Per aconseguir una sola tona de liti es poden necessitar fins a 2 milions de litres d'aigua, gairebé sempre en zones que ja tenen problemes greus de sequera. Aquesta dada xoca amb la idea que tenim d'una transició energètica totalment neta. Com ja s'ha comentat en aquest espai, les bateries d’ió-liti han estat la clau per arrencar la mobilitat elèctrica. Però si mirem tot el procés complet, el model actual té límits físics i ambientals evidents. Si volem una descarbonització real, l'enginyeria ha de canviar de rumb: no podem dependre només d'un mineral escàs, sinó que hem de buscar alternatives des del principi.

La solució està en la taula periòdica. Hem de buscar elements que siguin abundants, fàcils de reciclar i que no destrossin l'entorn. Ara mateix, hi ha dues línies que estan liderant aquest canvi.

“Si volem una descarbonització real, no podem dependre només d’un mineral escàs com el liti: hem de buscar alternatives des del principi.”

La primera és la tecnologia d’ió-sodi (Na-ion). Químicament, el sodi funciona de manera molt semblant al liti, però té un avantatge enorme: és el sisè element més abundant del planeta perquè es troba a la sal comuna. Això elimina la dependència de mines altament contaminants i els conflictes geopolítics associats.

És veritat que l’ió-sodi emmagatzema menys energia per quilo que el liti, però com que és molt estable, és una opció ideal per acumular i emmagatzemar l'energia de plantes solars i eòliques.

“L’èxit de la nostra generació no es mesurarà per quants cotxes elèctrics posem al carrer, sinó per si som capaços de crear tecnologies pensades per ser reciclades.”

La segona gran solució és tancar el cercle de les que ja fem servir a través del reciclatge. Fins fa poc, reciclar una bateria era car i no valia la pena. Ara, gràcies a tècniques com la hidrometal·lúrgia, ja es pot recuperar més del 95% dels metalls crítics de les bateries que han arribat al final de la seva vida útil.

L'èxit de la nostra generació no es mesurarà per quants cotxes elèctrics posem al carrer, sinó per si som capaços de fer que les tecnologies neixin ja pensades per a ser reciclades. Estem preparats per exigir una ciència que sigui neta des de l'origen, o ens conformarem amb un futur verd que només ho és de façana.