El futur de la xarxa social catalana Xiuxiuejar penja de la seva comunitat d’usuaris
La xarxa social catalana atura el desenvolupament de noves funcionalitats per centrar-se en fer créixer la base d’usuaris, mentre una campanya de suport ja comença a impulsar nous registres.
Categories:
La supervivència de Xiuxiuejar, la primera xarxa social creada exclusivament en català, entra en una fase decisiva. El seu fundador, Metkhal Khalawi, ha advertit que la plataforma podria desaparèixer a finals d'aquest any si no aconsegueix incrementar de manera significativa la seva comunitat d'usuaris. Davant aquesta situació, l'enginyer ha anunciat que deixarà temporalment de desenvolupar noves funcionalitats per concentrar tots els esforços a fer créixer la base de la plataforma.
L'avís arriba només uns mesos després del llançament de la xarxa social, que va néixer amb l'objectiu de crear un espai digital en català gestionat des de Catalunya, amb un model basat en la sobirania de les dades i una alternativa a les grans plataformes internacionals.
"Si no aconseguim fer créixer Xiuxiuejar, a finals d'any haurem de tancar la primera xarxa social catalana. I, sincerament, no vull que això passi", ha escrit Khalawi en un missatge publicat a X. El desenvolupador assegura que el principal repte ja no és tecnològic, sinó social: construir una comunitat activa capaç de donar sentit al projecte.
De desenvolupar producte a construir comunitat
Segons explica el fundador, la plataforma ha arribat a un punt en què afegir noves funcionalitats deixa de ser prioritari si no hi ha una massa crítica d'usuaris que les utilitzin.
Xiuxiuejar va néixer amb l'objectiu d'oferir una xarxa social íntegrament en català, amb els servidors gestionats des de Catalunya i més control sobre les dades dels usuaris.
Per aquest motiu, ha fet una crida directa als membres de la comunitat perquè recomanin Xiuxiuejar a familiars, amics i especialment a persones amb capacitat d'arrossegar nous usuaris, com ara artistes, músics, escriptors, periodistes o creadors de contingut.
La resposta no s'ha fet esperar. En les hores posteriors a la crida, Khalawi assegurava que l'activitat dins la plataforma havia crescut de manera notable. "No em puc creure la quantitat de gent que ha entrat avui a Xiuxiuejar", afirmava en un nou missatge, celebrant també l'arribada de perfils coneguts com Lluís Llach, The Tyets o entitats com l'Assemblea Nacional Catalana.
Un projecte de sobirania digital
Xiuxiuejar es va presentar a començaments del 2026 com una alternativa catalana a plataformes com X. Inspirada en el funcionament de les xarxes de microblogging, permet publicar missatges breus —anomenats Xius—, seguir altres usuaris i participar en espais temàtics sobre àmbits diversos.
El fundador ha decidit aturar temporalment el desenvolupament de noves funcionalitats perquè considera que el principal repte ja no és tecnològic, sinó fer créixer la comunitat.
Des del primer moment, el projecte ha volgut diferenciar-se per dos elements. D'una banda, l'ús exclusiu del català com a llengua de la plataforma. De l'altra, el control local de la infraestructura, amb servidors gestionats des de Catalunya i una aposta explícita per mantenir les dades dels usuaris fora dels grans ecosistemes tecnològics globals.
El gran repte de les xarxes socials: l'efecte xarxa
El cas de Xiuxiuejar posa de manifest una de les principals dificultats de qualsevol nova xarxa social: la tecnologia és només una part del projecte. El veritable valor d'aquest tipus de plataformes depèn de l'anomenat efecte xarxa, segons el qual una xarxa esdevé més útil a mesura que augmenta el nombre de persones que hi participen.
Personalitats com Lluís Llach, The Tyets o entitats com l'ANC ja s'han incorporat a la plataforma després de la crida pública del seu fundador.
Aquest és també el principal obstacle per competir amb plataformes consolidades com X, Instagram o TikTok. Encara que una alternativa ofereixi més privadesa, millor experiència d'usuari o una proposta diferenciada, sense una comunitat prou activa resulta difícil generar converses i fidelitzar els usuaris.
Khalawi ho resumeix amb una idea clara: "Jo puc continuar construint la plataforma, però no puc construir la comunitat tot sol".
D'un refugiat sirià a creador d'una xarxa social catalana
La història de Xiuxiuejar també és la del seu fundador. Metkhal Khalawi va arribar a Catalunya el 2017 després d'haver fugit de Síria, on havia estat empresonat per Estat Islàmic. Instal·lat a Molins de Rei, va completar els estudis d'enginyeria electrònica i va aprendre català, una llengua amb la qual va establir un vincle personal que acabaria donant nom al projecte.
Precisament, "Xiuxiuejar" va ser una de les primeres paraules catalanes que el van captivar per la seva sonoritat. Aquella fascinació inicial va acabar convertint-se en una plataforma que aspirava a reforçar la presència del català en l'entorn digital i a demostrar que també era possible desenvolupar tecnologia pròpia des de Catalunya.
Ara, el futur de la iniciativa dependrà menys del codi i més de la capacitat d'aconseguir que aquesta comunitat continuï creixent. Per al seu fundador, el pròxim repte ja no és programar una nova funcionalitat, sinó convèncer més persones que una xarxa social en català mereix tenir un espai propi dins de l'ecosistema digital.