Res serà fàcil el pròxim 14 de febrer de 2021. Ni la tensa campanya electoral que es preveu, ni el dia de les eleccions, ni possiblement els resultats que en sortiran per a un Parlament de Catalunya cada dia més fragmentat. Una jornada electoral que havia estat posposada per motius sanitaris i epidemiològics al 30 de maig de 2021, però que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha establert - pendents encara dels recursos presentats a favor de l'ajornament - pel 14 de febrer. Seran les cinquenes eleccions catalanes des del 2010.

En primer lloc, aquesta campanya possiblement girarà entorn de dos aspectes clau: la gestió de la pandèmia i la recuperació econòmica posterior. El model territorial, evidentment, serà el tercer element en discòrdia. Però, per a mi, hi ha aspectes indispensables que vull remarcar: què en farem dels fons del programa de recuperació econòmica de la Unió Europea?; com es troben econòmicament (i, amb sinceritat, anímicament) les 1.500 start-ups catalanes després d'un any intens i complex que les ha obligat a reinventar-se?; i les 16.900 persones que treballen al sector?; les seves condicions han empitjorat?; amb l'auge i aposta del teletreball és el moment de reforçar les capitals de província o comarca com a model per a les empreses emergents catalanes?; o apostem, definitivament, per la marca Barcelona i la seva àrea metropolitana que ha concentrat el 77% de les start-ups fins ara?; incentivarem que vingui talent internacional a teletreballar per la nostra qualitat de vida, entre d'altres?

"Com es troben econòmicament (i, amb sinceritat, anímicament) les 1.500 'start-ups' catalanes, després d'un any intens i complex que les ha obligat a reinventar-se?"

Aquestes i moltes altres preguntes haurien de formar part del debat polític perquè el nou govern sorgit a les urnes el pròxim 14 de febrer tindrà molta feina i no pot deixar en l'oblit un sector de futur, però també de present. Quan sortim en bona posició als rànquings com a hub de referència per a la creació de start-ups, ho celebrem i en fem difusió. Però el següent dia cal continuar treballant. Volem l'excel·lència. Sense la digitalització, sovint a marxes forçades, no hauríem sobreviscut a aquest any inoblidable que ha provocat un abans i un després a les nostres vides. Així ho vaig comentar en un dels meus últims articles a MetaData: "Els 60 dies del primer confinament de la població van accelerar sis anys la digitalització del món i això és una gran notícia per a tothom". Sense cap mena de dubte, la crisi està afectant a tot el sector pel que fa a la davallada de clients i facturació, però les empreses que ofereixen serveis digitals i les dedicades a la formació i recerca TIC són les que menys ho estan notant.

"Sense la digitalització, sovint a marxes forçades, no hauríem sobreviscut a aquest any inoblidable que ha provocat un abans i un després a les nostres vides"

Com acostumo a dir, aprofitem aquest moment i apostem per un sector estratègic com el tecnològic, que a part d'aportar creixement econòmic, també aposta pel nou talent digital, la modernització i la innovació. Perquè si la innovació no és per millorar i impactar en la vida de les persones, no val la pena. Donem la benvinguda a l'economia digital, a l'economia verda, als videojocs, a la indústria 4.0, a les ciències de la vida, a la biotecnologia, a les polítiques de gènere i a la indústria creativa. Fomentem la col·laboració oberta entre empreses, perquè la informació compartida en temps real és possible i es pot ser més competitiu. Posposem el pagament d'impostos a les companyies que han perdut, en major part, la facturació habitual. Facilitem fonts de finançament alternatives adequades a cada cas, ja que no és el mateix formar part del sector turístic o de l'organització d'esdeveniments. Que l'administració pública sigui un dels motors de la nostra indústria tecnològica, juntament amb iniciatives privades i, també, un autèntic referent també com a client de molts projectes i un impuls de la digitalització.

Just abans d'esclatar la pandèmia, ara farà un any, la Generalitat va fixar l'objectiu d'assolir en 10 anys els 15 unicorns a Catalunya. Recordem que aquest concepte mitològic es fa servir per anomenar les companyies tecnològiques que arriben a un valor de mil milions de dòlars en el procés de vida de la start-up abans que hagi arribat a la dècada de vida i sense sortir a borsa. Normalment acostumen a provocar una disrupció en el mercat oferint un canvi de paradigma. L'únic exemple que tenim a Catalunya és Glovo, mentre que a Madrid hi ha Cabify. Evidentment que per a un país és totalment desitjable disposar de diferents empreses unicorns, però per a mi és vital crear i tenir cura de start-ups amb valor afegit, que generin ocupació i el més important: que impactin socialment.