Les aules es troben un moment de transformació provocat per la intel·ligència artificial. Per una banda, els estudiants tenen al seu abast tota mena d’eines que els aporten una allau ingent de coneixement i mètodes per elaborar els deures i treballs sense un esforç tal com s’ha concebut les darreres dècades. Per l’altra, el cost docent ha de trobar mecanismes per gestionar aquest nou paradigma sense deixar que els trets purament humans quedin en segon pla. “Hem de formar les següents generacions de ciutadans que utilitzaran la IA i que desenvoluparan les solucions del futur, i hem de formar-los adequadament perquè siguin crítics i puguin combatre la frustració que genera tenir-ho tot a un clic”, ha alertat la copresidenta de l’Òrgan consultiu de l’Alt Nivell sobre Intel·ligència Artificial de les Nacions Unides, Carme Artigas. Ho ha fet en el marc de l’EdTech Congress, que ofereix una mirada general a l’impacte de la tecnologia en l’entorn educatiu, un escenari que ha intentat apaivagar totes les pors al voltant de la innovació que ha arribat de forma exponencial, però sempre que l’ètica sigui un element inherent a la incorporació de totes les novetats.

Amb aquest escenari al davant, Artigas ha reclamat un replantejament del rol del docent per “alliberar-lo de la càrrega administrativa i de l’estrès”, un nou rol que se centri en “generar pensament crític i curiositat”. Però perquè aquest canvi es doni i sigui eficient, cal que els professors estiguin disposats a formar-se constantment en competències digitals per tenir la capacitat de repensar els usos de la tecnologia. “Posar una càmera a l’aula no és educació digital, ho és fomentar el coneixement col·lectiu, l’empatia amb el docent, la col·laboració i la capacitat d’aplicar les noves eines per generar millors resultats”, ha insistit. Un discurs que comparteix el professor de la Universitat de Granada i assessor científic i tecnològic de Conecta 13, Fernando Trujillo, qui ha assenyalat que el concepte d’ensenyar ha canviat: “Hem de començar a assumir que els professors no generen aprenentatge, sinó que faciliten el procés bàsic cap a l’aprenentatge, que és la integració de l’entorn i del procediment mental d’unió de tot el que s’ha experimentat”.

Artigas: “Hem de formar les següents generacions de ciutadans que utilitzaran la IA i que desenvoluparan les solucions del futur, i hem de formar-los adequadament perquè siguin crítics”

Malgrat que és també prudent amb l’ús de la IA, ha recordat que la tecnologia és present a les aules des de fa més de dues dècades i que no es pot frenar: “Ni entrarà ni sortirà, ja hi és, i hem de dissenyar projectes híbrids d’aprenentatge perquè tinguin una orientació social que ens reconnecti amb la societat, amb la comunitat i amb l’entorn. I a partir d’aquí, hem d’anar generant artefactes digitals i analògics que ens permetin aprendre”.

Emprenedors, actors claus

Si un dels temes de debat és com integrar les eines tecnològiques perquè siguin beneficioses, un altre és qui les desenvolupa. N’ha parlat Artigas obertament, posant èmfasi en el fet que la intel·ligència artificial, a diferència d’innovacions anteriors, ha arribat de la mà d’un sector privat amb interessos comercials: “Fins ara, tot ha sorgit del coneixement científic, però ara tenim propostes que surten d’empreses que no estan obligades a publicar els resultats ni a mostrar amb transparència com s’han desenvolupat els models o quins biaixos poden tenir”. La seva confiança davant el marc normatiu europeu és ple, és una de les veus que ha intervingut en la formulació, i espera que els drets individuals de les persones es puguin preservar gràcies a aquesta mirada. També ha recordat que alhora que hi ha grans gegants tecnològics que mouen els fils més importants al mercat, també hi ha petits projectes que poden revolucionar el mercat. “Aquestes empreses han de crear eines que ajudin el sector educatiu, i també acompanyar i ser consultors tecnològics dels centres”, ha apuntat.

La IA generativa ja permet crear estratègies educatives i lliçons que adapten els continguts a l’entorn individual de cada aula

Mentre tot aquest marc teòric es desenvolupava en un auditori ple de gent en un dels pavellons del recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona, dues plantes per sota es podien visitar un bon grapat d’estands amb propostes d’emprenedors que han unit tecnologia i educació en tota mena de programaris i artefactes. Una d’elles és Megaprofe, que en forma de SaaS ja ajuda 100.000 docents a preparar les lliçons. “Si a Espanya hi ha 800.000 i un pic més de professors, imagina’t si hem aconseguit arribar a gent!”, ha mostrat amb orgull un dels seus cofundadors, Vicenç Yll. La solució ofereix una quinzena d’eines basades en IA generativa per accelerar el dia a dia de la docència, des de tasques administratives fins al plantejament de situacions d’aprenentatge. “Tot es pot adaptar per cursos i assignatures, té en compte la llei actual d’Educació, la LOMLOE, i el currículum de cada comunitat autònoma”, ha afegit.

Algunes de les eines que proposa són xatbots, personatges històrics amb els quals interactuar per conèixer què van fer o creació de mapes mentals i de presentacions. Totes elles es poden introduir des de l’educació infantil fins al batxillerat, ja que s’ha desenvolupat amb l’API d’OpenAI per aprofitar els diversos models de raonament i aplicar el més adequat per a cada assignatura. Encara que pugui semblar que els algoritmes seran els encarregats de fer classe, Yll, que és també pedagog, ha recordat que no pot fer el mateix que una persona: “El professor té una capacitat empàtica amb els alumnes i un esperit crític que una màquina no tindrà mai. No se’l pot substituir. En un futur, no serà la persona que més sàpiga, sinó qui sabrà utilitzar les diferents tecnologies disponibles per facilitar un procés d’aprenentatge més accelerat i eficient”.

La formació per als docents se centra en aplicar les eines digitals, però també a ser crítics i a fer-ne un ús conscient

Qui també té aquest objectiu de dotar els docents de recursos és Semic. La companyia distribueix dispositius i programari de multinacionals com Google, Apple, Microsoft o Asus als centres educatius, i ofereix formació per utilitzar-los de forma correcta. “Hi ha una demanda molt elevada d’assessorament per a la implementació, perquè tothom veu que són elements positius, però que no n’hi ha prou amb saber-ho fer anar”, ha explicat la membre de l’equip comercial Susana Ruiz. La tecnologia que instal·len pot ser des d’ordinadors fins a pantalles, projectors i pissarres electròniques, i les píndoles poden ajudar a aprendre a crear un Kahoot per a una classe d’històrica o a utilitzar Classroom. “Ara està molt entredit la presència de les pantalles, però hem d’entendre que no estan totes les hores davant d’elles, sinó que hi estan una estona per una activitat determinada. Després, segurament agafen un llapis per escriure a mà o un rotulador per pintar”, ha apuntat. I és que la companyia vol fer pedagogia sobre els avenços que suposa la inclusió de les solucions digitals a l’aula, i ho fa palès amb les formacions, les quals pretenen dotar de coneixements al voltant de la salut digital dels docents, però també dels pares. “Totes les fan professors que estan en actiu, així que poden explicar què veuen cada dia i ajudar els professors que reben aquest assessorament a idear activitats i trobar maneres de fer que la tecnologia sigui beneficiosa en l’ensenyament”, ha conclòs.

Però i si una plataforma, a més d’automatitzar tasques feixugues, pot fer que ensenyar matèries considerades avorrides o dures com les matemàtiques i les ciències? Això proposa Wiris, una empresa catalana que des de fa 25 anys distribueix un editor de fórmules per a paquets Office i sistemes de gestió de l’aprenentatge (LMS) com Moodle. “El nostre objectiu és que puguis escriure una equació o una fórmula química en l’entorn digital amb la mateixa facilitat que sobre paper, i que els estudiants pugui tenir autocorreccions i la possibilitat de repetir els exercicis tantes vegades com sigui necessari”, ha relatat la responsable de Vendes, Sara Fernández. I és que la solució genera de forma infinita problemes que tenen la mateixa base i resolució, però amb números diferents creats de forma automàtica. Això permet al docent estalviar temps; i a l’estudiant, practicar dedicant-hi tot el temps que vulgui fins a tenir la confiança i seguretat que sovint manca.

Més enllà de les plataformes

Més enllà de la IA, existeixen altres tecnologies que han picat la porta de la innovació tecnològica. Una és la recreació d’escenaris en 3D, mostrat al congrés aquests dies de la mà de Brainstorm. L’empresa ha instal·lat un petit espai amb tota mena de focus i pantalles que permeten veure com crear aules digitals. Malgrat que, a simple vista, sembla que calen molts elements, el cert és que amb una càmera web, un ordinador, una pantalla i un croma verd n’hi ha prou. “El que proposem és substituir les videotrucades de Teams amb una sola càmera i que acaben avorrint els estudiants per sessions amb diverses pantalles, amb fons i objectes que es poden crear de forma personalitzada, i amb la possibilitat d’anar mostrant vídeos, presentacions o qualsevol altre recurs que calgui per a la docència”, ha relatat Iker Gómez, membre de l’empresa.

Entre tants programaris, també crida l’atenció E-pisteme, que ocupa gairebé tota la taula de l'estand amb una recreació de la Terra, el Sol i la Lluna per ensenyar astronomia, i un petit hivernacle per a les classes de ciències. “Creem experiències interactives immersives amb base científica perquè els estudiants aprenguin experimentant”, ha apuntat el dissenyador gràfic i web, Marlon Rada, “amb el que portem aquí, es pot aprendre com és un eclipsi solar o lunar, o mostrar com creix de forma diferent una planta amb un clima d’hivern com el que tenim ara a fora i amb unes condicions d’estiu si indiquem a l’hivernacle que hi hagi una temperatura d’estiu”. Més enllà de les propostes físiques, l’empresa ha creat un aplicatiu que empra la realitat augmentada. Si s’acosta el mòbil a la recreació de l’òrbita de la Terra, es poden veure tots els elements en moviment i, el més important, “interactuar-hi”, ha remarcat.