El català amplia la seva presència en el món dels videojocs amb un nou catàleg digital que reuneix 39 projectes experimentals de prelocalització i adaptació tècnica. La iniciativa, impulsada per la informàtica, docent i investigadora independent Júlia Rosell Saldaña, inclou videojocs de gèneres i èpoques molt diverses que originalment no disposen necessàriament de suport oficial per a la llengua.

El recompte arriba a 40 videojocs si es consideren per separat Warcraft I i Warcraft II Remastered. A més, el projecte incorpora contribucions a iniciatives obertes, motors de videojocs i altres eines digitals.

Entre els títols adaptats hi ha ‘Firewatch’, ‘Dark Souls II’, ‘Dark Souls III’, ‘Doom’, ‘Code Vein’, ‘Hellpoint’, ‘Stygian’, ‘Lands of Lore’, ‘Stellaris’, ‘Warcraft I & II Remastered’, ‘Age of Empires’, ‘FTL’ i ‘Banished’, entre altres. El conjunt abraça des de l’aventura narrativa i el rol fins a l’estratègia, la ciència-ficció, el terror, els soulslike o els videojocs de trets en primera persona.

Els projectes es distribueixen principalment a través de plataformes especialitzades com itch.io i Nexus Mods, a més del web propi de l’autora.

Un catàleg per ampliar l’espai digital del català

La iniciativa neix amb l’objectiu d’explorar vies alternatives per incorporar el català en videojocs que no ofereixen la llengua de manera oficial o que presenten barreres tècniques per afegir nous idiomes.

El catàleg no es limita a reunir traduccions convencionals. En molts casos, adaptar un videojoc exigeix intervenir sobre la seva estructura interna i entendre com emmagatzema, carrega i mostra els continguts lingüístics.

El catàleg reuneix 39 projectes experimentals d’adaptació al català, una xifra que arriba a 40 si es compten per separat Warcraft I i Warcraft II Remastered.

Això pot implicar extreure fitxers, analitzar formats, crear scripts, convertir dades, reconstruir arxius i preparar instal·ladors o pegats perquè el videojoc pugui executar els textos modificats.

La proposta se situa així en un terreny híbrid entre llengua, informàtica aplicada i preservació digital, amb l’objectiu de demostrar que la incorporació del català pot ser viable fins i tot quan el joc no ho preveu d’origen.

Molt més que traduir textos

Adaptar un videojoc a una nova llengua forma part d’un sistema interactiu i està condicionat per la interfície, el motor del joc i l’arquitectura dels fitxers.

Una frase correctament traduïda pot no cabre dins d’un botó, un caràcter pot no ser compatible amb la tipografia original o una modificació pot impedir que el joc reconegui determinats arxius.

Per això, el procés combina pretraducció, revisió humana, preparació tècnica i verificació dins del mateix videojoc. L’objectiu és comprovar no només la qualitat lingüística dels textos, sinó també que la versió adaptada sigui funcional.

Rosell defineix el projecte com una iniciativa de prelocalització experimental i remarca que no pretén substituir la feina dels traductors i localitzadors professionals. La voluntat és explorar processos, eines i solucions tècniques, especialment en títols on no existeix suport oficial per al català.

Quan el joc no permet afegir una nova llengua

Un dels principals obstacles és que molts videojocs no estan preparats per incorporar idiomes addicionals després del llançament.

Davant d’aquesta limitació, alguns projectes del catàleg substitueixen una llengua existent perquè el sistema carregui els textos en català. En altres casos, és possible afegir la llengua com una opció independent.

El projecte combina programació, pretraducció i revisió humana per incorporar el català en videojocs que no sempre ofereixen suport oficial per a la llengua.

També hi ha adaptacions que reconstrueixen determinats arxius a partir de la còpia original instal·lada per cada usuari. Aquest mecanisme permet generar els recursos necessaris sense distribuir directament fitxers originals protegits.

Els projectes s’ofereixen amb avisos de compatibilitat i amb la indicació que cal disposar d’una còpia legítima del videojoc. Les adaptacions són experimentals o no oficials, sense ànim de lucre i no estan afiliades als titulars dels jocs.

Del ‘Doom’ al ‘Dark Souls’

La diversitat del catàleg és un dels elements que evidencia la complexitat tècnica del projecte. Treballar amb videojocs publicats en èpoques diferents obliga a adaptar els processos a motors, estructures de dades i sistemes de fitxers molt diversos.

El projecte inclou títols com ‘Dark Souls II’ i ‘Dark Souls III’, dos referents del gènere soulslike; ‘Doom’, una de les sagues més influents de la història dels videojocs de trets; o ‘Firewatch’, una aventura amb un fort component narratiu.

També hi ha videojocs d’estratègia i gestió com ‘Stellaris’, ‘Age of Empires’, ‘Warcraft I & II Remastered’ o ‘Banished’, així com propostes de ciència-ficció com ‘FTL’.

Aquesta varietat converteix el catàleg en un espai d’experimentació sobre com incorporar i preservar el català en entorns digitals construïts amb tecnologies molt diferents.

Els videojocs també són patrimoni cultural

Més enllà del component tècnic, la iniciativa parteix d’una reflexió sobre el paper dels videojocs dins de la cultura contemporània.

“Els videojocs també formen part de la memòria cultural. Si una llengua no hi és present, queda fora d’una part importantíssima de l’experiència digital de diverses generacions”, defensa Rosell.

La iniciativa reivindica els videojocs com a part del patrimoni digital contemporani i busca ampliar la presència del català en l’experiència cultural de noves generacions.

La qüestió és especialment rellevant per al català, que ha anat guanyant presència en aplicacions, plataformes i serveis digitals, però que continua tenint una implantació desigual dins d’una indústria global com la del videojoc.

En aquest escenari, les comunitats de modificacions, els projectes independents i les iniciatives de localització no oficial han assumit sovint un paper actiu per portar la llengua a títols que no l’incorporen d’origen.

Tecnologia i llengua per preservar la memòria digital

El projecte de Rosell posa el focus en una idea que va més enllà del nombre de videojocs adaptats: la presència d’una llengua en l’entorn digital també depèn de la capacitat tècnica per incorporar-la a sistemes que no han estat dissenyats per admetre-la.

L’extracció i reconstrucció de fitxers, la creació de scripts, l’anàlisi de formats, la pretraducció, la revisió humana i el desenvolupament d’instal·ladors formen part d’un mateix procés per ampliar els espais d’ús del català.

Amb prop de quaranta adaptacions, el catàleg evidencia que la preservació lingüística també es juga en mons virtuals, interfícies, motors de videojocs i arxius digitals. Un patrimoni contemporani on el català busca guanyar espai partida a partida.