Quan la Lluna comenci a ocultar el Sol la tarda del 12 d'agost, milions de persones dirigiran la mirada cap al cel per contemplar un dels fenòmens astronòmics més espectaculars que es poden observar des de la Terra. Serà el primer eclipsi total de Sol visible des de la península Ibèrica en més d'un segle i un esdeveniment que no tornarà a repetir-se a Catalunya fins al 2180.

Tanmateix, aquest eclipsi també marcarà un altre abans i un després, molt menys evident però igualment rellevant: serà el primer gran eclipsi de la història preparat amb eines digitals capaces de calcular què passarà des del punt exacte on es troba cada observador.

Si l'any 1905 la millor estratègia consistia a consultar efemèrides astronòmiques, desplaçar-se fins a la franja de totalitat i confiar que els núvols respectessin l'espectacle, avui la situació és completament diferent. Models digitals del terreny, dades geoespacials, simulacions astronòmiques, realitat augmentada, prediccions meteorològiques i aplicacions web capaces de funcionar sense connexió permeten planificar amb una precisió que fins fa pocs anys només estava a l'abast de professionals de l'astronomia.

La tecnologia ha convertit un fenomen que tradicionalment depenia gairebé exclusivament de la intuïció en un problema de càlcul, cartografia i dades obertes.

Quan uns quants quilòmetres poden canviar completament l'experiència

Una de les particularitats de l'eclipsi del 2026 és que arribarà quan el Sol estigui molt baix sobre l'horitzó occidental. La franja de totalitat travessarà Catalunya principalment per les comarques de Tarragona, mentre que a Barcelona o Girona el fenomen serà parcial.

Però ni tan sols trobar-se dins de la zona de totalitat garanteix una bona observació. El relleu, una línia d'arbres, una urbanització o una petita elevació poden ocultar el Sol just en el moment culminant del fenomen. És precisament aquí on entren en joc les noves eines digitals.

L'observació de l'eclipsi ja no depèn només de la meteorologia: la cartografia digital, la geolocalització i la realitat augmentada permeten planificar amb precisió des d'on veure el fenomen.

Ja no n'hi ha prou amb saber si un municipi és dins de la franja de totalitat. La pregunta que es fan molts observadors és molt més concreta: des del lloc exacte on seré, quants segons d'eclipsi total podré veure? Haig de moure'm uns quilòmetres? Una muntanya em taparà la vista? Cap a on hauré de mirar?

Respondre aquestes preguntes és l'objectiu d'una nova generació d'aplicacions que combinen astronomia, cartografia digital i geolocalització.

Una iniciativa catalana porta els càlculs astronòmics fins al nivell del carrer

Entre aquestes eines destaca eclipsi.info, una plataforma gratuïta desenvolupada pel jove emprenedor digital del Baix Llobregat Humbert Blanco, que ha volgut anar molt més enllà dels tradicionals mapes de la franja de totalitat.

En lloc de limitar-se a indicar si una ubicació queda dins o fora del recorregut de l'ombra de la Lluna, la plataforma analitza el punt exacte seleccionat per l'usuari, calcula el perfil del terreny, determina l'altitud del Sol durant totes les fases de l'eclipsi i mostra quant temps serà visible per damunt de les muntanyes o altres obstacles naturals.

L'eina també permet comparar diferents ubicacions abans de decidir on desplaçar-se, mostra cap a quin punt de l'horitzó caldrà dirigir la mirada i incorpora una simulació detallada del fenomen minut a minut.

Una diferència de pocs quilòmetres pot separar un eclipsi parcial d'un de total, especialment a prop dels límits de la franja de totalitat.

Segons explica Blanco a Metadata, la idea va sorgir d'una necessitat molt personal. Quan va començar a preparar l'eclipsi es va adonar que existien nombrosos recursos oficials, però cap no responia exactament la pregunta que ell mateix es feia.

“Volia saber què veuria des del lloc exacte on seria. Els mapes em deien si era dins de la franja de totalitat, però no si una muntanya em taparia el Sol, quants segons veuria o si em compensava desplaçar-me uns quilòmetres», recorda. Aquell dubte inicial va acabar convertint-se en un projecte tecnològic que avui qualsevol usuari pot consultar des del navegador.

De l'astronomia a la cartografia: moltes tecnologies treballant alhora

La senzillesa amb què l'aplicació presenta els resultats amaga una infraestructura tecnològica notablement complexa.

Per calcular què passarà des d'un punt concret, eclipsi.info combina dades astronòmiques, cartografia digital, models d'elevació del terreny, informació meteorològica i sistemes de geolocalització.

Els càlculs astronòmics es basen en llibreries obertes com Astronomy Engine, a més de les dades dels coneguts especialistes en eclipsis Fred Espenak, de la NASA i de l'Institut Geogràfic Nacional. Paral·lelament, el projecte utilitza models digitals del terreny per reconstruir l'horitzó visible des de qualsevol punt, cartografia d'OpenStreetMap i serveis meteorològics oberts com Open-Meteo.

eclipsi.info combina dades de la NASA, l'IGN, models digitals del terreny i cartografia oberta per calcular què es veurà des de qualsevol punt del territori.

Blanco explica que una de les dificultats més importants ha estat precisament aconseguir que totes aquestes fonts de dades treballessin conjuntament.

“El gran repte ha estat fer que moltes fonts diferents parlessin el mateix idioma. Al final, l'usuari només veu una resposta molt senzilla —què passarà, quan i cap a on haurà de mirar—, però darrere hi ha dades astronòmiques, geogràfiques i meteorològiques que s'han hagut d'integrar perquè tot tingui sentit“, assegura.

El desenvolupador també destaca que la seva formació en Sistemes d'Informació Geogràfica li ha facilitat el tractament dels mapes, les projeccions cartogràfiques i els models digitals del relleu, un element especialment crític en un eclipsi que arribarà amb el Sol molt baix sobre l'horitzó.

Una càmera que converteix el mòbil en una finestra cap al futur

Una de les funcionalitats més singulars d'eclipsi.info és la incorporació de realitat augmentada. Apuntant la càmera del telèfon cap al paisatge, la plataforma és capaç de superposar el recorregut que farà el Sol durant totes les fases de l'eclipsi.

D'aquesta manera, l'usuari pot comprovar abans del 12 d'agost si el Sol passarà entre dues muntanyes, darrere d'un edifici o just per damunt d'una carena.

Aquesta funció, però, també ha estat la més complexa de desenvolupar. Blanco explica que determinar la posició exacta del dispositiu és relativament senzill gràcies al GPS, però que conèixer amb precisió cap a on apunta el mòbil és molt més difícil.

La plataforma processa els càlculs directament al dispositiu de l'usuari, sense necessitat de crear un compte ni compartir la ubicació amb cap servidor.

“Les brúixoles dels telèfons poden tenir errors o interferències segons el dispositiu. Per aconseguir que la realitat augmentada sigui útil, cal combinar la posició de l'usuari, l'orientació del mòbil, l'altitud del Sol i el perfil del relleu. Ha estat, probablement, la part més experimental del projecte“, admet.

Aquesta combinació de sensors, geolocalització i models digitals del terreny permet que el recorregut del Sol aparegui integrat sobre el paisatge real, convertint el mòbil en una mena de visor astronòmic capaç d'anticipar què passarà exactament durant el fenomen.

Una aplicació que funciona sense necessitat d'una aplicació

Un altre dels aspectes diferencials del projecte és la seva arquitectura tècnica. Tot i comportar-se pràcticament com una aplicació mòbil, eclipsi.info és en realitat una aplicació web progressiva (PWA), fet que permet utilitzar-la des de qualsevol navegador sense necessitat de descarregar-la des d'una botiga d'aplicacions.

La decisió respon tant a criteris d'accessibilitat com d'eficiència. La major part dels càlculs es realitzen directament al dispositiu de l'usuari, de manera que la ubicació no s'envia a cap servidor extern i la plataforma pot continuar funcionant fins i tot si el dia de l'eclipsi la cobertura mòbil és limitada o les xarxes es congestionen per l'afluència de visitants.

“Volia que qualsevol persona pogués obrir un enllaç i començar a utilitzar l'eina immediatament. A més, fer els càlculs al mateix dispositiu millora la privacitat, redueix la dependència dels servidors i permet preparar l'observació encara que després no hi hagi connexió“, explica Blanco.

Les administracions també es preparen amb tecnologia

El desenvolupament d'eines independents coincideix amb el desplegament de diversos recursos impulsats per les administracions públiques, conscients que el del 12 d'agost serà un dels esdeveniments astronòmics més multitudinaris que s'han viscut al país en dècades.

La Generalitat ha posat en marxa el portal eclipsicatalunya.cat, que concentra tota la informació pràctica relacionada amb l'eclipsi. El web recull explicacions sobre el fenomen, recomanacions de seguretat ocular, informació sobre mobilitat i una selecció dels 23 punts oficials d'observació segura, distribuïts en 18 municipis catalans. Es tracta d'espais escollits perquè compleixen criteris de capacitat, accessibilitat, protecció del medi natural i bones condicions per contemplar l'eclipsi.

La Generalitat ha habilitat 23 punts oficials d'observació i repartirà 150.000 ulleres homologades per seguir l'eclipsi amb seguretat.

El dispositiu també preveu el repartiment de 150.000 ulleres homologades per garantir una observació segura, així com un pla especial de mobilitat per gestionar els desplaçaments que es preveuen cap a les comarques de Tarragona, on la fase de totalitat serà més llarga.

L'objectiu és facilitar l'experiència als observadors, però també evitar les aglomeracions espontànies que podrien produir-se en alguns indrets si milers de persones decideixen concentrar-se als mateixos punts sense planificació prèvia.

Cartografia d'alta precisió per escollir el millor mirador

Més enllà del portal informatiu, la tecnologia geoespacial també tindrà un paper determinant.

L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha desenvolupat un visor específic que permet consultar la visibilitat del Sol durant el moment central de l'eclipsi. La seva principal aportació és que baixa el fenomen fins a una escala molt detallada del territori català, ajudant els observadors a identificar quines zones ofereixen una millor perspectiva cap a l'horitzó occidental.

Aquest tipus d'eines són especialment útils perquè la qualitat de l'observació no dependrà únicament de la posició dins de la franja de totalitat, sinó també de la configuració del paisatge. Una mateixa comarca pot oferir experiències molt diferents segons el municipi, l'altitud o la presència de muntanyes properes.

En paral·lel, l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) també ha actualitzat el seu Visualitzador d'Eclipsis, que permet consultar les dades del fenomen per localitats, simular el recorregut de l'ombra i obtenir informació precisa sobre els horaris de cada fase.

Per als observadors més experimentats continuaran sent també eines de referència els mapes interactius de la NASA, el simulador desenvolupat per Xavier Jubier, molt popular entre la comunitat astronòmica internacional, o els recursos divulgatius de plataformes com Time and Date, que incorporen animacions tridimensionals del recorregut de l'eclipsi arreu del planeta.

El valor de les dades obertes

Una característica compartida per bona part d'aquestes eines és que es construeixen sobre un ecosistema de dades obertes, un model que ha estat fonamental per accelerar el desenvolupament de projectes com eclipsi.info.

Blanco defensa que aquesta filosofia ha estat determinant durant tot el procés i considera que el resultat havia de mantenir la mateixa coherència: “Aquest projecte existeix gràcies a dades, llibreries i coneixement que altres persones han compartit de manera oberta. Hauria estat poc coherent aprofitar tot aquest ecosistema i després publicar una eina tancada“. 

La realitat augmentada permet superposar sobre el paisatge el recorregut que seguirà el Sol, facilitant la identificació d'obstacles abans del dia de l'eclipsi.

Per aquest motiu, el codi font de la plataforma és públic i qualsevol desenvolupador el pot revisar, reutilitzar o proposar millores. Segons el seu creador, aquesta transparència resulta especialment rellevant en una eina que ofereix orientacions relacionades amb un fenomen que requereix extremar les precaucions per protegir la vista.

“Quan una aplicació t'ajuda a interpretar un eclipsi i t'ofereix informació que pot influir en la manera com l'observaràs, és important que qualsevol persona pugui comprovar com s'han fet els càlculs. El codi obert no garanteix que una aplicació sigui perfecta, però sí que permet revisar-la, discutir-la i millorar-la“, subratlla.

La intel·ligència artificial accelera el desenvolupament, però no substitueix el criteri

L'altra gran tecnologia que també ha tingut un paper important en el projecte de eclipsi.info és la intel·ligència artificial.

Tot i que l'eina no utilitza IA per calcular els eclipsis —una tasca basada exclusivament en models astronòmics i geogràfics—, Blanco explica que sí que li ha servit durant el desenvolupament del programari.

Les eines generatives l'han ajudat a escriure codi, explorar diferents solucions tècniques, detectar errors, generar documentació i accelerar bona part del procés de prototipatge.

“Fa només uns anys, una idea com aquesta probablement hauria requerit molt més temps o fins i tot un equip multidisciplinari. Avui, la combinació de dades obertes, tecnologies web i intel·ligència artificial permet que una sola persona pugui construir eines amb un impacte real en poques setmanes“, assegura.

Malgrat això, insisteix que la IA continua sent una eina de suport i no pas un substitut del coneixement tècnic: “La intel·ligència artificial accelera molt el desenvolupament, però no pren les decisions importants. Quan treballes amb dades científiques o desenvolupes una eina que pot afectar la seguretat de les persones, has d'entendre què estàs construint, comprovar els resultats i assumir la responsabilitat final“, explica.

Una plataforma que mira més enllà del 12 d'agost

Tot i que el gran objectiu és facilitar l'observació del pròxim eclipsi, Blanco no concep el projecte com una eina efímera destinada a desaparèixer un cop acabi el fenomen.

La plataforma ja està preparada per donar suport als eclipsis previstos els anys 2027 i 2028, i moltes de les tecnologies desenvolupades podrien acabar aplicant-se a altres àmbits relacionats amb l'observació del territori.

El gran eclipsi del 12 d'agost també exemplifica com les dades obertes, les tecnologies web i la intel·ligència artificial estan democratitzant el desenvolupament d'eines científiques.

L'ús combinat de realitat augmentada, cartografia digital i models del relleu podria servir, per exemple, per planificar sessions de fotografia de paisatge, calcular sortides i postes de Sol, preparar observacions astronòmiques o analitzar la visibilitat des de miradors i punts elevats.

“Ara mateix no hi ha un full de ruta tancat per convertir-ho en una plataforma molt més gran. Primer vull que aquesta eina compleixi bé la seva funció, però tot el que he après durant el desenvolupament obre moltes possibilitats per crear nous projectes“, apunta.

El cel també s'ha digitalitzat

Quan el Sol desaparegui darrere la Lluna el pròxim 12 d'agost, l'espectacle continuarà depenent de factors tan imprevisibles com els núvols o la meteorologia. Però gairebé tota la resta es podrà anticipar amb una precisió inimaginable fa només uns anys.

Els observadors podran saber amb antelació on situar-se, quant durarà la totalitat, quin serà l'angle exacte del Sol, si una muntanya n'amagarà els últims segons o quin dels miradors oficials ofereix una millor panoràmica. Tot això gràcies a la combinació de dades obertes, cartografia digital, sensors dels telèfons intel·ligents, càlculs astronòmics i eines web capaces de processar milions d'operacions en temps real.

En certa manera, l'eclipsi del 2026 també simbolitza una altra transformació més profunda. L'astronomia continua sent una de les ciències més antigues de la humanitat, però avui es recolza en algunes de les tecnologies més avançades del món digital. El resultat és que un fenomen que fa només unes dècades exigia coneixements especialitzats i una bona dosi d'intuïció s'ha convertit en una experiència molt més accessible, personalitzada i precisa.

I és precisament aquesta democratització de la tecnologia —la possibilitat que una sola persona combini dades obertes, geolocalització, realitat augmentada i intel·ligència artificial per crear una eina d'utilitat pública— el que converteix eclipsi.info en molt més que una simple aplicació per seguir un eclipsi. És també un exemple de com el desenvolupament tecnològic, quan parteix d'un problema real i aprofita l'ecosistema del coneixement obert, pot transformar la manera com milions de persones viuran un dels grans espectacles del cel.