El projecte Thalassa digitalitza en 3D una vintena de vaixells enfonsats al litoral català

La iniciativa combina immersions, càmeres d’acció i fotogrametria per documentar el patrimoni subaquàtic i seguir-ne l’estat de conservació

Categories:

Redacció

El projecte Thalassa digitalitza en 3D una vintena de vaixells enfonsats al litoral català
El projecte Thalassa digitalitza en 3D una vintena de vaixells enfonsats al litoral català

Una càmera d’acció, desenes d’imatges sota l’aigua i moltes hores de processament digital. Amb aquesta combinació, el projecte Thalassa està construint un inventari en tres dimensions dels vaixells enfonsats a la costa catalana. En poc més d’un any, el grup de submarinistes ja n’ha digitalitzat una vintena. Aquestes restes d’embarcacions, conegudes com a derelictes, es concentren principalment al litoral tarragoní, però també en diversos punts de la Costa Brava.

La iniciativa utilitza fotogrametria, una tècnica que permet reconstruir digitalment objectes i espais a partir d’un gran nombre de fotografies preses des de diferents angles. En aquest cas, les imatges es capturen durant les immersions i, un cop a terra, es processen per generar models 3D que permeten observar les embarcacions sense haver de baixar fins al fons marí.

Una de les últimes incorporacions és el Pepito La Lula, un pesquer de 26 metres d’eslora enfonsat fa 25 anys davant de l’Ametlla de Mar, a uns 30 metres de profunditat.

Fotogrametria amb equip convencional

Thalassa treballa amb material audiovisual convencional i ha adaptat protocols utilitzats en altres projectes internacionals a les condicions del Mediterrani. L’objectiu és obtenir prou imatges útils perquè el programari pugui reconstruir després cada embarcació amb precisió.

“L'hem perfeccionat amb el tipus de derelicte que ens hem trobat a la costa mediterrània, de manera que ara estem amb una taxa d'èxit d'entre un 80 i un 90% de totes les imatges que capturem per ser renderitzades”, ha explicat a l’ACN Albert Vim, director del projecte.
 

Els models 3D permeten documentar els vaixells enfonsats i comparar-ne l’estat al llarg del temps sense dependre únicament de noves immersions.

La tecnologia també obliga a planificar molt bé cada sortida. Abans d’entrar a l’aigua, l’equip estudia el derelicte, prepara el recorregut i calcula les condicions necessàries per obtenir una cobertura fotogràfica completa. El temps disponible sota l’aigua és limitat i factors com la profunditat, la visibilitat o l’estat de la mar poden condicionar el resultat. En el cas del Pepito La Lula, sis submarinistes van completar la captura de les imatges en poc més d’una hora amb el suport logístic del Dive Center La Frau.

Models oberts per conservar el patrimoni

La feina continua després de la immersió. Les fotografies s’han de ordenar i processar per construir els models tridimensionals, que Thalassa posa després a disposició de la comunitat de manera lliure i gratuïta. Aquesta digitalització té diversos usos. Els clubs de submarinisme poden consultar els models abans de preparar una immersió, però el projecte també vol facilitar el seguiment de l’estat de conservació dels derelictes i preservar-ne una còpia digital davant del deteriorament que pateixen amb el pas del temps.

Thalassa ja ha creat models tridimensionals d’una vintena d’elements submergits repartits entre la costa tarragonina, la gironina i el pantà de Canyelles.

El Cavour, el gran repte

L’equip ja té el següent objectiu sobre la taula: el Cavour, un dels derelictes més coneguts de l’Ametlla de Mar. El vaixell, de 120 metres d’eslora, es troba a uns 52 metres de profunditat i es va enfonsar el 1917 després d’un xoc amb una embarcació auxiliar.

La profunditat i les dimensions del Cavour converteixen l’operació en un repte molt més exigent que els treballs fets fins ara. “Seria la cirereta de tota la nostra feina, es podria dir que seria el final de la primera etapa d'aquest projecte, treure el model del Cavour”, afirma Vim a l’ACN.

Per afrontar projectes d’aquesta escala, Thalassa busca finançament i nous socis. Entre les despeses més elevades hi ha els gasos utilitzats en les immersions, i l’equip també voldria incorporar sistemes de propulsió submarina que permetessin cobrir més superfície en menys temps i amb més seguretat. Més enllà de les immersions, el projecte mostra com eines relativament accessibles de captura d’imatges i processament 3D poden servir per digitalitzar un patrimoni difícil d’accedir i conservar-ne un registre abans que el mar el continuï transformant.