Un bon mecànic no sempre compraria el cotxe més nou del concessionari. A vegades preferiria un vehicle clàssic amb bon motor, una estructura fiable i molts anys de vida al davant, encara que tingui peces desgastades, sistemes antiquats o una posada a punt pendent. Allà on alguns hi veuen avaries, ell hi veu recorregut. Allà on altres calculen cost, ell calcula potencial. Sap que el valor no és només en com funciona avui, sinó en el que pot arribar a rendir si es revisa bé, si se substitueixen les peces adequades i si s’ajusta allò que feia massa temps que funcionava per inèrcia.

Una cosa similar comença a passar en el mercat de fusions i adquisicions (M&A) de pimes. Durant molt de temps, l’atractiu semblava concentrar-se en la compra de companyies tecnològiques. Empreses amb programari propi, dades ordenades, plataformes escalables o models digitals des del seu origen. Era lògic: la tecnologia prometia creixement i una certa idea de futur. Tanmateix, el focus del mercat està evolucionant. L’oportunitat ja no consisteix només a adquirir empreses tecnològiques, sinó a identificar companyies tradicionals amb bons fonaments, integrar-les bé i accelerar-ne el creixement mitjançant la digitalització i l’ús estratègic de la intel·ligència artificial.

Aquesta diferència és important perquè canvia la manera de mirar una operació. Ja no es tracta únicament de buscar empreses que hagin fet tot el camí digital, sinó de trobar aquelles que encara tenen camí per recórrer. Pimes rendibles, amb una posició raonable dins del seu mercat, però amb processos millorables. Companyies en què la informació continua massa dispersa, determinades tasques depenen de persones molt concretes, els departaments no sempre treballen connectats i les decisions es prenen més per inèrcia o intuïció que amb dades.

"L'oportunitat ja no consisteix només a adquirir empreses tecnològiques, sinó a identificar companyies tradicionals amb potencial i accelerar-ne el creixement mitjançant la digitalització."

A primer cop d’ull, tot això pot semblar una feblesa. Però, per a un comprador amb criteri operatiu, pot ser precisament l’oportunitat. Perquè una empresa que funciona raonablement bé malgrat tenir processos poc digitalitzats pot funcionar molt millor si s’ordena, s’integra i se la dota de les eines adequades. En moltes pimes no falta negoci. El que falta és arquitectura operativa. Falta estructura perquè el creixement no depengui només de l’esforç diari, sinó d’una manera de treballar més eficient, més mesurable i més escalable.

El context ajuda a entendre aquest canvi. El mercat espanyol de M&A viu una etapa marcada per la consolidació empresarial, amb compradors, fons i grups industrials impulsant estratègies de build-up o buy and build. És a dir, adquirir diverses companyies de menor dimensió per integrar-les sota una mateixa plataforma o dins d’un mateix grup. Sobre el paper, la lògica sembla senzilla: sumar empreses, guanyar dimensió i millorar la posició competitiva. A la pràctica, però, comprar diverses companyies no garanteix haver construït una plataforma. De vegades només significa haver acumulat peces que continuen funcionant com illes.

"En moltes pimes no falta negoci. El que falta és arquitectura operativa."

Ara bé, no sempre es tracta d’absorbir-ho tot sota una estructura única. Hi ha models d’integració més subtils, gairebé en forma de constel·lació, en què cada empresa manté la seva identitat i una part important de la seva independència, però comparteix serveis, criteris i capacitats comunes. Aquest tipus d’esquema pot funcionar molt bé quan permet activar sinergies sense esborrar allò que fa valuosa cada companyia. La clau no és uniformitzar per uniformitzar, sinó afinar processos, centralitzar serveis quan té sentit i construir una manera més coordinada d’operar.

Aquí és on apareix la frontera entre comprar i transformar. Si cada companyia manté els seus processos, els seus sistemes, els seus criteris de gestió i la seva manera de reportar, el potencial de l’operació queda limitat. La digitalització, en aquest sentit, no és un adorn. Tampoc hauria de ser una paraula de presentació corporativa. Digitalitzar una pime no consisteix a omplir-la d’eines, sinó a resoldre friccions concretes. Que l’àrea comercial i la financera comparteixin informació fiable. Que la direcció pugui prendre decisions amb dades i no només amb percepcions. Que les tasques repetitives deixin de consumir hores valuoses. Que el coneixement es pugui ordenar, compartir i transmetre a l’organització. Que una companyia pugui créixer sense multiplicar el desordre.

"La digitalització d'una pime no consisteix a omplir-la d'eines, sinó a resoldre friccions que limiten el seu creixement."

La intel·ligència artificial afegeix una capa nova a aquesta oportunitat. No substitueix la tesi industrial ni converteix una mala adquisició en una bona. Però sí que pot accelerar la captura de sinergies quan l’estratègia està ben plantejada. Pot ajudar a analitzar millor, integrar millor, automatitzar millor i decidir amb més informació. L’impacte no està en utilitzar IA perquè toca parlar d’IA, sinó a aplicar-la allà on realment canvia marges, velocitat, control o capacitat de gestió.

La paradoxa és que la baixa adopció d’aquestes tecnologies en moltes pimes reforça l’atractiu d’aquest tipus d’operacions. Allà on encara no s’ha fet el salt digital pot existir un marge de millora significatiu. Una empresa ja optimitzada pot ser més còmoda de gestionar, però potser ofereix menys recorregut. En canvi, una companyia tradicional amb producte, clients i processos millorables pot convertir-se en una plataforma molt més potent si es transforma amb mètode.

"Al futur del M&A de pimes, l'adquisició serà només l'inici; el valor es crearà en la capacitat de transformar i integrar."

L’anàlisi d’una pime en una operació de compravenda haurà d’incorporar cada vegada més una pregunta diferent: quant valor ocult hi ha en els seus processos. Quant pot millorar si s’integra bé, si ordena les seves dades, si automatitza tasques, si professionalitza la gestió i si aplica tecnologia allà on abans hi havia inèrcia. Però aquesta mirada no hauria de ser només tècnica. En moltes operacions, especialment quan hi ha empresaris o famílies al darrere, cal també parar, escoltar i entendre què necessita realment aquella companyia en aquell moment.

Al futur del M&A de pimes, l’adquisició serà només l’inici. La feina de veritat començarà l’endemà, quan calgui integrar equips, respectar allò que feia valuosa cada companyia i, alhora, construir una manera més eficient d’operar. Els processos podran ser més automàtics, més ordenats i més intel·ligents, però l’acompanyament continuarà exigint criteri, proximitat i una mirada humana.