirà, la xarxa pública de fibra òptica, l’Anell Quàntic i la candidatura a la gigafactoria europea d’IA, Catalunya articula una estratègia que situa les infraestructures digitals al centre de la seva política tecnològica. El repte serà transformar aquesta inversió en més resiliència, capacitat d’innovació i control efectiu sobre les dades i els sistemes que sostenen uns serveis públics cada vegada més dependents de la tecnologia.