Cofundadora i CEO de Fibracat, i presidenta de Fibracat TV

Dones i TIC: ni podem ni volem esperar

"Ni ens resignem ni podem esperar al 2156 per assolir la paritat de gènere a les TIC"

Fa 7 anys, l'Esther treballava en un supermercat de Sant Salvador de Guardiola (Bages). Havia acabat el batxillerat humanístic, com la majoria de les seves amigues, però no va seguir estudiant. Avui, prepara les proves d'accés a la universitat per a majors de 25 perquè vol ser enginyera en Telecomunicacions. No li fa gens de por, se sent forta per fer-ho i sap, ara sí, que li encanten les telecos, "el món immens -explica- que s'amaga rere la pantalla de l'ordinador o el mòbil quan fas una cerca o envies un missatge".

L'Esther ha descobert la seva vocació als vint-i-pocs. Va començar a treballar a Fibracat fent tasques administratives i, allà sí, hi va trobar referents: tècniques i tècnics de telecomunicacions i un equip directiu on les dones som majoria. Admet que, a l'inici, no entenia el llenguatge de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació), però aviat ens vam adonar del seu potencial: grans aptituds i passió pel món tecnològic. La vam incentivar a formar-se i desenvolupar el seu talent, com fem sempre, especialment amb el talent femení. Avui coordina un equip de més de 12 tècnics i responsables d'atenció al client (1.711) mentre es prepara per ser enginyera. Per què ningú, ni ella mateixa, va veure aquest potencial quan era una nena? Quantes Esthers podrien ser grans professionals TIC, però ni van imaginar que aquesta era una opció de futur?

Aquest dijous celebrem el Dia de les Nenes a les TIC. Per un dia, ens fixarem en dones que encara avui són, o som, excepció: empresàries del sector, enginyeres de Telecomunicacions, doctores en Informàtica, investigadores, etc. Però també ens hauríem de fixar en dones com l'Esther, una dona valenta i amb ganes de créixer i aconseguir els seus somnis. La resta de l'any, viurem amb normalitat que menys del 30% de treballadors de l'àmbit tecnològic siguin dones. O que només el 28% d'estudiants en graus i màsters relacionats amb enginyeria i indústria i menys del 13% en els d'informàtica siguin dones. I tot, mentre l'OCDE ens adverteix que el 40% de les professions que desperten l'interès dels joves seran automatitzades en pocs anys i, en canvi, caldran molts experts en tecnologies de la informació i transformació digital.

"La resta de l'any, viurem amb normalitat que menys del 30% de treballadors de l'àmbit tecnològic siguin dones"

La bretxa és cada cop més preocupant i cada dia és més urgent combatre-la. Les empreses també en som responsables quan seleccionem personal, quan implantem polítiques de conciliació o quan incentivem el talent, però les administracions públiques tenen l'obligació de fer una aposta decidida per canviar aquesta situació. Per fer que, en el futur, algú com l'Esther creixi empoderada i convençuda que, si vol, pot ser la millor enginyera de telecos, de la mateixa manera que pot ser la millor mestra o metgessa. I per evitar que avancem cap a una economia digital i hiperconnectada mentre ens seguim preguntant 'on són les dones?'. Si no ho convertim en prioritat i hi dediquem recursos, avançarem molt lentament.

“Trigarem 135 anys a assolir la paritat de gènere a les TIC. Ni ens resignem ni podem esperar al 2156 per viure en el món que volem”

En els últims 20 anys, la presència de dones en el sector de les tecnologies de la informació tot just ha augmentat un 4%. I de fet, segons l'últim informe del Forum Econòmic de Davos, al ritme actual, trigarem 135 anys a assolir la paritat de gènere. 135 anys. Doncs ho sento, però no. Ni ens resignem ni podem esperar al 2156 per viure en el món que volem.

Etiquetes