Crear una empresa tecnològica ha implicat tradicionalment reunir talent, capital i temps per desenvolupar un producte, construir-ne la infraestructura i aconseguir els primers clients. Venture City vol reduir radicalment aquesta barrera amb intel·ligència artificial. La start-up barcelonina ha desenvolupat una plataforma que utilitza un equip d’agents d’IA capaços d’assumir bona part del procés de creació i posada en marxa d’un negoci.

Al centre del sistema hi ha James, un CEO basat en intel·ligència artificial, amb qui l’usuari explica una idea o un problema que vol resoldre. A partir d’aquí, el sistema pot investigar el mercat, definir el producte, desenvolupar el programari, desplegar la infraestructura, configurar els sistemes de pagament i preparar les primeres accions comercials.

La companyia, fundada a Barcelona per Matias Szarfer i Sergi Fayos, assegura que aquest procés pot completar-se en qüestió d’hores. El projecte ja ha generat més de 100 empreses, segons les dades facilitades per Venture City, i busca convertir la IA en una mena d’equip virtual per a persones que volen emprendre però no disposen dels recursos o del temps necessaris per construir una empresa des de zero. “No entreguem un prototip, entreguem un negoci en marxa perquè el fundador el pugui liderar”, explica Sergi Fayos.

De generar codi a construir negocis

La proposta de Venture City va més enllà de les eines d’IA que generen codi o ajuden a desenvolupar aplicacions. Aquestes plataformes permeten accelerar la construcció d’un producte, però encara necessiten que una persona dirigeixi constantment el procés.

La start-up barcelonina planteja un model diferent: l’usuari proporciona la idea i el coneixement sobre el problema que vol resoldre, mentre que els agents d’IA assumeixen una part important de l’execució.

James és un CEO basat en IA que pot convertir una idea de negoci en una empresa operativa en poques hores.

Els mateixos fundadors resumeixen la diferència a partir del comentari d’un usuari: “Lovable et dona un producte; Venture City et dona una empresa amb un equip d’empleats”. La distinció, expliquen, és que un negoci no és només una aplicació que funciona. També necessita infraestructura, marca, sistemes de pagament, analítica, captació de clients i processos comercials.

James coordina aquestes tasques i pot generar campanyes publicitàries, preparar accions de màrqueting per correu electrònic o identificar comunitats on es troben els potencials clients.

“Aquest és precisament el que fa viable el model per al nostre usuari real, que és una persona amb una feina exigent i sovint amb poc temps”, assenyalen els fundadors. “No necessita una altra eina que li demani hores que no té; necessita que la feina estigui feta.”

La idea continua sent humana

Malgrat el grau d’automatització, Venture City no planteja que la intel·ligència artificial pugui substituir completament l’emprenedor. De fet, els fundadors consideren que la part més important continua depenent del coneixement humà.

El punt de partida és especialment rellevant. Una IA pot buscar problemes que les persones han explicat en fòrums, xarxes socials o altres espais digitals, però difícilment pot detectar aquells coneixements que només té algú que porta anys treballant en un sector.

Venture City ja ha creat més de 100 empreses amb una plataforma que automatitza bona part del desenvolupament, el llançament i la captació de clients.

“Els problemes que realment val la pena resoldre no estan publicats enlloc. Són al cap d’algú que fa quinze anys que treballa en un sector i sap exactament què està trencat, per què ningú ho ha solucionat i a qui afecta“, expliquen Szarfer i Fayos.

Aquest coneixement és, precisament, el que necessita James com a punt de partida. A partir d’aquí, l’agent pot assumir bona part del recorregut fins al producte final.

Però hi ha elements que encara depenen especialment de la persona: el criteri, el gust, la qualitat del producte i la relació amb els primers clients. “Un model pot generar deu versions d’una cosa, però decidir quina és la bona continua sent una tasca humana”, remarquen.

També hi ha un altre element que consideren difícil d’automatitzar: la confiança. “En un món en què cada vegada més coses estan fetes per IA, posar-hi una cara i que se sàpiga qui hi ha al darrere té més valor que mai“, assenyalen. “La confiança continua sent entre persones.”

Del coneixement de nínxol al negoci

L’experiència acumulada per Venture City amb els primers projectes creats també apunta cap a un patró: les idees més interessants acostumen a sorgir de persones amb un coneixement molt específic d’un sector.

Els fundadors posen com a exemple una usuària del Regne Unit que gestiona un gimnàs de Muay Thai i que va crear una plataforma perquè altres gimnasos puguin administrar alumnes, pagaments i classes.

La start-up barcelonina defensa que el coneixement sectorial, el criteri i la confiança continuaran sent factors diferencials en l’emprenedoria amb IA.

És un tipus de producte que, segons expliquen, probablement no hauria sorgit de l’equip de Venture City perquè no coneix prou bé aquest sector. La usuària, en canvi, coneix el problema de primera mà.

“D’aquí en surten dos patrons molt clars”, expliquen. “Funciona millor quan el fundador ja té contactes dins d’aquell nínxol, perquè els primers usuaris sempre són més fàcils d’aconseguir amb un missatge directe que amb un anunci. I també quan el públic és molt concret i està reunit en algun lloc.”

Això fa que el coneixement especialitzat i l’accés als primers clients puguin convertir-se en un avantatge competitiu encara més important en un escenari en què construir tecnologia sigui cada vegada més fàcil. “Si tothom pot construir, l’avantatge ja no és construir, sinó saber què val la pena construir i per a qui“, assenyalen.

Validar abans de créixer

L’experimentació amb més d’un centenar de projectes també ha obligat Venture City a modificar la seva pròpia metodologia. Inicialment, James avançava ràpidament cap a la captació de clients. Però l’empresa ha detectat que una de les principals causes de fracàs és intentar vendre abans d’haver validat prou bé el problema.

Ara el sistema comença més enrere: identifica possibles usuaris beta i busca persones disposades a provar el producte i donar-ne feedback abans d’accelerar-ne el desenvolupament.

“Tota empresa nova és una hipòtesi i no saps si funciona fins que algú t’ho confirma”, expliquen. Per això, afegeixen, la validació de la necessitat ha passat a ser una fase prèvia a l’escalabilitat.

Una empresa de dos humans i cinc agents d’IA

El mateix model ja s’aplica internament a Venture City. Segons els seus fundadors, actualment la companyia funciona amb dues persones i cinc agents d’intel·ligència artificial, encarregats de tasques com les xarxes socials, la publicitat, el correu electrònic, el seguiment d’objectius i la programació. “El que hem avançat en poques setmanes sent només dues persones hauria estat impensable fa deu anys”, expliquen.

La seva aposta apunta a una transformació del paper dels equips petits. La IA no necessàriament elimina la necessitat de treballadors, però permet que grups molt reduïts assumeixin una capacitat d’execució que abans exigia equips més grans.

Venture City funciona actualment amb dos fundadors i cinc agents d’IA que assumeixen tasques de programació, màrqueting, publicitat i gestió.

Per a Szarfer i Fayos, això també pot obrir una nova via per a professionals que disposen de coneixement sectorial però no tenen experiència tècnica o capital per crear una startup.

“Si la feina es transformarà, volem que la gent tingui l’opció de construir alguna cosa pròpia a partir del que ja sap, sense necessitar un equip tècnic ni una gran inversió“, detallen. No ho plantegen, però, com una fórmula per guanyar diners sense esforç, sinó com una manera de reduir molt el cost d’intentar-ho.

El nou valor serà el criteri i la confiança

La democratització de la capacitat de construir productes pot tenir una conseqüència directa: si qualsevol persona pot crear una empresa amb molta més facilitat, augmentarà també el nombre de productes que competeixen per la mateixa atenció.

En aquest escenari, Venture City identifica tres actius que poden guanyar pes: escollir bé el problema, generar confiança i tenir criteri. La primera qüestió està relacionada amb el coneixement del mercat. La segona, amb la reputació i la capacitat d’arribar als primers clients. I la tercera, amb saber diferenciar entre les múltiples opcions que una IA pot generar. “Quan pots generar cent versions d’una cosa, el valor és saber quina és la bona“, resumeixen.

La distribució també es pot automatitzar parcialment: James pot preparar anuncis, identificar comunitats o enviar correus. Però això no substitueix la credibilitat acumulada per una persona dins d’un sector. “La mecànica de la distribució sí que es pot automatitzar. El que no s’automatitza és la teva credibilitat“, remarquen.

Cap a empreses operades en gran part per IA

La visió de Venture City va més enllà de les microempreses actuals. Els fundadors consideren que, si la capacitat dels models continua avançant, els sistemes d’IA podrien arribar a gestionar una part important de l’operativa d’empreses de dimensions molt més grans.

En aquest escenari, el paper dels humans canviaria progressivament: passarien de fer tasques d’execució a orquestrar, supervisar i decidir què cal construir.

Els fundadors consideren que la IA no eliminarà necessàriament la feina, sinó que desplaçarà el valor humà cap al criteri, la supervisió i la presa de decisions.

“És un canvi semblant al que ja han viscut altres oficis amb cada avenç tecnològic: la feina no desapareix, sinó que es desplaça cap al criteri i la decisió“, expliquen.

Això també planteja una qüestió sobre els límits de la delegació. Els fundadors consideren que els agents podran assumir cada vegada més decisions a mesura que els models millorin, però identifiquen tres àmbits on el control humà hauria de mantenir-se: les decisions ètiques, la responsabilitat legal i les decisions amb conseqüències greus o irreversibles per a altres persones.

Barcelona com a base i San Francisco com a laboratori

Venture City ha reforçat aquesta aposta després del seu pas per Artifact, la incubadora de Founders Inc. a San Francisco, on va poder contrastar el projecte amb un dels ecosistemes més actius en intel·ligència artificial.

Szarfer i Fayos destaquen especialment les diferències culturals que han trobat entre Silicon Valley i Europa. Segons expliquen, a San Francisco hi ha una major predisposició a prendre's seriosament els projectes ambiciosos i a ajudar els emprenedors a través de contactes, coneixement o presentacions.

“Aquí, dir que vols construir alguna cosa enorme sovint es rep amb certa sospita. A San Francisco, aquesta penalització social no existeix“, expliquen.

També destaquen la concentració de talent especialitzat en IA que hi ha a la regió i la possibilitat de relacionar-se directament amb persones que treballen en el desenvolupament dels grans models.

Per això, la start-up preveu passar més temps als Estats Units, però sense desvincular-se de Barcelona. “Barcelona és casa nostra i és on volem tornar”, remarquen.

La seva intenció és, de fet, importar part d’aquesta cultura emprenedora: prendre seriosament els projectes ambiciosos i generar més xarxes de col·laboració.

Una nova generació de microempreses

La proposta de Venture City apunta cap a un canvi que encara es troba en una fase inicial. Si crear una empresa deixa de requerir grans equips tècnics, temps de desenvolupament i una inversió inicial elevada, el nombre de negocis que es poden provar podria multiplicar-se.

Però això no significa que emprendre es converteixi en un procés automàtic. Al contrari: quan la tecnologia redueix el cost d’executar una idea, guanyen valor la capacitat de detectar problemes reals, el coneixement del mercat, la confiança dels clients i el criteri per prendre decisions.

La start-up preveu que els agents d’IA passin de crear microempreses a gestionar bona part de l’operativa de companyies més grans.

Venture City vol situar-se precisament en aquest punt de la transformació: no com una eina per programar més ràpid, sinó com una infraestructura d’IA capaç de convertir el coneixement d’una persona en una empresa operativa.

El repte dels pròxims anys serà comprovar fins on pot arribar aquest model. Avui James crea microempreses amb equips d’agents d’IA. Si els models continuen avançant, el següent pas podria ser veure empreses senceres on les persones defineixin la direcció i els agents executin bona part del negoci. I en aquest escenari, la pregunta ja no serà només qui sap programar, sinó qui sap quin problema val la pena resoldre.